dimecres, de febrer 06, 2013

Soc més a prop que mai de poder viatjar a l'espai

Sí, aquest és com un somni per mi, ... soc així de freakie. Només pensar en poder veure el nostre preciós planeta des de fora ja em posa el poc pel que em queda de punta.


La frase que he emprat com a títol d’aquest article és una obvietat. Amb l’avenç de la tecnologia, cada dia som tots més a prop de poder convertir-nos en viatgers espacials.

Què tenim, de moment?

Bé, tenim a les agències estatals que tenen com a missió l’exploració de l’espai. L’emblema d’aquestes agències és l’eterna NASA.

Personalment, no confio gaire que alguna d’aquestes agències m’ofereixi un bitllet. La crisi econòmica les ha tocat molt, i s’està imposant el criteri empresarial d’externalitzar.

Fa només un any, els nostàlgics vàrem veure com es posava punt i final al projecte de la llançadora espacial (el Shuttle, que tantes alegries ens ha donat). I cada cop més, són empreses terceres les que estan posant els satèl•lits en òrbita, llançant els seus propis coets. I el mateix que li ha passat a la NASA li passarà als russos, indis, japonesos i europeus.

Això no vol dir que la NASA no segueixi empenyent projectes d’exploració fantàstics. Però el cert és que, des de la darrera missió del projecte Apollo, l’home no ha tornat a sortir a més de 600 quilòmetres de la Terra... i això va ser fa quasi 40 anys!

La propera missió tripulada podria ser a Mart? Segurament si. De fet, ja hi ha projectes, i a la NASA li cau la baba. Només cal veure els passets (dic “passets” quan, en realitat, són passos gegants, projectes magnífics) que va fent. El darrer: acaba d’anunciar ja la construcció d’una nova sonda a enviar a Mart, quan fa menys d’un any que hi va aterrar l’Opportunity (que, per cert, segueix en bona forma i explorant el planeta roig).

Què més tenim? Doncs a les empreses. A la iniciativa privada. Cada cop més.

Ja hi ha companyies únicament dedicades a això. Lògicament, amb un focus comercial al darrera. Però bé que també tenia aquest focus la missió de la Sigourney Weaver a Alien oi?

A part de les que estan dedicades a posar en òrbita satèl•lits, en tenim algunes altres de molt interessants.

Amb poc més de 150.000€ pots, amb Virgin, volar a “l’espai”. Fes avui la reserva per internet. Aquí, “espai” vol dir a molta alçada, amb naus especials. Encara no he trobat, però, tarifes per viatjar a Mart, o a Saturn. Però segur que en uns anys ja n’hi haurà (ho veuran els nostres fills?). Hauré d'estalviar mooooolt.

També tinc l’opció d’enrolar-me com a miner en una de les dues companyies rivals que ja han anunciat missions comercials als asteroides, i que estaran llestes tan aviat com al 2015. El seu objectiu és la recerca, i explotació, de minerals, en especial el platí. Tot i que inicialment hi enviaran missions no tripulades, amb robots, segur que no trigaran en plantejar-se enviar humans.

I una iniciativa espanyola està dissenyant una fascinant missió a Titan, un dels satèl·lits de Saturn. Una missió que consistirà, ni més ni menys, en navegar un dels grans llacs de metà existents allà (projecte TALISE). Ummm... em temo que serà una missió no tripulada, però.
De totes formes, el meu gran objectiu, ja posats, seria sortir del nostre Sistema Solar, i visitar-ne un altre. A saber quines meravelles hi descobriria!
Lamentablement, encara trigarem en poder fer això. El Voyager 1, llançat a l’espai fa més de 35 anys, i que no para de córrer, encara és dins del nostre Sistema Solar! Sembla que és a les fronteres, ... però encara a dins. I té per endavant un viatge d’unes quantes desenes de milers d’anys abans no arribi a un sistema solar alienígena proper.

De fet, la nau més ràpida dissenyada i provada trigaria 17.000 anys en arribar a Proxima Centauri, l’estrella més propera. És desesperant, oi? I aquesta és la més propera, ja no parlem de les altres centenars de milers de milions que hi ha a la nostra galàxia, a les que arribaríem en... a veure... bé, és igual, posem que en una forquilla que va dels centenars de milers als milions d'anys.

Buf, només pensar lo avorrit d’un viatge tant llarg ja cansa. Quants llibres (electrònics) caldrien per a mantenir-me actiu?

I és que les distàncies, allà a l’espai, són increïblement grans. Ja cal que inventem naus més ràpides, ja.

I en això estan alguns científics, com en la pel•lícula “aquellos chalados y sus locos cacharros”. Els dissenys encara són incipients, i els prototips més aviat poc segurs. En un recent article del National Geographic he llegit que n’hi ha un en base a una vela, que empraria el vent solar per impulsar la nau (en contra del que pugui semblar pel nom, el vent solar no té res a veure amb les corrents d’aire de per aquí, i està format per partícules que desprèn el Sol a gran velocitat).

Aquest disseny podria arribar a la propera estrella en només uns centenars d’anys, però la dimensió de la vela hauria de ser equivalent a mitja Espanya. I, per a suplir la manca de vent solar un cop l’enginy, amb mi a dins, deixés el regne del nostre Sol, es necessitaria un làser que li enviés pressió a la vela. Un làser que empraria més electricitat que la que es gasta en tot el planeta.

Arribarà el dia en el què tinguem naus, emprant tecnologies desconegudes actualment, i allò de viatjar per l’espai serà realitat. Potser resta menys del que pensem per veure-ho?
Finalment, em queda una opció. Parlant de pel•lícules, i recordant Armagedon. Fer d’heroi, i salvar a la Terra de l’impacte d’un cometa, em garantiria un bitllet d’anada. Després de la decepció, i conseqüent desprestigi, del cas Lance Armstrong no crec que hi hagi gaire cua, en això de voler ser un heroi.

Viatjar a l’espai. Veure una sortida de Terra des de la Lluna. Conduir un buggy pels canons de Mart. O simplement llegir llibres (electrònics) de camí cap a una estrella sense nom. Ara només puc somiar-ho, tot envejant als humans del futur que, a ben segur, ho faran.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada

Categories

Estels i Planetes

TOP