El cel aquest mes.... d'Octubre

Aquest mes us proposo una observació mol, molt senzilla amb prismàtics. La galàxia d'Andròmeda.

Per què us ho proposo?

Si pensem en la distància que ens separa dels objectes que veiem a simple vista, ens trobem amb diferents "escales".

Una primera escala seria la dels objectes que formen part del nostre Sistema Solar (el Sol, els planetes, la Lluna, els cometes, etc.). Estem parlant d'objectes que estan a distàncies que medim en milions de quilòmetres.

La següent escala la formen els objectes que estan a distàncies que medim en desenes o centenes d'anys llum: són els estels que veiem quan mirem al cel. Aquestes estrelles formen part de la nostra galàxia, i de fet són uns poquets dels milers de milions d'estrelles que tenim "a prop".

Una altra escala serien els fenòmens que estan a distàncies que medim en milers i desenes de milers d'anys llum. Encara dins la nostra galàxia, els què podem veure a simple vista són només un grupet molt petit. L'exemple més bonic és el de la gran nebulosa d'Orion, al cel de l'hivern.

Doncs bé, amb prismàtics us proposo de saltar a la següent escala: una altra galàxia. Distància: 2,5 milions d'anys llum! (i tot i així és de les galàxies més properes a la nostra!). La gran galàxia d'Andrómeda.

És fàcil (molt fàcil) de trobar, així que proveu, eh? (els perses ja la veien.... i sense ajut òptic!)

En el dibuix següent veieu com localitzar-la.

Necessiteu una nit fosca (preferentment sense Lluna), .... i uns prismàtics és clar.

Localitzeu a simple vista la constel·lació de Pegasus. És senzill: és un gran quadrat, format per 4 estrelles molt brillants, que veureu ben a munt mirant cap a l'est (si mireu a primeres hores de la nit) o cap al sud (si mireu a mitja nit).

Allargant el "cap" del "cavall", com he assenyalat en l'esquema, veureu dos estrelles més o menys en línia.

Bé, ara agafeu els prismàtics i mireu just per sobre de la segona estrella. No patiu, la galàxia es veu perfectament i no us la passareu per alt, de forma que moveu els prismàtics suaument i "escombreu la zona".

Veureu una taca blanca, inconfusible. Estareu veient una galàxia que és com una rèplica de la nostra. La llum que us arriba fa 2,5 milions d'anys que va sortir d'allí. Fascinant, oi?

També per a aquest mes d'Octubre us recomano que mireu a simple vista a l'est a primera hora del matí (7 o 7.30), a meitats de mes.

Veureu una conjunció interessant de planetes, amb la Lluna decreixent (quasi nova), amb Saturn i Venus (aquest darrer molt, molt brillant).

Per a qui pugui gaudir d'una vista a l'est sense obstacles, pot intentar de veure també Mercuri (tot i que estarà molt baix a l'horitzó i serà un objectiu molt difícil).

Ah! I el 21 d'aquest mes tenim el màxim previst per a la pluja d'estels de les "oriònides". Aquesta pluja d'estels és provocada per les restes del famòs cometa Halley. Tot i que no són (ni d'aprop) tan espectaculars com les llàgirmes de Sant Llorenç, de vegades es poden obtenir bones observacions. Us aconsello mirar lleugerament cap a l'est i a mitja nit (no hi haurà Lluna).

Comenteu-me que us ha semblat la visió d'Andròmeda, i si veieu la pluja d'estels, val?