Recomanacions per a observar el cel a simple vista

En varis articles del blog, hem parlat anteriorment de la importància d’aixecar la vista al cel i, simplement, observar. Són moltes les coses que podem veure, i si, a més, entenem què és el que estem veient, ho podem disfrutar molt més encara.

No calen instruments si no es vol. Els ulls humans són uns instruments naturals d’enorme precisió, i poca gent sap la gran quantitat de fenòmens i objectes interessants que, simplement amb l’ajut dels nostres ulls, podem veure.

En els articles mensuals “El cel aquest mes de...” parlo normalment d’events d’aquest tipus. Observacions senzilles, a fer amb la vista.

Per tant, he pensat que podia ser interessant dedicar un article a com treure el màxim profit d’aquestes observacions sense instrument.

Potser la primera cosa que ens ve al cap, quan parlem d’observar, és el lloc. Associem al lloc atributs com ara la pol•lució lumínica, l’alçada, la proximitat a muntanyes, etc. Comencem doncs per aquest aspecte, el lloc.

La pol•lució lumínica, és clar, és un dels factors limitants més importants que trobem. A prop de ciutats, la visió del cel és enormement perjudicada per la llum dels carrers, i també per la pol•lució en general.

En què afecta la llum? Ens limita la capacitat de veure objectes poc lluminosos. A més llum, menys estrelles veiem, fins a arribar, en casos extrems, a veure només un parell o tres d’elles (les més brillants).

En la simulació següent, veiem un mateix cel (mateix dia, mateixa hora, mateix lloc) vist en un entorn sense polució lumínica (primer dibuix), amb polució lumínica moderada (segon dibuix), i amb polució lumínica severa (tercer dibuix).

Una de les primeres conclusions que podem treure és que, pel que fa a observar el cel, com més lluny de les ciutats millor. Això, en general, és cert ... però no deixem que ens desmoralitzi!

En primer lloc, hi ha uns objectes que difícilment es veuen afectats per un cel de ciutat: la Lluna i els planetes (ens estem referint als més lluminosos: Venus, Mart, Júpiter i Saturn). És tanta la llum que reflexen que es converteixen en una d’aquestes “estrelles” que la pol•lució lumínica no acaba d’eliminar. Els podem veure brillar en el cel de les ciutats, i, per tant, podem gaudir de les combinacions que generen (d’aquestes combinacions, entre la Lluna i algun dels planetes, en parlem sovint en la columna “El cel aquest mes de...”).

En segon lloc, tenim alguns mecanismes per a reduir l’efecte de la llum en les nostres observacions. Una de les primeres accions a prendre és situar-nos per sobre de la llum, és a dir, per sobre de l’enllumenat dels carrers, dels edificis, etc.

Afortunadament, cada cop més, les normatives sobre il•luminació són més responsables, i els enllumenats comencen poc a poc a canviar, adoptant mesures que asseguren la projecció de la llum cap a terra i no cap al cel. Per tant, si pugem a la terrassa de cassa, podem deixar molta part d’aquesta llum per sota nostre.

De forma equivalent, hem d’impedir que hi hagi fonts de llum que vinguin directament als nostres ulls. Una farola propera, un llum dels veïns, ... Allunyem-nos el més possible de les fonts de llum directes. I si no podem allunyar-nos, tapem-les (ens podem amagar darrera d’un angle o paret, o podem utilitzar aquella planta de la terrassa per a fer de pantalla, etc.)

En referència a la llum, és molt important el següent: els nostres ulls necessiten un cert temps per a adaptar-se a la foscor i poder treure, així, el seu màxim rendiment. Quan comencem a observar, les nostres pupiles no estan encara totalment dilatades. Si, a més, hi ha llum propera, les pupiles no aconseguiran aquesta màxima dilatació.

Necessitem estar en la foscor uns minuts (a partir d’uns 5 o 10 minuts notareu una millora espectacular). Feu la prova: sortiu una nit estrellada i mireu al cel. Primer, veureu unes quantes estrelles. I al cap d’una estona, el cel s’anirà poblant de punts de llum que abans no veieu.

