dimarts, de juliol 16, 2013

La selecta categoria de planeta

Recordo quan em vaig començar a interessar pel concepte de parc nacional i natural. Mentre mirava les fotografies i els plànols de parcs tan emblemàtics com el gran Yellowstone no podia evitar pensar en la necessitat, de vegades absurda, que tenim els humans en posar fronteres i marcar límits artificials sobre la natura.

En el cas dels parcs, els animals que els habiten no en saben d’interpretar fronteres. Un cérvol dins del parc és un animal protegit. Però el mateix animal només un metre fora dels límits del parc pot convertir-se en un trofeu de caça.

Encara més ridículs són els intents d’acotar i limitar que, molt sovint, volem aplicar a l’univers. I potser un dels casos més clars i lamentables el podem trobar en quelcom aparentment tan trivial com el concepte planeta.

El darrer número de la revista Sky & Telescope dedica un petit article a explicar la controvèrsia que, ara fa uns anys, va existir en el sí de la Unió Astronòmica Internacional respecte la definició de planeta.

Abans, tot semblava més senzill. Teníem el Sol, i 9 planetes (Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú, i Plutó). Però tot es va complicar per moments. La potència dels nous telescopis havia fet possible descobrir ja un munt de nous cossos, sòlids i alguns d’ells de mides considerables, al voltant, o més enllà, de l’òrbita de Plutó. Alguns fins i tot més grossos que el mateix Plutó.

Què havíem de fer? Havíem de canviar els llibres de text dels escolars, i, en lloc d’estudiar els 9 planetes, fer-los estudiar-ne, potser, 20? I per què 20, i no 50? (estem parlant que hi podrien haver centenars, sinó milers, de cossos en aquesta situació).

Front això, molts científics defensaven revisar la definició del que es considera com planeta. I així és que vàrem veure, atònits, com el pobre Plutó era desposseït del títol de planeta i, com un pària, era degradat a la categoria de “planeta nan”. D’aquesta forma, els llibres de text quedaven quasi intactes (només havien d'eliminar a Plutó de la llista), i tothom tranquil.

Però el problema real va ser que, en crear aquesta nova definició, es va voler afinar tant (justament per tal d’evitar que el descobriment continuat d’objectes posés un altre cop en “risc” les definicions puristes) que es va crear una autèntica pífia de definició.

La definició oficial de planeta inclou només als cossos que orbiten al voltant del Sol, són rodons, i han aconseguit netejar les zones properes a la seva òrbita de la presència d’altres objectes. Bestial.

La tercera part de la definició és la que exclou Plutó. Igual que molts altres objectes més allunyats que Neptú, aquests ciutadans de segona no han netejat les seves òrbites, ja que no han tingut la massa suficient com per a fer-ho. Altres cossos, com ells, es troben relativament a prop. Però la definició no explica, no concreta, què és netejar les òrbites, què és acceptable quan a proximitat d’un altre objecte. És a dir, és una definició absolutament ambigua.

Però, encara més greu que això (tot i que sembli impossible agreujar-ho més), la definició inclou, textualment, el concepte de girar al voltant del Sol! És a dir, deix completament fora de la categoría de planeta a tots aquells “planetes” que giren al voltant d’altres estrelles, justament quan se’n porten ja descoberts centenars, i milers més esperen confirmació.

Doncs bé, no són planetes. És a dir, no se’ls pot aplicar, estrictament, el títol de planeta. Què són llavors? Lo graciós del tema és que aquests cossos són anomenats “exoplanetes” per tota la comunitat científica. I, el normal fora que els “exoplanetes” fossin un subconjunt dels planetes, és a dir, un cas particular de planetes (els que orbiten altres estrelles). Però no, segons els puristes, un “exoplaneta” no pertany a la família dels planetes.

Després de tanta discussió i polèmica, penso que és trist haver acabat amb una definició tan ambigua, i tan (una altra vegada igual que fa molts segles) egocèntrica.

En defensa de Plutó, penso que no hagués costat res de seguir-lo considerant, simplement per raons històriques. Tot i que s’han descobert centenars de “plutons” en el nostre Sistema Solar, ell va ser el primer, el més famós dels seus representants (tot i que no el més gran). No calia, doncs, haver-lo degradat, i es podria haver seguit estudiant als “9 més importants planetes del Sistema Solar”.

Penso, també, que si comences la guerra del purisme, llavors l’has de portar al límit, i no quedar-te amb una definició que representa una visió arcaica de l’univers.

De la mateixa forma que la natura no entén de fronteres, a Plutó, i als milers de “exoplanetes” que s’estan descobrint no els importa el més mínim el nom que els posem. Ens podem entossudir en negar-los el rang de planeta. Però ells segueixen girant al voltant d’una estrella, i molts tenen satèl•lits, igual que Júpiter o la Terra.

Sí, sembla que l’astronomia tampoc no es salva de l’excessiva regulació.

Com deia aquell, la realitat és obstinada. I, a cada nou descobriment, la realitat seguirà recordant-nos que estem en fals.

Ho tornaré a dir: Sí, Plutó és un planeta.

Afortunadament, ja no hi ha inquisició, i no em cremaran en una foguera per tal heretgia. Així que ho repetiré: planeta, planeta i planeta. Au!

2 comentarios:

Anònim ha dit...

Molt encertada la crítica, encertadíssima, una autèntica llàstima (jo també recordo els dies que va durar aquella 'trobada') que tants científics de primera, o primerissima fila, estiguessin pensant tant de de temps per acabar fent el que és una clara definició 'xapussa', això ho veiem els 'incults', i ells que no ho veuen? Va passar el que no hauria de passar mai a la ciència necessitaven trobar una solució de compromís! en aquest cas el que haguessin hagut d'haver fet es deixar el problema 'obert' i esperar a un meeting posterior al que s'hauria arribat amb una solucíó correcta, a la ciència no li calen solucions immediates, o sia on és necessari arribar a un acord de compromís, molt menys seriós semblarà si d'aqui a uns anys tornen a canviar-la, com acabaran fent-ho.

Anònim ha dit...

Per si de cas no diré que 'comulgo' amb les teves idees no sigui que també acabés fent-te companyia a la foguera, no m'acabo de refiar de que no existeixin... i aqui mateix em desdic de l'anterior comentari.

Publica un comentari a l'entrada

Categories

Estels i Planetes

TOP