Què és la libració de la Lluna?

La Lluna, aquesta companya inseparable i fidel, espectacular, a la que quasi no prestem cap atenció. La donem per segura, ha estat allà des que vàrem néixer, i ja no ens hi fixem.

Però què sabem de la Lluna?

Doncs un dels aspectes més coneguts és que el nostre satèl•lit sempre ens ensenya la mateixa cara: en efecte, la Lluna triga el mateix en donar una volta sobre sí mateixa que el que triga en girar al voltant de la Terra (això no és cap casualitat, i molts altres cossos celestes que orbiten la seva estrella o el seu planeta molt a prop presenten aquest efecte).

Però, realment només veiem una cara? No tan coneguts són uns moviments que té la Lluna, i que fan que des de la Terra puguem arribar a veure quasi el 60% de la seva superfície. Aquest efecte es coneix com “Libració”.

Detectada ja per Galileo, la libració de la Lluna fa que la visió que tenim d’ella es balancegi suaument, tant en de “nord a sud” com de “est a oest”.

Aquests efectes estan provocats per diferents causes. Una d’elles és la inclinació de l’eix de rotació de la Lluna respecte del seu pla orbital.

Un altre efecte important té a veure amb les dues primeres lleis de Kepler, aplicables a qualsevol cos celeste: la Lluna orbita la Terra seguint una el•lipse (no un cercle), i la velocitat a la que ho fa varia en funció del lloc de l’el•lipse on es troba (va més ràpida quan està més a prop de la Terra). Aquestes diferències de velocitat fan que la sintonia perfecte amb el seu període de rotació es modifiqui lleugerament, i la Lluna ens mostra, així, una mica de la seva “cara oculta”.

Hi ha un tercer efecte, que té a veure amb la perspectiva. Com que nosaltres també girem, passem de veure la Lluna des “d’un cantó” a un altre (ens ho podem imaginar com si caminéssim, a la vegada que mirem un arbre; primer el veiem des d’un costat, i després des de l’altre. Això ens permet apreciar detalls dels dos cantons de l’arbre).

Els efectes de la libració són evidents i perfectament observables, sempre i quan hi prestem atenció. Només cal seguir, durant uns dies, la posició d’algun dels grans cràters que es troben a prop d’una cantonada de la Lluna (fixeu-vos en la fotografia anterior).

Per acabar, us deixo amb una d’aquelles fotografies que et fan reflexionar. Com de maca és la nostra Terra! Plena de colors intensos. Així és com ens veuen els misteriosos habitants de la Lluna, que, tot i que s’amaguen segurament en la cara oculta, es desplacen sovint a la cara visible per a quedar-se al•lucinats amb aquesta visió.

I jo em pregunto: si molts es pegarien per viure en aquest planeta, per què el degradem cada dia més com si el tinguéssim avorrit?