diumenge, de setembre 13, 2009

L'objecte més antic conegut


Us heu preguntat mai quin és l’objecte més antic que es coneix?


Una primera resposta és l’univers. Efectivament, aquesta “cosa” que anomenem univers té una edat calculada d’aproximadament 13,7 mil milions d’anys. Uau... si, això és ser vell, noi!


Bé, però algú ens podria dir que l’univers no és un “objecte”, sinó més aviat un envoltori, una mena de “recipient”.
D’acord... anem a pel segon candidat a objecte més antic.

Podria ser la radiació còsmica de fons, que és el “soroll” de fons resultant del Big Bang, o moment d’inici de l’actual univers. Aquesta radiació va ser emesa uns 380.000 anys després del Big Bang,
El que és més impressionant de tot és pensar que encara rebem ara, de forma clara, aquest “soroll”, que ja va ser descobert al 1964. En aquell any, dos radioastrònoms varen culminar un llarg treball que va començar amb l’observació que, independentment de cap a on s’orientés una antena, es rebia sempre una radiació de fons constant. Això era totalment inesperat, ja que normalment una radiació té direccionalitat, és a dir, “senyala” la direcció cap a on es troba la font que la provoca.

Molt bé, ara podem tornar a rebre una objecció similar a l’anterior: “home, una radiació és un “objecte”?”. Seguim buscant.


Descartats el propi univers, i la radiació còsmica de fons, ja anem directament a “objectes”, és a dir, estrelles, galàxies, etc. I aquí el tema es torna encara més fascinant!

Com ja vàrem veure en l’article http://estelsiplanetes.blogspot.com/2009/05/mirar-cap-al-passat.html d’aquest blog, degut a que la velocitat de la llum, tot i ser immensa, és al final finita, com més lluny estigui un objecte més triga la llum en arribar-nos. I quan la seva llum ens arriba, ens està arribant informació (llum) de com era aquest objecte quan la VA EMETRE.

Doncs bé, si som capaços d’observar una galàxia, posem pel cas, que es troba a 1 milió d’anys llum, podrem estudiar com eren les galàxies fa un milió d’anys (que és justament la informació que ens porta la llum que ara ens arriba d’aquesta galàxia).

Tirem més enllà d'un milió d'anys? Com quan més enrera?


S’acaba de descobrir l’explosió d’una estrella (la mort d’una estrella supergegant) que ha trencat TOTS ELS RECORDS. Ni més ni menys que una explosió la llum de la qual es va emetre 625 milions d’anys després de la creació de l’univers... és a dir, fa uns 14 mil milions d’anys!!!!!!!!!!!!!!!! Espectacular, no?

Pensem una mica. Si som capaços d’analitzar la llum d’aquesta estrella (cosa que s’està fent a partir del seu recent descobriment), podem saber coses com la composició dels elements químics que la formen. I fent aquest estudi, en realitat, estarem estudiant, “veient” si em permeteu el símil, COM ERA L’UNIVERS FA 13 MIL MILIONS D’ANYS! O, en altres paraules, com eren les PRIMERES GENERACIONS D’ESTRELLES DE L’UNIVERS!!!!!

Podem veure coses que han passat fa milers de milions d’anys. Podem veure el passat. El nostre passat.

Aquesta estrella és, doncs, l’objecte més antic que es coneix. Bé, en realitat el que hem vist és el moment de la seva mort. El seu nom és GRB 090423.

Ja sabem quin és l’objecte més antic que es coneix.

Però cura! Que en els propers anys, amb els nous satèl·lits d’investigació que hi ha previstos, es trencarà aquest record a ben segur. Pensem que, abans del descobriment de GRB 090423, el record estava en un altre objecte només 155 milions d’anys més recent.

Fins on podrem tirar enrera en el passat? No ho sabem. De fet, s’estima que hi ha un límit, ja que l’univers, en el seu inici, era opac a la radiació. És a dir, la radiació (llum inclosa) generada per les estrelles era ràpidament absorbida pel mitjà interestel·lar, que era super dens. Aquest límit el marca precisament l’edat de la radiació còsmica de fons que hem comentat anteriorment.

Ja veurem què passa, però de moment ja podem dir que hem vist el passat fa 13 mil milions d’anys.

M’agradaria que, després d’haver llegit aquest article, tanquéssiu un moment els ulls, i reflexionéssiu uns instants en tot això. Deixeu volar la imaginació. Mirar al passat.

Com més lluny puguem mirar amb els nostres instruments, més enrera en la història de l’univers podrem anar.


I pels curiosos, un altra dia explicaré com podem saber els anys que fa que la llum d’un objecte va ser emesa (potser al llegir l’article anterior us ho haureu preguntat, però, creieu-me, és una de les coses que millor i de forma més senzilla podem saber), i què son aquestes famoses explosions que assenyalen la mort d’algunes estrelles (esperem que cap d’aquestes explosions passin en el racó de la galàxia on vivim, és a dir, en uns quants centenars d’anys llum al voltant, per què la seva radiació és tant brutalment intensa que ens eliminaria instantàniament)

4 comentarios:

Anònim ha dit...

Estimat mestre: Ja pensava que aquesta setmana ens quedàvem sense article, ja que acostumes a penjar-ho el dissabte.
Doncs mira, sí, jo soc un dels curiosos. M’agradaria saber com s’arriba a calcular amb certa exactitud l’antiguitat d’un objecte del univers i si realment el sistema es creïble. I un altre curiositat. Quin tipus de radiacions son las que s’escolten del Big Bang ? Com estan tan segurs de que es tracte del Big Bang i no d’un altre fenomen? AX

JAC ha dit...

L'antiguitat es calcula a partir del desplaçament al vermell de la llum. Igual que un cotxe que primer s'apropa a gran velocitat i després s'allunya canvia el so de més agut a més greu, la llum dels objectes de l'univers, degut a l'expansió, es desplaça cap al vermell.

Com més desplaçat al vermell, més antic és un objecte.

L'explicació de la radiació de fons és bastant més complicada em temo. Simplement dir que, com qualsevol radiació distant, està també correguda al vermell. Com que és antiquíssima, està tan correguda que ha deixat de ser llum i és ara radiació microones.

Es correspon amb el què la teoria del Big Bang prediu. Encara més, la teoria prediu unes petitíssimes asimetries en la temperatura de la radiació, asimetries que s'han medit i comprovat.

Anònim ha dit...

D'acord. També dius que la radiació va ser emesa uns 380.000 anys desprès del Big Bang. Jo suposava que en el moment de la gran explosió s’havia generat la radiació de forma simultània, i que potser donat que el soroll camina a una velocitat mes lenta que la llum podia arribar molt mes tard, però a què es degut que aquest immens retard? AX

JAC ha dit...

El retràs és degut a que a l'inici l'univers era "opac", és a dir, no deixava passar cap mena de radiació. Més o menys als 380 mil anys, l'univers es refreda el suficient com per a permetre el pas de la radiació.

Tot i que sembli un retràs immens, com dius, 380 mil anys no és absolutament res a escala còsmica.

Publica un comentari a l'entrada

Categories

Estels i Planetes

TOP