dimecres, de novembre 28, 2012

Una fotografia per a emocionar-se

Molts dels fenòmens que la natura ens regala són absolutament espectaculars. Entre ells, sens dubte uns dels més fantàstics són els eclipsis de Sol.


El 3 de Juliol d'enguany, alguns llocs del món varen poder gaudir d’un eclipsi anular de Sol. En aquest tipus d’eclipsis, la Lluna coincideix en estar en el seu punt més allunyat de la Terra, de forma que, vista des del nostre planeta, la seva mida és un xic més petita. Tan petita que en l’eclipsi no arriba a tapar complertament el disc solar.

La revista National Geographic ha publicat la imatge presa per una aficionada americana a la fotografia. Aquesta noia, es va desplaçar uns quants centenars de quilòmetres per a poder-se situar dins del camí de màxima visibilitat de l’eclipsi. Un cop allà, va inspeccionar el paissatge i va triar un lloc. Un lloc que la permetés fotografiar el fenomen quan el Sol era ponent-se sobre un horitzó llunyà. I allà va esperar.

Per a la seva sorpresa, quan era a punt de disparar, una figura humana es va dibuixar sobre les colines, a més de dos quilòmetres d’on era ella. Era un noi, que per atzar es va situar just davant del Sol ponent i de l’eclipsi, el qual arribava a la seva fase de màxim.

Em puc imaginar la reacció de qualsevol altre persona (inclòs jo mateix). Quelcom així com “@##!!!€¬## Catxuns-la! Mira quina mala sort!”. Sense poder cruiar “fuig!” degut a la distància, potser haguéssim maleït aquella inoportuna aparició.

Però la Colleen, en lloc d’això, devia respirar fons, enquadrar bé el seu teleobjectiu.... i click!

El resultat és una fotografia que posa els pels de punta.


Crèdit: Colleen Pinski. Publicat per National Geographic

La figura del nen desconegut afegeix una inusual profunditat a la fotografia. Tot combina per a produir un efecte espectacular. Fins i tot, la forma esfèrica de la Lluna sembla poder-se tocar, com si fos una pilota gegant.

La meva fullejada ràpida del fascicle del National Geographic es va aturar en aquest punt. Sense poder deixar de mirar la fotografia, vaig començar a reflexionar sobre el que apareix en ella. El Sol i la Lluna alineats, i ponent-se junts per l’horitzó. Una colina, banyada amb la suau llum daurada d’un Sol enfeblit. I una figura humana contemplant-ho.

Sens dubte, un membre de l’espècie més afortunada que habita aquest racó de l’univers.

2 comentarios:

Unknown ha dit...

Quina maravella de fotografia.
Algun dia he d'estar present en un eclipsi solar...

Anònim ha dit...

sense paraules !!!!!

Publica un comentari a l'entrada

Categories

Estels i Planetes

TOP