L'aportació dels aficionats a la ciència

Quan veiem els telescopis dels observatoris famosos, el primer que pensem és en la potència que deuen tenir aquests aparells, i la quantitat de coses que es poden estudiar amb ells.

Telescopis gegants, situats en llocs impressionats. Satèl·lits dedicats a estudiar l’univers. Telescopis espacials. Radiotelescopis enormes.... Hi ha lloc per a l’aficionat?

Descobriments com cometes, asteroides, supernoves, o, l’últim d’ells, l’impacte d’un cometa contra Júpiter fa només uns dies avalen que si que n’hi ha de lloc per a ells. Però...com és possible?

Les dimensions de l’univers juguen a favor dels aficionats. És tant el que veure, el que estudiar, que la ciència professional no pot abastar-ho. I cada cop més, el paper de l’aficionat juga un rol complementari, promogut fins i tot per la pròpia comunitat científica.

Xarxes d’observadors aficionats, ben organitzades, i liderades moltes vegades per científics professionals, o universitats, formen avui en dia autèntiques “antenes” que ajuden als observatoris professionals amb multitud de dades.... i de vegades, de descobriments.

No és tant important l’equipament, sinó la constància, la disciplina, i el mètode.

Us parlaré d’alguns casos, que poden servir com exemple del què es pot fer.

Fa poc, vaig llegir l'història d'un "aficionat" japonès. Cada dia, abans d’anar-se’n a dormir, connecta el seu telescopi a l’ordinador, i mitjançant uns programes que s’ha fet, deixa el telescopi tota la nit fent fotografies de centenars de galàxies. Té triades les galàxies, i les fotografia nit rera nit, i així durant mesos.

Quan es lleva al matí, abans d’anar a la feina, fa una ullada ràpida a les fotos, en les què no busca precisament l’estètica... sinó explosions de supernoves! Si creu que en detecta una (un estel super-lluminós en un lloc on abans no s’hi veia res), ho comunica de seguida al centre internacional d’astronomia, a través d’un e-mail, annexant les fotografies.

D’aquesta forma, aquest home ja ha descobert dos supernoves. El més important de tot és que els fenòmens de supernoves, que ja hem explicat en el blog que són la mort apocalíptica d’alguns estels, són events que duren hores o, màxim, dies. De l’estudi d’aquests fenòmens se’n treu moltíssima informació rellevant per a la ciència. Amb l’avís del descobriment, multitud d’instruments professionals deixen el què estaven fent i apunten al lloc del descobriment, aprofitant d’aquesta forma les hores de durada que quedin.

Un altre event en el què els aficionats estan jugant un paper important és en l’estudi de planetes fora del nostre sistema solar. Resulta que els científics descobreixen aquests planetes mesurant baixades infinitessimals de lluentor dels estels just quan el planeta en qüestió passa pel davant de la seva estrella. Aquestes baixades de llum són molt, molt petites. I és essencial mesurar-les amb precisió. I com més observadors voluntaris reportin les seves mesures, millor.

En el camp de l’estudi dels cometes ens tornem a trobar amb una aportació enorme de l’astrònom aficionat. Els cometes de vegades presenten comportaments anormals, no previstos. És improbable que hi hagi un telescopi científic observant tots els cometes en el moment precís. Però “sempre” hi ha algun aficionat observant a aquell cometa que, de sobte, es torna “boig” i comença a brillar com un condemnat.

Quan la Lluna oculta un estel brillant, fenomen bastant infreqüent per cert, es necessita medir el moment exacte de l’ocultació des de tots els llocs de la Terra que es pugui. Només amb aquestes dades, enviades per milers d’aficionats, poden els científics anar afinant els paràmetres de l’òrbita de la Terra i de la Lluna.

El fet que estiguem parlant de milers d’aficionats, arreu del món, cobrint per tant 24 hores al dia d’observació, connectats per internet i rebent alertes quasi a l’instant, amb equipaments que, fa 30 anys, eren els que hi havia a molts observatoris professionals, i a més coordinats i guiats per agències científiques proporciona un potencial de contribució a la ciència enorme.


Durant quan de temps seguiran els aficionats podent contribuir tan directament als estudis científics? Podrà la tecnologia científica desplaçar-los definitivament en el futur? De moment, aquesta possibilitat sembla encara quedar lluny.

I, en tot cas, MAI un ordinador podrà imitar el sentiment d’admiració i emoció de l’aficionat a l’astronomia cada cop que apropa l’ull a l’ocular del seu telescopi.