ALERTA: cometes espectaculars a la "vista"

Aquest 2013 promet ser l'any del cometa, en majúscules. Podrem arribar a veure això?

(fotografia del cometa McNaught, per Akira Fujii, 2007)

Sembla que els déus s’han compadit dels mortals que vivim a l’hemisferi nord, i ara ens pot tocar a nosaltres gaudir, si tot va bé, d'un espectacle potser irrepetible. I per duplicat!

El cometa que promet ser més espectacular és l'ISON (C/2012 S1). Aquesta bola de gel i pols és ja de camí. Passarà molt a prop nostre, i a partir del mes d’octubre ja es podrà veure a simple vista. Però lo realment bo vindrà un cop el cometa passi al costat del Sol i giri de tornada, especialment durant el mes de desembre.

Les previsions (encara un xic incertes) parlen d'una experiència de primera categoria. La seva lluentor podria equivaldre a 3 cops la de Venus. I els més optimistes parlen de lluentors similars a la de la Lluna plena (exagerats? No confondre lluentor amb mida, eh?), un cop escalfat pel Sol. La cua que mostri, però, pot ser el major dels atractius. Tot aquest desplegament l'arribaria a fer visible fins i tot de dia!

Però per si això fos poc, el cometa PANSTARRS (C/2011 L4) també arriba decidit a donar-nos un avançament. Segurament menys espectacular que l'ISON, aquest viatger espaial s'espera que també es pugui veure de dia, poc després de la posta de Sol, ben baix sobre l’horitzó oest. Això serà durant el mes de març (falta molt poc!).

En tot això dels cometes s'ha d’anar, però, amb una certa prudència. Es diu dels cometes que són com gats: tenen cua, i fan el que els dóna la gana. Traduït: són objectes sobre els que és molt difícil fer previsions.

Tot i que som constantment visitats per cometes, la majoria d'ells són massa febles per a despertar l’interès del públic, i només estan a l'abast dels aficionats amb telescopis més o menys potents.

Les seves òrbites els porten a passar molt a prop del Sol, alguns tan a prop que arriben a ser engolits per l'estrella. Es durant aquests apropaments al Sol que els cometes formen les cues, que no són més que partícules despreses que van quedant enrere.

Alguns d'ells son periòdics, com el més famós, el Halley. Arriben, giren al voltant del Sol, i es tornen a allunyar, en una òrbita el•líptica en forma d'ou. Poden tenir períodes (el temps que triguen en completar una volta sencera) de desenes o centenars d'anys.

Altres no són periòdics, i només s'apropen un sol cop. Són objectes que estaven 'tan tranquils' en algun lloc llunyà del Sistema Solar, i que, pertorbats per l'efecte gravitatori d'un dels planetes exteriors, es veuen empesos cap al Sol. Quan giren al voltant del nostre astre, surten disparats en una òrbita que els allunyarà per sempre més.

Tenim també els que es 'suïciden', apropant-se massa al Sol i sent engolits per ell. Hi ha els que no suporten els efectes del pas proper, i es desintegren, o esmicolen. I estan els que calculen malament i topen amb Júpiter, qui els elimina (de tant en tant, algun també visita la Terra, i extingeix els dinosaures!).

Si a la seva varietat afegim les composicions, molt diverses, entendrem la dificultat en poder preveure el seu comportament quan arriben a prop nostre.

S'han donat cassos de prediccions espectaculars, que han acabat en un fiasco total. Cometes que semblava havien de ser la bomba, i que, a l’arribar a prop del Sol, s’han fos, o partit, sense l’espectacle promès. Per contra, també hi ha, de vegades, sorpreses agradables: cometes que havien de passar desapercebuts, i que, tot d’una, s’han convertit en autèntiques meravelles.

(fotografia del cometa Lovejoy, per Phil Hart, 2011)

És per aquestes raons que els astrònoms sempre es mostren extremadament cautes en predir cóm es veuran els cometes. Fan bé.

Però, un cop dit això,... millor que ens preparem, perquè, tot i ser cautes, les previsions per al cometa ISON i, en menor grau, pel PANSTARRS són moooooolt prometedores.

Recordeu: març per al PANSTARRS; final d’any per a l’ISON.

Anirem informant en aquest blog.

Mentre esperem que les previsions es vagin confirmant, recomano preparar les càmeres. En principi, si tot va bé, el millor instrument de visió serà l’ull nu (perfecte, oi?), però segur que ho voldrem immortalitzar amb les nostres càmeres. Agencieu-vos un trípode ben sòlid. Assegureu-vos que sabeu fer anar alguns dels comandaments manuals de la càmera (especialment, triar la sensibilitat ISO, que segurament caldrà elevar).

Veure un cometa de dia (al capvespre) amb la seva enorme cua, la veritat, no és una cosa de cada dia, eh? Jo no m’ho vull perdre. I tu?

Creuem els dits.