dijous, d’abril 29, 2010

Buscaré una nova estrella dalt del cel


Se que vull escriure quelcom, però em costa més que mai trobar un fil coherent per a aquesta nota.

Formem part d’un món increïble, ple de meravelles. Tenim l’enorme fortuna de viure, de tenir sensacions, d’estimar, d’emocionar-nos.

Ho donem per fet, no hi pensem. Tan amoïnats com estem amb els problemes de la feina, cap amunt i cap avall, atrafegats amb la nostra vida quotidiana. Amb els nostres problemes, amb els què, més vegades de les que voldríem, ens bloquegem.

Vida com aquesta només en tenim una. I, malgrat quines siguin les circumstàncies del nostre entorn, depèn de nosaltres com la volem viure. I com volem seguir vivint quan ja no hi som.

Ell ha format part del nostre entorn, d’aquesta vida que només vivim una vegada. I ara ens adonem que ja no hi és. I, com acostuma a passar en aquests casos, ens sembla que és massa tard, que hem perdut el temps. Que hem desaprofitat els moments en els què el teníem.

Moments a la muntanya, en els què anaves ben segur quan el portaves de guia. Lliçons de natura i de cultura, ja que les excursions amb ell eren més que caminar. Una excursió s’havia de preparar, i en això no fallava mai.

Moments en família, ha estat referent de tots. Persona pacient, que t’escolta amb aquella tranquil•litat que el caracteritza. T’escolta, i després, igual de pacient i seré com abans, t’aconsella. Quantes vegades hem anat a compartir amb ell els nostres dubtes, o projectes!

Jo crec amb l’univers, i amb el cicle de la vida. Crec en l’home. Crec en les lleis de la natura.

Quan acabem la nostra vida, seguim vivint. Perquè quedem dins del pensament dels què ens han conegut. I queden els records de com érem, i del que hem fet.

I seguim formant part de la natura. La matèria de la qual estem fets, que vàrem agafar prestada un dia, retorna a l’univers. Matèria que potser formarà part d’altres organismes. El cicle de la vida.

Ara ell segueix vivint.

M’afanyaré en buscar una nova estrella dalt del cel. Potser em costarà de trobar, de tantes com n’hi ha. Però quan la vegi la reconeixeré. Ha de ser la mateixa estrella que varen encendre el meu pare i el meu germà.

I ara també serà l’estrella del Ton.

2 comentarios:

Anònim ha dit...

JAC, estic amb tu, amb vosaltres. No caldrà buscar gaire, la brillantor dels seus records t'ajudarà a trobar-la. JS.

David ha dit...

JAC, com molt bé expliques, tot forma part del cicle de la vida tot i que ens costi tant assimilar-ho. Segur que ben aviat trobaràs l'estrella!

Publica un comentari a l'entrada

Categories

Estels i Planetes

TOP