dimecres, de juliol 03, 2013

L'univers que no deixava travessar parets

No seria gens extraordinari que poguéssim travessar parets. De fet, lo realment extraordinari és que no puguem.


En un article del 2009 us parlava de la buidor del nostre univers. Les enormes distàncies entre les coses fan que, més que matèria (o energia), el cosmos sigui buit. Desesperadament buit.

Però això també és cert en el món microscòpic. És com si la buidor formés part integral de la natura.

Tots sabem, més o menys, què és un àtom. Aquest té un nucli (format per protons i neutrons), al voltant del qual “giren” els electrons. Sabem que aquesta visió és inexacte (la física quàntica ens donaria una imatge més precisa del concepte nucli i electrons), però ja ens val per a entendre el que ara explicaré.

Si tinguéssim un super microscòpic, capaç d’augmentar la imatge de tal forma que veiéssim el nucli d’un àtom de la mida d’un pèsol, els electrons més propers es situarien a ... ni més ni menys que a un quilòmetre de distància del pèsol!

És a dir, el nostre cos, la taula, la pantalla del teu ordinador, tot, absolutament tot, és format per àtoms que, en realitat, estan quasi buits! Igual que l’inacabable espai intergalàctic, l’estructura de la matèria està dominada per enormes espais buits, que separen als components de la mateixa.

Com deia al començament, és realment extraordinari que, quan posem la ma sobre la taula no la travessem! Perquè la probabilitat que els àtoms que formen les cèl•lules de la ma xoquin contra els que constitueixen la fusta de la taula és baixíssima, i la ma hauria de passar sense problemes i mesclar-se amb la taula. Us ho imagineu?

Què és el que fa que, afortunadament, això no passi? O, preguntat diferent, per què els objectes tenen (tenim) consistència tot i estar pràcticament buits?

Tota la física descansa en l’existència de només 4 forces fonamentals. Absolutament tots els fenòmens observables, ja sigui aquí, a la Terra, com a l’espai, poden ser explicats per l’efecte d’alguna d’aquestes 4 forces.

Una d’elles és la conegudíssima gravetat. Aquesta força, tan familiar, resulta que és la més feble de les quatre. És la responsable, entre altres coses, que els planetes i les estrelles es formin, o que la poma de Newton caigui de l’arbre.

Dos de les altres forces operen a nivell atòmic (la força forta i la força feble), i són absolutament fonamentals per a, per exemple, fer que es formin els nuclis dels àtoms, o que les reaccions nuclears en l’interior de les estrelles funcionin. Aquestes forces, com deia, queden amagades en el món submicroscòpic, i, a diferència de la gravetat, no són aparents en la nostra vida quotidiana (tot i que sense elles res no existiria).

La quarta força és realment especial. Perquè, encara més que la gravetat, la veiem cada segon de la nostra vida. Forma part de la nostra existència. En canvi, no li donem cap mena d’importància, ni hi pensem. Potser perquè aquí no hi ha poma que caigui de l’arbre.

Es tracta de la força electromagnètica. La mateixa que fa que un iman funcioni, o la responsable que l’electricitat corri pels endolls de casa. Però és moltíssim més que això.

La pròpia llum és un efecte d’aquesta força. De fet, la llum és el missatger de la força electromagnètica.

I encara més. Quan la nostra ma s’apropa a la taula, comença a funcionar aquesta força, fent que es produeixi una repulsió entre les capes d’electrons dels àtoms del cos amb els electrons dels àtoms de la taula: tots els electrons tenen càrrega elèctrica i, igual que fan els pols del mateix signe d’un iman, es repel•leixen . Quan s’aproximen massa, aquesta força de repulsió (electromagnètica) és tan forta que, simplement, xoquem contra quelcom que ens sembla sòlid i dens (quan, en realitat, és quasi buit, com hem vist abans).

El got es sustenta sobre la taula, sense travessar-la. I el got conté l’aigua, sense que s’escapi al seu través. La nostra ma podrà agafar el got, sense mesclar-se amb ell. I engolirem l’aigua, que circularà, canalitzada, per la nostra boca i esòfag, sense sortir-nos per tot arreu. Tot gràcies a la força electromagnètica.

Vet aquí que el mateix fenomen responsable de l’existència de la llum és el que impedeix que puguem fer de fantasmes, travessant les parets de l’habitació.

I, així, tenim un món pràcticament ple de buidor, però inundat d’escalfor i de llum. Un món buit, però a l’hora ple de vida, la qual cosa fa de la vida un fenomen encara més extraordinari.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada

Categories

Estels i Planetes

TOP