diumenge, de setembre 18, 2011

Explorant les roques del nostre Sistema Solar


Després d’un vol de quasi 4 anys, la nau Dawn ha arribat aquest estiu a l’asteroide Vesta.

Els asteroides són un conjunt (milers) de roques, grans i petites, que orbiten el Sol ocupant un espai entre els planetes Mart i Júpiter. Es creu que aquest material hagués format un planeta, si no hagués estat fortament pertorbat per la força gravitatòria del gegant Júpiter en el moment en el què el Sistema Solar va prendre forma.

Poca cosa sabem d’ells, i per això és tan important per a la ciència aquesta missió, destinada a visitar als dos asteroides més grans que es coneixen, Ceres i Vesta (Ceres té 974 per 974 per 910 quilòmetres , i Vesta 578 per 560 per 458).

De moment, i des de fa només unes setmanes, Dawn ja gira al voltant de Vesta. És previst que, després d’estudiar-lo en detall, aquesta sonda segueixi el seu camí en direcció a Ceres, on arribarà l’any 2015.

Les primeres fotografies de Vesta són, com s’esperava, espectaculars. Aquí en teniu una.

A part de l’espectacularitat de les fotografies que, a ben segur, ens aniran arribant, un dels aspectes que més em fascina és l’enorme precisió i automatisme que s’ha aconseguit en aquest tipus de missions.

Dawn, després d’un camí en el què s’ha ajudat de la gravetat del planeta Mart per guanyar velocitat (com qui jugués a una partida de bitlles amb els planetes), ha hagut d’anar frenant suaument la seva trajectòria per a aconseguir situar-se al costat de Vesta i deixar-se capturar per la seva feble gravetat.

M’agrada, sempre, pensar en aquestes màquines com humans. Què deuen veure? Què deuen sentir? Com noten el silenci, la solitud i la bellesa de l’espai?

Si Dawn es gira al darrera, un moment, veurà a la Terra, on va néixer. I la veurà com un puntet petit, a 220 milions de quilòmetres de distància. Un lloc ple de vida i de colors. Un lloc enyorat.


El cervell de la sonda es tornarà a centrar en la missió. Millor així. Poc temps per pensar en el què s’ha deixat al darrera i on ja no es tornarà.


Voleu llegir més sobre missions?

- La mort d’una sonda a Mart: “les sondes també poden ser herois
- Explorant els recons del sistema solar: “Missió cap a Plutó
- La Lluna deconeguda: “Pensàvem que ho sabíem tot de la Lluna



2 comentarios:

Rat ha dit...

Quan dius les 3 mides de Ceres i Vesta no entenc quines mesures són...

JAC ha dit...

Hola Rat,

com que aquests objectes no acaben de ser esfèrics, les mesures corresponen als "diàmetres" en les tres dimensions. Així, Ceres té uns 974 Kms de "diàmetre" en cada un dels dos eixos de referència a nivell de l'equador, però només 910 Kms en el seu "diàmetre" de pol a pol. Si fossin esferes quasi perfectes parlaríem, només, del seu radi (o diàmetre) i ja estaria.

Gràcies pel comentari!

JAC

Publica un comentari a l'entrada

Categories

Estels i Planetes

TOP