El proper dia 8 de novembre, un asteroide passarà ben a prop de la Terra.
Es tracta d’una roca sideral d’uns 400 metres de diàmetre, que passarà, com un míssil, a una distància un xic més propera que la Lluna.
Aquest errant còsmic, conegut com 2005 YU55, batrà el rècord, de moment, de proximitat observada per a un objecte d’aquesta mida. Altres objectes han passat, a ben segur, més a prop, però mai han estat observats (és allò de “ojos que no ven, ...”). El mateix 2005 YU55, per exemple, devia passar ben a prop de la Terra l’any 1976, però ningú no ho va detectar.
Els càlculs de trajectòria, ben refinats (espero!), indiquen que aquesta bomba no té probabilitats de caure al nostre planeta, al menys en els propers 100 anys. En el cas que això passés, els efectes serien extraordinàriament devastadors. El seu impacte tindria una força equivalent a vàries bombes d’hidrogen. 
En aquest blog n’hem parlat sovint d’aquest tema. Recordeu que existeix un programa d’estudi i observació americà que te l’encàrrec del Congrés d’aquell país de tenir sota control totes les roques i objectes potencialment perillosos per la Terra. Aquest programa segueix l’òrbita de milers de cossos, de mides diverses, i cada any se n’afegeixen de nous.
També hem revisat algun cop la tecnologia que tindríem per a intentar desviar o protegir-nos d’alguna d’aquestes bombes potencials. Si voleu llegir sobre això, podeu consultar “Tractors espacials per a salvar a la Terra”.
El que l’asteroide comentat anteriorment passi a prop és notícia simplement perquè ho coneixem. Vull dir que, durant milers d’anys d’existència de l’home sobre la Terra, objectes iguals, i molt més grans, hauran passat igual d’aprop, o fins i tot més. Asteroides i cometes grans, que han visitat el nostre planeta, mentre sota la vida seguia, inconscient del perill que s’aproximava des del cosmos.
Estadísticament, alguns d’aquests objectes cauen (han caigut, i cauran) contra la Terra. És, simplement, qüestió de temps.
Està bé, de tant en quant, pensar en aquestes coses, no com a catastrofistes o pessimistes, sinó per a relativitzar els nostres problemes quotidians, que ens semblen tan importants, i recordar que formem part d’un experiment magnífic, que es diu univers.
El dia 8 de novembre, sortirem de casa, per anar a treballar, o portar els nens a l’escola. Per sobre nostre, una pedra de 400 metres passarà com una exhalació, i no podrà per menys que meravellar-se de lo preciosa que lluirà la Terra a aquella distància.
Voleu llegir més sobre el tema?
3 comentarios:
Mercès per la informació. Realment de vegades què bé es viu en la ignorància. Però és ben cert que recordar la nostra fragilitat ens ajuda a relativitzar les coses.
Segueixo amb molt d'interès tot el que publiques... Moltes gràcies!
Moltes gràcies, JCA i RAT, per seguir el blog i per comentar!
Publica un comentari a l'entrada