divendres, de març 09, 2018

Finalment no són extraterrestres. Haurem d'esperar.


No. Segurament no es tracta de cap civilització alienígena.

En un article que vaig publicar en aquest blog, el 23 de maig de 2017, explicava l'enorme interès que havia despertat entre la comunitat científica l'estrany comportament de la llum de l'estrella KIC 8462852, altrament coneguda com "la estrella de Tabby" (en honor a l'astrònoma Tabetha Boyajian, la impulsora de l'estudi d'aquesta estrella).

KIC 8462852 és un Sol ubicat a uns 1.500 anys llum de distància, aparentment un entre milers de milions. Però des de fa uns anys, els científics han anat atabalats intentant explicar quelcom que no tenia fàcil explicació. Aquesta estrella presenta variacions sobtades de la seva llum, sense seguir cap patró concret. És més, les variacions són considerables, fora del que cabria esperar si el causant fos, per exemple, un planeta que orbités l'estrella i que passés en front d'ella segons la nostra perspectiva de visió, amagant-nos part de la seva lluentor.

Es van establir vàries hipòtesi per intentar explicar aquest comportament. Descartada la possibilitat d'un planeta o d'una altra estrella fosca que bloquegés parcialment la llum (en aquest cas, les variacions haurien d'haver estat menors i en tot cas periòdiques), els científics varen pensar en possibilitats com ara un enorme núvol de cometes orbitant l'estrella. També es va postular una possible explicació, que, tot i ser molt remota, no es podia descartar així per les bones: l'acció d'una civilització.

La idea va així: sabem que el desenvolupament tecnològic comporta un increment en les necessitats d'energia. Només fa falta que pensem en l'energia que necessitava el món per funcionar fa només 100 anys i les que la nostra societat requereix actualment. Què serà en, posem, 500 anys? D'aquí a 1.000 anys? I en 5.000? Sembla clar que el desenvolupament condueix a una major despesa de recursos energètics. Així que si pensem en una civilització molt avançada, és fàcil que aquesta hagi esgotat les fonts d'energia properes, i que les seves necessitats siguin extraordinàriament superiors a les que ens podem imaginar. I quina és la immensa font d'energia a on recórrer? Per què no, la seva estrella.

Les conegudes com esferes de Dyson serien gegantines estructures que les civilitzacions avançades haurien construït i situat al voltant del seu Sol, per tal de capturar energia. Les dimensions de les estructures serien a nivell planetari, com si fossin enormes panells solars però de mides molt més grans que planetes.

Evidentment, aquestes esferes són només una descripció hipotètica. Però sustentada sobre una base raonable i lògica, els astrònoms no volien simplement descartar-la en el cas de KIC 8462852, per si un cas.

No cal dir que la qüestió va aixecar un munt d'interès per part dels mitjans d'arreu del món, i hi va haver qui es va atrevir a afirmar que s'estàvem davant de la primera demostració que no estem sols al cosmos.

Doncs bé, els darrers esforços científics, observant aquesta estrella i el seu comportament capriciós, han donat els seus fruïts. I han descartat l'hipòtesi alienígena.

Analitzant la llum rebuda en diferents longituds d'ona (equivalent a dir en diferents colors, per entendre'ns) s'ha pogut confirmar que les variacions de lluentor no són iguals en tots els colors. Això indica que la causa és quelcom que s'interposa entre l'estrella i nosaltres, però que absorbeix llum de forma diferent en funció de la longitud d'ona (color).

L'explicació més raonable, i que produeix aquest tipus de comportament, és un enorme núvol de pols, de forma irregular, orbitant l'estrella. La pols, en funció de la mida de les partícules, i de la seva naturalesa (composició) té tendència a absorbir llum d'una forma característica, preferint unes longituds d'ona respecte d'altres. A més, si el que bloquegés la llum fos un objecte compacte, simplement disminuiria la lluentor de forma similar en qualsevol dels colors analitzats.

Aquesta és, doncs, l'hipòtesi dominant actualment per a explicar el misteri.

Llàstima. No és que confiéssim massa que fossin ETs, al menys els que ens dediquem a la ciència. Com deia el gran Carl Sagan, hipòtesis extraordinàries necessiten evidències també extraordinàries. Les possibilitats que la raó de la variabilitat de l'estrella fossin estructures alienígenes eren baixíssimes.

En fi, haurem de seguir cercant l'espai i esperant.

Ells han de ser per allà fora. No pot ser que tot aquest immens univers sigui només per a nosaltres. La natura pot haver replicat el seu experiment a molts llocs. O no ho haguéssiu fet així, vosaltres?

Potser alguns d'ells fa temps que ja ens han detectat. I potser han arribat a la conclusió que no paga la pena contactar amb nosaltres. O, pitjor, que millor no contactar amb nosaltres i ens eviten.

Sigui com sigui, no perdem l'esperança que, algun dia, potser demà, potser en unes desenes d'anys, arribi a les nostres platges una ampolla amb missatge.

Perquè l'univers pot estar ple d'ampolles, intentant creuar els immensos i freds espais buits.



0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada

Categories

Estels i Planetes

TOP