La primavera, els anys de traspàs, i la perdurabilitat de les estacions

Estem a poques setmanes d’entrar en la primavera.

Si us hi heu fixat, quan l’home del temps a la televisió anuncia la data d’entrada de la primavera, ho especifica en dia i hora, que normalment són diferents cada any. A què es deu això?

Primer parlem una mica de què és “l’entrada de la primavera”, que científicament es coneix com l’equinocci de primavera.

Tal i com explicàvem en l’article "La veritat sobre les estacions de l'any", el “culpable” que tinguem estacions de l’any és la lleugera inclinació que té l’eix de rotació de la Terra respecte del pla de l’òrbita al voltant del Sol. Si el nostre planeta no estés inclinat, no tindríem estacions. I si la seva inclinació fos extrema, també extremes serien les estacions de l’any.

Aquesta inclinació també fa que l’arc visual que el Sol descriu en el nostre cel, estigui “inclinat”. En alguns moments de l’any, aquest arc està “més baix” (“el Sol va baix”), i en d’altres moments l’arc està ben a munt.

De fet, el Sol surt per l’Est i es pon per l’Oest només en dos moments específics de l’any: els dos equinoccis (el de primavera i el de tardor). En qualsevol altre moment de l’any, el Sol surt per punts que es van allunyant cada cop més de l’Est, fins arribar als punts de màxima llunyania (cap al Nordest o cap al Sudest), que es produeixen en els solsticis d’estiu i d’hivern, quan el dia és més llarg i més curt respectivament.

Aquest fet el podeu comprovar molt fàcilment, fixant-vos de tant en tant el lloc per què surt (o es pon) el Sol en referència a algun edifici llunyà o element del paissatge.

Tornem a la primavera.

Com dèiem, el moment exacte d’entrada de la primavera astronòmica varia cada any. No entrarem aquí a veure quins factors seculars intervenen (hi ha moviments que la Terra té al llarg dels segles, així com perturbacions en la seva òrbita d’altres planetes). Però si ens fixarem en un aspecte fonamental... que té relació amb el disseny del nostre calendari.

La Terra dóna una volta complerta al voltant de la nostra estrella cada 365,242375 dies.

Aquesta xifra és incòmode de manegar. Ens molesten els decimals, de forma que el calendari occidental, basat en dies i anys, fa simplificacions. Diem que un any té 365 dies.

Al fer-ho, arrosseguem un error petit. Un error d’exactament 0,242375 dies cada any (unes 6 hores). Un error que es va acumulant, any rere any.

Si no corregim l’error, el seu efecte acumulat es va fent gran. Per exemple, al cap de 100 anys, hem acumulat un error de quasi un mes.

Quin efecte tindria això? Doncs aquí tornem a la primavera i a les estacions de l’any. Us imagineu el desgavell d’una primavera que comencés a l’Abril? O al cap d’un segle al Maig? Us imagineu les estacions de l’any desplaçant-se en el nostre calendari? El dia de Nadal canviant d’estació al córrer els anys i els segles.

Afortunadament corregim l’error. I ho fem introduint els anys de traspàs (els famosos “años bisiestos” en castellà).

Cada 4 anys, corregim un dia. Amb aquesta correcció ens aproximem molt al període real de moviment de la Terra. De fet, estem “creant” un any de 365,25 dies, molt a prop del real.

Però hem de seguir corregint, ja que ara l’error és només d’onze minuts cada any, però suficient com per anar-se acumulant al passar els segles. De forma que hem creat una fórmula de correcció encara més exacta: són anys de traspàs (anys amb 366 dies) tots aquells divisibles per 4 (cada 4 anys hi sumem un dia), excepte els acabats en 00 (corregim en sentit contrari un dia de cada 100 anys), i d’aquests si que ho seran els divisibles per 400 (i tornem a corregir cada 400 anys sumant un dia).

Amb això aconseguim un “any mig” de 365,2425 dies, bastant a prop de la xifra real.

L’efecte de la correcció cada 4 anys es notarà en el moment de l’entrada de la primavera (i de les demés estacions). Fixeu-vos que cada any, la primavera entra unes 6 hores més tard que l’any anterior.

L’any 2000, la data era el 20 de Març a les 7.35 del matí. L’any següent era el 20 a les 13.31, el 2002 era a les 19.16, i el 2003 ja es produïa el 21 de Març a la una de la matinada. Però a l’arribar l’any 2004 (any de traspàs), tornem a recuperar la data de l’equinocci, que va ser el 20 de Març a les 6.49 del matí (veieu com funciona?)

Tot i que la data de l’equinocci veiem que es va movent, aconseguim mantenir-la “sota control”, i així també protegim la relació entre el nostre calendari i les estacions de l’any.

Regles que construïm els homes per a regular la nostra vida, la nostra rutina. Regles que intenten interpretar la realitat de l’univers, un univers meravellós, ple de moviment i canvi, que ens ha donat un parèntesis de tranquil•litat de milions d’anys per a que puguem estar aquí.

Que la primavera astronòmica estigui “sota control” no significa que el comportament de les estacions de l’any sigui predictible. En aquest parèntesis que se’ns ha donat, que el mes d’Abril per a nosaltres sigui sinònim de primavera només depèn de nosaltres. Depèn que sapiguem conservar la realitat tal i com ens la vàrem trobar, sense malmetre-la.

I, pel que sembla, no ho estem fent gaire bé.