dimecres, de maig 13, 2009

Què són les pluges d'estels?

La nit del 12 al 13 de novembre de 1833, molta gent als Estats Units va assistir, aterrada, al què per a ells semblava un anunci de la fi del món. Segons un observador de la època "... una tempesta d'estels va caure sobre la Terra. Tot el cel estava traçat de majestuosos bòlids que il·luminaven el cel. A Boston vàrem estimar la freqüència com l'equivalent a la meitat dels flocs de neu que es veuen en una tormenta forta".

Davant tal espectacle, no és estrany que s'escrivís que "durant les tres hores del succés, es va creure que el Judici Final esperava sols a la sortida del Sol i, encara moltes hores després del final de la pluja, els supersticiosos creien que el Dia Final arribaria tan sols en una setmana”.

Registres històrics sobre aquest tipus de fenomen existeixen provinents d'èpoques molt antigues.

Però, en realitat, què són les pluges d'estels?

La "pluja" és formada per petits fragments despresos de cometes que entren en contacte amb l'atmosfera de la Terra i, per rosament amb ella, s'inflamen.

Els cometes, en les seves trajectòries, deixen al darrera seu un rastre de partícules que es desprenen en la seva aproximació al Sol. Aquests mateixos fragments són els què, reflectint la llum del Sol, donen lloc a les espectaculars cues que alguns d'aquests cossos ens mostren.

La Terra, en el seu desplaçament per l'espai, al voltant del Sol, travessa ocasionalment l'antic camí d'un cometa, i és llavors quan els fragments i partícules que han quedat impacten amb les capes altes de l'atmosfera, donant lloc a aquest extraordinari fenomen.

Això explica el per què les pluges d'estels es produeixen sempre als voltants de dies molt concrets, i per què cada pluja sembla provenir d'un punt concret del cel (anomenat "radiant") -que no és més que el "punt" de contacte de la Terra amb l'òrbita del cometa). Aquest punt "origen" les dóna nom ("lleònides", "persèides", etc.)

No sempre la seva intensitat és la mateixa, depenent exactament del grau de coincidència entre el camí del nostre món i el conjunt de fragments. Això explica el per què una "mateixa" pluja pot provocar espectacles únics (com el narrat del novembre del 1833) o altres vegades passar quasi desapercebuda.

Altres factors que afecten a la seva espectacularitat és la foscor de la nit (amb lluna plena en veurem menys d'estels fugaços).

Per a cada pluja d'estels, els astrònoms ens calculen el dia concret i previsions de l'espectacularitat.

Algunes de les més famoses que podem veure cada any són les Persèides (conegudes com a "llàgrimes de Sant Llorenç") a inicis d'Agost, o les Lleònides, a meitat de Novembre.

Una llista complerta la podeu trobar aquí: http://www.elcielodelmes.com/Lluvias_estrellas.php

Però per a poder obtenir la previsió detallada (dia del màxim, i si serà o no espectacular) caldrà consultar webs especialitzades, o bé estar atents als diaris o a les notícies del temps de TV3!

3 comentarios:

Anònim ha dit...

Pels neòfits, no estaria gens malament que quan arribin les pluges ens fessis un recordatori.

JAC ha dit...

Ok, ho recordaré.

La veritat és que unes hores, a la fresca, ben estirat en una hamaca i mirant un cel clar i una pluja d'estrelles és una experiència molt divertida. Recomano fer-ho amb amics, ja que aquestes ocasions es presten a divagar, deixar anar la ment... i passar-s'ho molt bé.

Gràcies pel comentari. Ja us aniré avisant.

Mbc ha dit...

Cuando el Cielo se vacía de Dios, la tierra se llena de dioses, pero siempre nos quedarán las estrellas. Karl Barth (1886-1968) Teólogo suizo.

Publica un comentari a l'entrada

Categories

Estels i Planetes

TOP