Sempre esperem el
“cometa del segle”, aquell que es pot veure a llum de dia, i que, al capvespre
o abans de sortir el Sol, deix veure cues espectacularment grans i brillants al
cel. De vegades, algun anunci de cometa ens fa pensar que aquesta joia ideal
s’apropa. Malauradament, en la majoria dels casos, els cometes que arriben es
queden curts respecte de les previsions optimistes. Tot i això, la visita d’un
cometa brillant sempre ha de ser un avís a navegants, i hem d’estar preparats. No fora que ens els perdéssim, si resultés ser l’escollit.
El cometa ISON va
ser descobert per astrònoms russos ara fa un any, mentre buscaven objectes
potencialment perillosos per a la Terra. Ràpidament, es varen calcular els
paràmetres orbitals d’aquesta roca de gel, i es va veure que el seu recorregut
el portaria a passar ben a prop del Sol, a finals de novembre d’enguany.
En les regions
més allunyades del Sistema Solar, es calcula que existeixen milions de cossos,
de mides variades. Fa quasi 5 mil milions d’anys, quan el Sol i els planetes es
van formar a partir d’un immens disc, aquests van anar netejant la part interna
del Sistema Solar, atraient o expulsant al material sobrant. Però a l’exterior,
aquests objectes sobreviuen. Fins que, algun d’ells és pertorbat per l’atracció
gravitatòria d’un cos proper o per algun dels milers de planetes nans que
habiten les regions més fredes i fosques del Sistema Solar. Comença, així, una
nova òrbita, un llarguíssim viatge que el portarà lentament cap a l’interior,
cap al Sol.
Imatge: el creixement del cometa 17P/Holmes, fotografiat l'any 2007 des de Falset. Joan A. Català
Aquest tipus de
cometes primerencs poden, simplement, fondre’s o desintegrar-se per l’escalfor
del Sol en el seu primer pas prop de l’estrella, però de vegades sobreviuen, i
surten per l’altre costat de l’astre rei convertits en objectes brillantíssims,
i amb llargues cues. El que els fa brillar, amb ells i a les cues, és la
volatilització del material que els forma, principalment gel i altres gasos, al
ser escalfats pel Sol.
La previsió per
l’ISON és bastant prometedora. A començaments de desembre, al voltant dels dies
10 a 14, el cometa podria ser un autèntic espectacle abans de l’alba. La cua,
vista des d’un lloc fosc, podria ocupar una bona part del cel que veiem!
Bé, aquestes són
les previsions actuals. Tot i això, haig de dir que fa uns mesos les previsions
eren, encara, més optimistes. Sembla que els cometes primerenc tenen tendència
a començar la volatilització dels seus materials quan encara són lluny del Sol,
aixecant d’aquesta manera expectatives massa exagerades. Ara, que es tenen més
dades de l’objecte, les previsions s’han moderat una mica.
El que sembla
bastant provable és que superi al cometa que ens va visitar a començaments
d’any, el Panstarrs. I l’aparició d’aquest va ser bastant satisfactòria,
permetent fotografies amb una simple càmera i un trípode.
Per tant, hem
d’estar al cas. Des d’aquest blog avisaré si la cosa es posa interessant.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada