dimarts, de maig 12, 2009

Mirar cap al passat

La llum. Extraordinària. Movent-se a una velocitat aproximada de 300.000 Kms per segon, no hi ha res més veloç en tot l'univers.

Podem visualitzar aquesta velocitat? Ens en podem fer càrrec? Podem intentar-ho: en un segon, un feix de llum faria unes 300 vegades el recorregut d'anada i tornada entre Barcelona i Madrid.


Tot i ser fantàstica, aquesta velocitat és finita. Adaptant un exemple que vaig llegir a la columna mensual de Bob Berman a la revista Astronomy, quan miro a les meves filles, al menjador de casa meva, en realitat estic percevent com eren fa unes 15 milmilionèsimes de segon.

De la mateixa forma en què el só del tro ens porta informació del llamp que fa una estona que ha "caigut".

Si en lloc de mirar a les meves filles, estic observant la nit estelada, i fixant-me, per exemple, en Vega, un dels estels més brillants del nostre cel, el què en realitat estic veient és com era Vega fa 25 anys, que és justament el temps que ha necessitat la llum que ara entra a la meva retina per a recorrer la distància que ens separar d'aquest estel.

I ara anem més enllà. Quan amb els prismàtics ens fascinem davant la visió de la galàxia d'Andrómeda, el que estem fent és fascinar-nos front una realitat que va passar fa uns 2,5 milions d'anys! I això no és res, ja que Andrómeda és una de les galàxies més properes a la Terra.

En definitiva, mirar més lluny significa mirar més enrrera en el passat! No és extraordinari?

Quan els científics desenvolupen nous dispositius que ens permeten veure objectes més llunyans, no és tant el benefici de veure més lluny, sinó justament de veure com era l'univers fa milers de milions d'anys.

Mirar la infantesa del nostre univers.

Mirar objectes que ja no existeixen. Mirar objectes que existien molt abans que el nostre planeta es formés. I veure com eren, quina forma tenien, de quins elements estaven fets. Com vivien.

Com qui mira un àlbum de fotos antic.

Mirar el passat.

2 comentarios:

Anònim ha dit...

Aleshores, es pot mirar a 13.700 milions anys-llum i veure el Big Bang??

JAC ha dit...

El problema és que, a l'inici, la densitat del gas feia que l'univers fos "opac" (es coneix així, "opac", als primers centenars de milers d'nays de l'univers).
Fins que els primers grans estels no van començar a ionitzar l'hidrogen, l'univers no es va fer "transparent" a la llum.
Tot això vol dir que hi ha un llímit respecte al "viatge" que podem fer al passat. Però, de totes formes, ja s'estan descobrint objectes bastant a prop d'aquest llímit. Objectes que, ni més ni menys, poden ser les primeres galàxies de l'univers!!!
Fascinant, oi?

Publica un comentari a l'entrada

Categories

Estels i Planetes

TOP