dijous, de febrer 21, 2013

Ja us heu preparat per al cometa Panstarrs?

Ja heu cercat, a prop vostre, un lloc amb bona visibilitat a l’horitzó oest?

El cometa Panstarrs es dirigeix, com una bala, cap al Sol, per a donar-hi la seva primera volta (i probablement l'última!). En aquests moments, aquesta bola de gel i roques ja es troba més interior que Venus, aproximant-se a la nostra estrella, per “darrera” de la qual girarà per a sortir impulsat a gran velocitat cap a l’espai de nou.

Com probablement sabeu, aquest any 2013 podem tenir dos cometes magnífics (si les prediccions es compleixen). El més espectacular, el cometa ISON, arribarà a finals d’any. I ara, al març, ens arriba aquest PANSTARR C/2011 L4, com un avançament més modest.

La predicció de cóm de lluent arribarà a ser un cometa és molt complexa, i especialment incerta amb objectes que mai abans s’han apropat al Sol, com és el cas del nostre amic. Resulta que, amb aquest tipus de cometes primerencs, pot passar de tot.

(fotografia del cometa Panstarrs C/2011 L4, feta per l'aficionat argentí Ignacio Díaz Bobillo fa només uns dies)


Alguns d’ells simplement “es fonen” al passar prop del Sol. Altres acaben impactant amb l’estrella. Però alguns dels supervivents despleguen un espectacle de llum (cua inclosa), quan el material de la seva superfície, altament volàtil i verge, s’escalfa amb la intensa radiació solar.

Recordo, quan era jovenet, haver escoltat per ràdio una predicció de pluja d’estels, no tinc present quina, que havia de ser “la bomba”. Cap a Collserola vàrem anar, els meus amics i jo ben equipats amb mantes per estirar-nos a terra, i algun “digestiu” per matar el fred. Ens ho vàrem passar d’allò més bé, però l’espectacle no va ser al cel, sinó a terra amb nosaltres (encara recordo algun dels secrets que allà es van desvetllar gràcies al digestiu). En l’assumpte astronòmic, allò va ser una gran, gran decepció.

Des de llavors, sempre he estat molt prudent en això de les prediccions de fenòmens tan poc previsibles com una pluja d’estels, o el pas d’un cometa.

Dit lo qual, tinc clar que jo no vull ser el “tonto” de la pel•lícula, i perdre’m un espectacle irrepetible si realment el cometa de marres decideix fer el boig. Així que el que s’ha de fer és preparar-se, ara veurem cóm, i creuar els dits per a que el pas del Panstarrs sigui un esdeveniment que recordem tots durant molt de temps.

Cóm preparar-se?

La primera cosa a conèixer és el calendari de pas del Panstarrs. El podrem veure als nostres cels de l’hemisferi nord a partir de març. Els millors dies, aquells en els que s’espera la màxima lluentor, serien entre el 8 i el 20 de març aproximadament. Els dies 12 i 13 el cometa es veurà ben al costat d’una Lluna creixent finíssima de pocs dies d’edat (empre ben baix, sobre l’horitzó oest).

A diferència d’altres esdeveniments astronòmics, que es produeixen un dia en concret, i que si està núvol o se’t passa ja l’has perdut, estem parlant en aquest cas d’un espectacle que durarà dies-setmanes.

La segona cosa important: visibilitat de l’horitzó oest.

Efectivament, el comenta anirà molt baix i a prop del Sol. Serà a la posta de Sol, i poc després que la nostra estrella s’hagi amagat per sota de l’horitzó, quan encara sigui clar, que podrem començar a veure al nostre cometa. Això el situarà a alçada baixa, de forma que necessitarem localitzar un lloc, a prop del nostre domicili, amb bona visibilitat cap a l’oest i sense obstruccions.

Aquest és un dels punts que recomano de preparar amb suficient antelació, ja que trobar el lloc pot no ser tan senzill com ens pensem. Feu alguna prova, teniu encara temps de sobra per a pensar-hi i visitar algun indret. No cal dir que com més a prop de casa i com més accessible sigui, millor. Ja que, si finalment el Panstarrs es decideix a donar-nos espectacle, hi anirem un i un altre dia, i amb tota la família.

Tercera cosa a saber: no necessitem telescopis. S’espera que pugui ser visible a ull nu, tot i que uns prismàtics seran, sens dubte, l’instrument “estrella”. No cal que siguin molt especials (home, és veritat que, posats a triar, uns que tinguin diàmetres superiors seran preferibles, però qualsevol prismàtic d’us general farà).

Quarta cosa: si voleu provar sort amb la fotografia, endavant! Necessitareu la càmera digital i un trípode.

El gran repte en aquest apartat serà aconseguir un equilibri entre el temps d’exposició i que la llum del dia (el Sol recordeu que, tot i ja per sota de l’horitzó, encara il•luminarà el cel del vespre) no saturi la fotografia. S’hauran de fer proves, jugant no només amb l’exposició, sinó també amb el control de sensibilitat ISO.

Tot dependrà finalment de la lluentor del cometa i de la seva cua, però recomano que comenceu amb exposicions curtes, i aneu augmentant (és l’avantatge de la fotografia digital! Sense problemes per a anar disparant, emprant diferents configuracions).

Empreu el control de la càmera que permet disparar de forma retardada, per tal d’evitar la vibració que provocareu al prémer el disparador.

Bé, ... primer de tot, a buscar el nostre horitzó oest! I creuar els dits per a que aquest viatger de l’espai decideixi sorprendre’ns agradablement.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada

Categories

Estels i Planetes

TOP