Ara, a l'estiu, mireu la Via Làctia!

L’estiu és un magnífic moment per a estirar-se sobre d’una bona hamaca i mirar al cel nocturn. En silenci, i amb un bon airet fresc, les vistes dels estels de l’estiu sempre són espectaculars, i amb el premi especial de veure algun estel fugaç.

Però és que el cel de l’estiu ens permet observar quelcom absolutament espectacular: la Via Làctia.

Només necessitem un lloc fosc, sense gaire pol·lució lumínica, i una nit fosca sense Lluna. I no cal pujar als Pirineus! Molts llocs, a prop dels grans nuclis urbans, tenen les condicions necessàries. Si viviu a Barcelona capital, una petita excursió nocturna a la zona, per exemple, del Moianès farà.

I si viviu o estiuegeu en un entorn rural... mireu al cel... potser teniu les condicions necessàries i no ho sabíeu! (des de Falset, al Priorat, es veu perfectament).

A més de les condicions de foscor, necessiteu habituar uns minuts els vostres ulls a la foscor. Res de llums a prop (idealment, si hi ha fanals al carrer, intentem situar-nos per sobre d'ells, per exemple en una terrassa elevada), i si necessiteu llanternes intenteu utilitzar-les amb llum vermella. En qualsevol cas, fins passats uns 5 o 10 minuts d’estar en la foscor, mirant el cel, els vostres ulls no estaran al 100%.

Mireu a dalt mateix vostre, a sobre (per això és important que estigueu còmodes... o patiran les vostres cervicals!). Si teniu les condicions, veureu un “núvol” que recorre el cel més o menys de Nord a Sud.

Mirareu i.... us semblarà veure aquest núvol... primer no gaire clar. I com més el mireu més clar l’anireu veient. És la Via Làctia!

La seva visió sempre és espectacular. Si sabeu reconèixer les constel·lacions, localitzeu al Cigne: la Via Làctia la veureu passar just per sobre del seu coll allargat!

Què és la Via Làctia? Ara veureu com encara és més espectacular veure-la, quan se sap què s’està veient.

El nostre Sol, i els planetes que giren al seu voltant, inclosa la Terra, es troba dins una galàxia. Les galàxies són agrupacions d’estels que més o menys giren totes elles al voltant d’un centre de masses comú. Ummmm... sabeu quantes estrelles hi ha en una galàxia comuna? Si. De l’ordre de mil milions!

Doncs bé, la Via Làctia és la nostra galàxia. Vivim en una galàxia espiral (bé, en realitat no és una espiral científicament parlant, sinó una espiral barrada... però pel que volem parlar en aquest article aquesta petita diferència no ens aportar res).

En la fotografia podeu veure com és una galàxia en espiral. Maca, no? Aquesta que veieu podria semblar-se a la nostra. El nostre Sol (i per tant nosaltres) està situat en un dels braços de la galàxia, i bastant apartat del centre.

I ara,... què veiem doncs al cel? La “Via Làctia” que esteu veient és, ni més ni menys, que la nostra galàxia vista de canto!!!!!!! És així de magnífic!

Imagineu-vos-ho per un moment. Fixeu-vos com és una galàxia en espiral. Imagineu que, a efectes pràctics, la galàxia és més o menys plana. I ara poseu-hi el Sol i la Terra en un punt de la galàxia un xic (bastant) apartat del centre. Què veuríem des d’aquesta Terra que us heu imaginat si miréssim cap al centre de la galàxia? Doncs la galàxia de canto.

Aquí teniu una fotografia d’una galàxia vista de canto (bé, ... quasi de cantó!). És justament el què veiem, amb la “petita” diferència que estem veient la nostra pròpia galàxia... i que l’allargada del “núvol” que veiem és enorme, i creua el nostre cel de nord a sud!

El "núvol" que veiem, per tant, és la lluentor de la nostra galàxia.

En aquesta altra fotografia espectacular podeu veure part de la Via Làctia (no pretengueu veure-la així de bé, eh? que això és una fotografia amb exposició llarga i ves a saber des de quin paratge natural està feta!)

Com us podeu ja imaginar, no sempre veurem la Via Làctia. Per exemple, si des de la Terra que heu posat en la vostra imaginació en la galàxia espiral mireu cap a “fora” i no cap al centre de la galàxia.

Això fa, per a entendre’ns, que si l’estiu és una època ideal per a veure-la, durant l’hivern, per contra, no la podrem veure.

Bé... ara sortiu fora i gaudiu de la vista d’aquesta meravella. I quan l’estigueu veient, penseu en el què és en realitat.

I deixeu volar l’imaginació.

(hey, escriviu-me sis plau amb els vostres comentaris si la veieu, val? I no oblideu que heu de triar nits sense Lluna... per tant als voltants de la Lluna nova)