Per què el cel de la nit és fosc?

Aquesta pregunta, aparentment innocent, és, ni més ni menys, que la prova que vivim en un univers dinàmic, canviant i finit.

El que el cel de la nit es vegi fosc (o, el que és igual, que l’espai sigui negre) és el que es coneix com a paradoxa d’Olbers, astrònom alemany del segle 19 que ja va formular aquesta pregunta (llavors sense resposta).

Per entendre la resposta, raonem-ho al revés: si l’univers fos infinitament gran, infinitament vell, i uniformement ple d’estrelles, el cel nocturn seria brillantíssim. Veiem el per què.

En aquest cas, qualsevol línia de visió (és a dir, miréssim on miréssim) ens portaria a la superfície d’una estrella, més propera o més llunyana. Perquè hem suposat que l’univers és infinit, i a més immutable (les estrelles no es “moren”), i a més uniforme. Aquesta línia de visió (una imaginària línia recte sortint dels nostres ulls) sempre acabaria topant amb una estrella.

El nostre cel seria brillantíssim.

Un exemple per acabar-ho d’entendre: si estiguéssim mirant un bosc ple fins l’infinit d’arbres blancs, tot i que uns estesin situats més a prop i altres molt lluny... no veuríem tot blanc?

Si el cel de la nit és fosc és per què falla alguna de les tres hipòtesi anteriors... o les tres a l’hora!

El nostre univers és finit en la seva edat (uns 13,7 mil milions d’anys), i no és immutable, sinó que està en constant canvi (la vida finita de les estrelles, per exemple). Segurament, l’altra hipòtesi també és falsa, i l’univers, al menys l’univers “visible”, és també finit en la seva dimensió.

Una pregunta tan senzilla com aquesta ens condueix, com veiem, a una conclusió d’enorme importància: el nostre univers és ben viu (per a més dades, tot i que això ja no es dedueix de la pregunta, el nostre univers s’està expandint acceleradament, no sabem encara si sempre serà així o si en algun moment es contraurà i tot tornarà a començar, i, atenció, estem quasi segurs que més del 70% de la matèria que hi ha a l’univers és desconeguda i formada per partícules encara per descobrir!)

Però tranquils. Això que l’univers sigui tan canviant no us ha de fer córrer a cancel•lar les vostres inversions o dilapidar els vostres estalvis. El rellotge de l’univers marca en desenes, centenes i milers de milions d’anys!