divendres, de juliol 10, 2009

Altres formes de mirar l'univers: coses extraordinàries que s'amaguen als nostres ulls!

Imaginem-nos que estem mirant, de lluny, un petit incendi que fa estona que crema en una muntanya. De dia, hem vist el foc, les flames, i el fum, i a partir d’aquesta informació hem pogut més o menys fer-nos una idea de la dimensió de l’incendi: gran o petit, cap a on es mou, etc.

Durant el dia, l’incendi s’ha anat apagant. Ja no veiem flames, i quasi gens de fum. De la nostra informació visual, tornem a fer deduccions: si s’ha apagat completament o no, per exemple. I també hem “perdut” alguna informació: sense flames, ara no podem dir res sobre la dimensió de l’incendi. És massa lluny com per poder veure el terreny cremat, i ens guiem per la informació de les flames... que ara ja no veiem.

La foscor de la nit ens porta una altra imatge: ara veiem clarament la lluentor de les brases de l’incendi, i el perfil de la zona cremada es dibuixa en l’horitzó quasi perfectament. Les brases també hi eren, també brillaven de dia, ... però simplement no hi havia les condicions necessàries com per a poder-les veure.

Aquest exemple senzill ens pot ajudar a entendre el següent: en astronomia, la llum que ens ve dels objectes (estrelles, planetes, nebuloses, etc.) és NOMÉS una (petita) part de la informació que podem rebre, si generem les condicions favorables.

La radiació electromagnètica és l’únic portador que tenim d’informació de l’univers. No ens serveix el só (que com sabem necessita un mitjà per a transmetre’s, com ara l’aire o l’aigua). Només tenim la radiació electromagnètica... i part d’aquesta radiació és la LLUM.

En definitiva, la llum és la part de la radiació electromagnètica que els nostres ulls i cervell poden interpretar. Interessant, oi? Vol dir que, per a altres espècies, o altres formes de vida, poden existir parts de radiació que funcionen per ells com a “llum visible”.


Total, que si ens centrem en l’observació de l’univers només utilitzant els nostres ulls (els telescopis no són res més que ulls més potents), veurem NOMÉS la part de radiació electromagnètica que correspon a la llum visible, perdent-nos d’aquesta forma molta informació de l’objecte que volem observar, informació que potser és radiada fora del rang que correspon a la llum.


En el dibuix, podem veure que la llum visible és una petitíssima part en l'espectre de radiacions.


Igual que passava en l’exemple de l’incendi. Aquest, està emetent en forma de llum visible, i en forma de radiació infraroja, que “veiem” de nit, en forma de lluentor de les brases, i que “notem” si ens apropem en forma d’escalfor. I, en el cas de l’incendi, és precisament aquesta forma de radiació la que ens acabava proporcionant més informació sobre l’àrea cremada.

Fa anys ja s’està estudiant intensament l’univers utilitzant “altres ulls”, capaços de “veure” més enllà de la llum visible.

Radiotelescopis (per a analitzar la part de radiació de baixa freqüència), els telescopis d’infraroig (que no estan a la Terra, sinó que els tenim en òrbita per a evitar la interferència de l’atmosfera en aquest tipus de radiació), els telescopis de raig X i els detectors de radiació d’alta freqüència (raig gamma, també aparells que els tenim fora a l'espai), etc.

Avui estem “mirant” a l’espai amb mols primes, de moltes formes. Cada una ens aporta informació diferent, complementària.

Així hem descobert coses tan sorprenents com que en el univers encara se “sent” el “soroll” de fons del Big Bang (que va passar fa uns 14.000 milions d’anys!); o hem pogut detectar forats negres “veient” la radiació d’alta freqüència que la matèria que cau al forat negre, a velocitats properes a les de la llum, per a desaparèixer per sempre, desprèn a l’accelerar-se extraordinàriament.
(com a exemple, veieu la mateixa fotografia d'una part del cel, feta amb un telescopi ordinari, i feta amb un telescopi preparat per a "veure" en infraroig)


Tot i la sofisticació dels instruments, però, només cal fixar-se en l’expressió de la cara d’un nen la primera vegada que veu els anells de Saturn per a adonar-se’n que serà difícil que cap aparell o forma d’estudiar l’univers superi l’emoció i satisfacció que ens produeix la parella ull-llum.

2 comentarios:

Anònim ha dit...

A vegades sentim que cert estel esta convertint hidrogen en heli o be que te sal o ferro o qualsevol altre component. I sorprèn que ho diguin amb tanta seguretat quan ningú hi ha estat mai. Suposo que ho saben fent servir un espectroscopi. A mi m'agradaria que un dia en parlessis una mica d'aquest tema. AX

JAC ha dit...

ok AX! escriuré sobre això.... però ja estàs sobre la pista!

Publica un comentari a l'entrada

Categories

Estels i Planetes

TOP