Però atenció un altre cop a la llum: cada cop que els nostres ulls es creuin amb aquella font de llum llunyana que ens ve directe, les pupiles es tancaran, i caldrà tornar-se a adaptar. Per això és tant important evitar fonts de llum que ens enfoquin directament.

És “dolenta” tota la llum? Doncs resulta que els nostres ulls són poc sensibles al color vermell. Això fa que quasi tots els aficionats a l’astronomia es moguin amb llanternes de llum vermella. Si necessiteu llum a la terrassa quan observeu, que sigui vermella (truc molt emprat: un paper de cel•lofana vermell que recobreix la llum, o la pantalla de l’ordinador).

Un altre dels factors que afecten a l’observació és l’estat de l’atmosfera. Turbulències, corrents verticals d’aire, diferències de temperatura importants entre dia i nit, .... Tot això empobreix l’observació. Els millors moments, per tant, seran en les hores centrals de la nit (les temperatures s’hauran estabilitzat).

Quan ens estirem a terra, observant el cel, notarem que, quan movem la vista, de vegades ens sembla “haver vist” quelcom, però quan ens fixem en el punt concret en el què pensàvem haver vist alguna cosa, no veiem res. Això es coneix com a “visió indirecta”, i és un efecte molt important: les zones perifèriques de la nostra retina són més sensibles a objectes poc lluminosos.

És molt (molt) utilitzat en astronomia el truc d’intentar mirar un objecte “lateralment”, que vol dir apartant una mica la vista i centrant-la en una zona propera a l’objecte. Us sorprendreu de com es millora. Podeu fer la prova amb les mateixes estrelles: us “semblarà veure” estrelles molt febles quan no les mireu directament.

Hores d’ara, alguns de vosaltres trobareu a faltar un aspecte crític en tot això: la meteorologia. Efectivament, contra un gran núvol de pluja a sobre nostre poca cosa podem fer. Respecte del tema, potser us sorprendrà saber que és preferible un cel amb núvols distribuïts, però que permeten veure estrelles en les clarianes que es formen, que un cel amb núvols alts i prims, que ho acaben enteranyinant tot.

Un efecte secundari negatiu dels núvols, a part de la seva obstinació en quedar-se justament sobre nostre, és la seva capacitat de reflectir la llum de les ciutats, actuant com de miralls. Us heu fixat que quan està núvol el cel és més lluminós?

Resumint tots els punts, tenim ja una llista de coses a tenir presents quan mirem el cel, si no podem fugir de la ciutat:

• Pugem tant per sobre com puguem de les llums del carrer i dels edificis propers
• Evitem a tota costa les fonts de llum directes, i si n’hi ha intentem tapar-les
• Deixem uns minuts per habituar els ulls a la foscor
• Aprofitem aquelles nits serenes, en les seves hores centrals
• Entrenem la nostra visió, amb l’habilitat de la visió indirecta
• Si necessitem llum per moure’ns, utilitzem llum vermella
• ... i creuem els dits per a que aquell núvol que veiem avançar no decideixi quedar-se a fer-nos la guitza

Ah! I algunes coses més:

• Posem-nos còmodes. Si, mirar al cel produeix mal d’esquena, no? Estireu-vos sobre una manta, o utilitzeu una hamaca còmode, i les vostres cervicals us ho agrairan
• Observem amb amics i familiars. Observar llavors serà només una excusa per a passar-s’ho bé a la fresca, fent-la petar. Això ja s’ho val.
• I, si podem, observem amb alguna persona que conegui bé el cel nocturn, i demanem-li que ens il•lustri sobre les constel•lacions. La propera vegada, reconèixer per nosaltres mateixos Leo, o Pegaso, o el Cigne ens produirà molta satisfacció.

Ara, amb l’arribada de la primavera i l’estiu, i de les pluges d’estrelles més famoses, és el moment per a començar a aplicar tot això, oi?