dissabte, de març 13, 2010

Estem sols en l'univers?

Som un cas únic en l’univers?

Aquesta, sens dubte, és una pregunta que val un bilió.

Intentaré, en aquest article, reflexionar sobre aquest tema, a partir de informacions i teories existents, i amb l’objectiu de donar-vos, amics lectors, un tema per a somiar i deixar volar la imaginació.

Començarem dient que, el sentit comú, porta de seguida a contestar-nos que no. No pot ser que siguem únics.
No pot ser que, entre milions de galàxies, cada una d’elles amb milers de milions de sols, només hi hagi vida intel•ligent aquí.
No pot ser, simplement per un tema estadístic, per probabilitats. No pot ser, per sentit comú.

Molt bé, aprofundim una mica més en el tema.
Pensem en la quantitat de “coincidències” que han permès que avui estiguem aquí.

El Sol. Una estrella “normaleta”, més aviat petita. Això fa que visqui la seva vida sense excessos, no com altres estrelles més grans que només viuen uns quants milions d’anys. La vida d’una estrella com el nostre Sol és de milers de milions d’anys. Temps de sobres per a que es puguin formar planetes al seu voltant, i que en un d’ells hagi evolucionat la vida a través d’un llarg procés evolutiu.

A més, amb la fortuna que la Terra es troba en l’anomenada “zona de vida” de l’estrella. És a dir, a una distància que permet condicions de temperatura no extremes. Ni massa a prop ni massa lluny (aquesta “zona de vida” varia amb la mida de les estrelles i amb la seva temperatura) .

En el nostre planeta, fa milions d’anys, es van produir aconteixements encara no explicats que van propiciar l’aparició de la vida. Per més que s’han intentat reproduir aquestes condicions en laboratori, el màxim que s’ha aconseguit és condensar aminoàcids a partir de les mescles de gasos que es creu formaven l’atmosfera. Però, és clar, el passar d’un aminoàcid simple, que no deix de ser una cadena d’àtoms, a una forma de vida, per senzilla que aquesta sigui, és un salt que encara no entenem.

I, si va passar quelcom extraordinari, a quants llocs més ha pogut passar “això”?

Estem vivint en una part tranqui-la de la metròpoli que anomenem galàxia. Som més aviat apartats del centre de la galàxia. Perfecte, per què el centre deu ser un lloc perillós, amb la presència de l’enorme forat negre que conté, i què de fet és el cor de la galàxia.

També hem tingut sort amb els veïns, que no semblen ser gaire sorollosos ni problemàtics. Cap estrella gegant a prop (en un radi de pocs anys llum), que pugui morir apocalípticament, amb una explosió del tipus supernova, i que esterilitzi la Terra en aquest procés.

L’atmosfera. Que ens permet respirar, però que a més ens protegeix dels rajos còsmics i altres radiacions perilloses produïdes pel Sol.

Les extincions massives. Avui sabem que n’hi ha hagut vàries al llarg de l’història de la Terra. Grans extincions, que en alguns casos han eliminat la major part d’espècies vives del planeta. Catàstrofes produïdes per l’impacte de meteorits o cometes. De fet, la que va provocar l’extinció dels dinosaures seria la menor i més recent d’aquestes catàstrofes. Tot i això, la vida sembla que s’hagi aferrat obstinadament a aquest planeta.

La suau inclinació de l’eix de rotació de la Terra, que ens permet tenir estacions de l’any també suaus, que han possibilitat l’evolució de gran quantitat i varietat de formes de vida.
La Lluna, un satèl•lit enorme pel que és la mida de la Terra, un satèl•lit producte d’un altre cataclisme. La Lluna, que actua com a estabilitzador per a la Terra, permetent que el nostre eix de rotació no es desmadri i guardi la seva inclinació més o menys constant.

Entre els científics, fa temps que va aparèixer una corrent de pensament que postula, precisament, que som una cas únic i extraordinari. Seríem com una excepció, el fruït d’estranyes coincidències, irrepetibles.

Costa de creure.

El pensament de soledat, en un univers increïblement gran i misteriós, és cruel. El neguem immediatament, sense reflexionar.

I quan la vida a la Terra s’acabi? Haurem sabut saltar a altres llocs de l’espai i iniciarem allà una nova “Terra”? O enviarem a l’espai, desesperats, material genètic amb l’esperança que, algun dia, aquest material sembri algun món estèril i la meravellosa història de l’evolució torni a començar? És així com va començar la vida a la Terra?

Mentre llegim això, els programes de detecció de vida intel•ligent segueixen operant, continuadament des de fa ja bastants anys, amb enormes radioantenes que escolten l’espai, buscant senyals que ens confirmin que no estem sols.

Al mateix temps, la ciència s’està replantejant la pròpia definició de vida. Una definició que, potser equivocadament, està feta a la nostra imatge, sota els nostres paràmetres (llegiu http://estelsiplanetes.blogspot.com/2009/06/estem-preparats-per-buscar-vida.html).

Estem remenant Mart. D’aquí a pocs anys, remenarem el sòl de satèl•lits com Europa o Titan. Estem a prop de trobar vida?

El descobriment de vida fora de la Terra, per simple que sigui, serà, sens dubte, el major descobriment de l’història, per tot allò que implicarà.

Llavors sabrem que potser no som tanta excepció, i tindrem la quasi certesa que, en algun lloc, potser a milions d’anys llum d’aquí, unes altres formes de vida s’estan preguntant si estan soles en l’univers.

2 comentarios:

laura catala ha dit...

I jo ara em pregunto després de llegir el teu article, en el hipotètic cas en que es trobés vida intel·ligent en un altre planeta, quina postura en penedriem els humans? Fariem com el que em fet des dels principis dels temps? Esclavitzariem aquesta vida o la tancariem en laboratoris per estudiar-la? Ocupariem el seu planeta? o els dexariem continuar amb la seva vida ?

JAC ha dit...

Si, Laura, dius bé.
Si hem de jutjar per la història, l'home segur que acabaria interferint, d'una forma o una altra. Només el fet d'estudiar el nou hàbitat ja seria, en realitat, una interferència.
Això ens porta a preguntar-nos: i si mai "ens descobreixen" a nosaltres... què faran? interferiran? Es comportaran millor que com nosaltres segurament ens comportaríem?

Publica un comentari a l'entrada

Categories

Estels i Planetes

TOP