-----------------------
Les constel·lacions son agrupacions d’estels, que les antigues civilitzacions reconeixien en el cel nocturn i que associaven a formes, figures, o personatges mítics.
En realitat, les estrelles que formen una constel·lació no estan de cap forma relacionades entre elles. És simplement un efecte de perspectiva visual. Moltes vegades, aquestes estrelles es poden trobar centenars d’anys llum de distància unes de les altres.
Si les constel·lacions son només un efecte de perspectiva, per què son importants?
Ens serveixen de molt bona referència per a conèixer el cel nocturn, orientar-nos i situar els objectes de forma relativament senzilla.
Per exemple, serà típic que llegim que tal o qual galàxia està situada a la constel·lació de, per exemple, el Cigne. Això ens permet de forma aproximada situar la galàxia mentalment en l’esfera celeste. (però recordeu el què hem dir: que la galàxia estigui en una constel·lació només implica que des de la Terra la veiem en perspectiva projectada en una zona del cel que els nostres avantpassats van anomenar amb el nom del Cigne, en aquest cas de l’exemple)
Quan us estireu a mirar les estrelles, veureu que és molt útil anar aprenent el nom i la forma de les constel·lacions. D’aquesta forma podreu reconèixer estrelles individuals, i a més localitzar altres constel·lacions, utilitzant trucs de l’estil de.... “si allargues el mànec del gran carro et trobes a l’estrella polar”.
La història de les constel·lacions sembla ser que es remunta a èpoques molt antigues. Algunes de les constel·lacions més conegudes ja varen rebre nom dels mesopotamis.
És fascinant veure la imaginació que tenien aquests pobles, que eren capaços de reconèixer figures mitològiques increïbles en el cel. Intenteu vosaltres veure aquestes figures també!
Per cert, que com moltes d’aquestes civilitzacions van viure en l’hemisferi Nord, resulta que les constel·lacions pròpies del Sud varen rebre noms molt segles més tard, i porten noms molt menys mitològics (com ara “telescopi”).
En èpoques contemporànies, la Unió Astronòmica Internacional va delimitar exactament les constel·lacions i les va “estandarditzar”.
Quan us estireu a mirar les estrelles, veureu que és molt útil anar aprenent el nom i la forma de les constel·lacions. D’aquesta forma podreu reconèixer estrelles individuals, i a més localitzar altres constel·lacions, utilitzant trucs de l’estil de.... “si allargues el mànec del gran carro et trobes a l’estrella polar”.
La història de les constel·lacions sembla ser que es remunta a èpoques molt antigues. Algunes de les constel·lacions més conegudes ja varen rebre nom dels mesopotamis.
És fascinant veure la imaginació que tenien aquests pobles, que eren capaços de reconèixer figures mitològiques increïbles en el cel. Intenteu vosaltres veure aquestes figures també!
Per cert, que com moltes d’aquestes civilitzacions van viure en l’hemisferi Nord, resulta que les constel·lacions pròpies del Sud varen rebre noms molt segles més tard, i porten noms molt menys mitològics (com ara “telescopi”).
En èpoques contemporànies, la Unió Astronòmica Internacional va delimitar exactament les constel·lacions i les va “estandarditzar”.
De totes les constel·lacions del cel (88 per a ser exactes), n’hi ha unes quantes que són especialment rellevants. Per exemple, tenim les 12 constel·lacions que formen els signes del zodíac. Aquestes constel·lacions tenen en comú que ocupen un lloc al cel pel qual es va desplaçant el Sol en el seu recorregut anual (bé, ja sabeu que és la Terra qui es desplaça en realitat). I no tan sols el Sol: els dotze signes del zodíac reben a la Lluna i als planetes també.
Altres constel·lacions importants han servit de sempre com a fars o referències d’orientació. És el cas del Gran Carro, que ens ajuda a trobar a l’estrella Polar en l’hemisferi Nord. O de la Creu del Sud, en l’hemisferi Sud.
Un planisferi és un estri molt barat i interessant per a conèixer el cel i reconèixer a les constel·lacions. Us recomano que n’aconseguiu un i practiqueu. O que aprofiteu, si esteu amb algú que les conegui, per a que us les ensenyi!
Ara a l'estiu: intenteu reconèixer el Cigne, la Lira i l'Àliga. Els estels més brillants d'aquestes tres constel·lacions formen el triangle estival (el veureu ben amunt). Veieu el Gran Carro? I la W de Cassiopea mirant cap al Nord? I el gran cavall alat Pegaso mirant a l'Est?
De seguida passareu de veure simplement un conjunt de punts brillants en el cel a reconèixer gegants, animals mitològics, i figures fascinants que donaran sentit i vida al cel de la nit.
Vols llegir més sobre constel·lacions?
De seguida passareu de veure simplement un conjunt de punts brillants en el cel a reconèixer gegants, animals mitològics, i figures fascinants que donaran sentit i vida al cel de la nit.
Vols llegir més sobre constel·lacions?
·
·
·
2 comentarios:
gracies per informar
esta bé la info merciii! :)
Publica un comentari a l'entrada