dimecres, de juny 06, 2012

Per què la Lluna ens mostra sempre la mateixa cara?

Aquesta és una de les qüestions que més sovint ens pregunten en les observacions que fem, i la intentarem explicar aquí en termes senzills (i, per tant, de forma molt simplificada).

Com bon satèl•lit que és, la Lluna gira al voltant de la Terra. Aquest gir, similar al que la Terra fa al voltant del Sol, el realitza amb el conegut període de 27 dies aproximadament.

Doncs bé, al mateix moment que la Lluna gira al voltant de la Terra, també gira al seu voltant. I, justament, triga en girar sobre si mateixa el mateix que triga en desplaçar-se al voltant nostre, és a dir, uns 27 dies.

En els esquemes adjunts, ho simulem igual com ho fem, jugant, amb els nens que assisteixen a les nostres observacions. En el primer dels dibuixos, fem que la Lluna, simulada per una persona, giri al voltant de “la Terra”, però sense girar sobre si mateixa. El resultat, com veieu, és que la Lluna (la persona) ens va mostrant, vista des de “la Terra”, totes les parts de la seva superfície (en el cas de la persona, del seu cap: el podem veure de front, de perfil, i fins i tot li podem veure en clatell).



En el segon dibuix (en vermell), fem que la Lluna (la persona) giri al voltant de “la Terra”, però que ho faci de forma que no deixi de mirar sempre a la Terra. Així és com ho fa en realitat la Lluna. Fixem-nos que això s’aconsegueix fent que la Lluna completi un gir sobre si mateixa al mateix temps que completa un gir sobre la Terra.

Finalment, en el tercer dibuix, fem que la Lluna faci varis girs sobre si mateixa mentre es mou al voltant de la Terra. En aquest cas, la Lluna ens mostra, igual que en el primer cas, totes les parts de la seva superfície.

En el cas del nostre planeta, la Terra, girant al voltant del Sol, tindríem un esquema similar al tercer. Triguem 365 dies (aproximadament) en donar un tomb complert al Sol, i només 1 dia (aproximadament) en girar sobre nosaltres mateixos. Per tant, fem uns 365 tombs sobre nosaltres mateixos per cada volta al Sol (la qual cosa, per cert, és perfecte per a permetre un escalfament més o menys uniforme del planeta).

Però la Lluna correspon al segon esquema (en vermell). Ella gira al nostre voltant amb el mateix període amb el que gira sobre seu. El resultat: sempre la veiem igual, sempre li veiem la mateixa cara.

Però, perquè això és així?

Aquest comportament no és únic de la Lluna. En general, la “captura de la rotació” es produeix per l’efecte gravitatori que exerceix un cos de molta massa sobre un altre menor, i quan existeix algun efecte de fricció que alenteix la rotació del cos menor sobre si mateix.

En el dibuix següent, exagero visualment aquest efecte de fricció: un dels cossos és deformat per la intensa gravetat exercida pel cos major (la deformació apareix en color verd, el planeta s’aixafa i s’allarga en direcció al cos major). Això situa a la deformació lleugerament “més a prop” del cos major, i, per tant, "nota" més l'efecte de la gravetat. El gir del cos menor sobre si mateix haurà de vèncer, dons, la resistència que li oposarà l'atracció del cos major sobre la part deformada.
Aquest efecte, acumulat al llarg de milions i milions d’anys, va frenant la rotació del cos menor, i acaba fent-lo coincidir amb seu període de translació.

En el cas Terra-Lluna, la deformació mútua es genera per efectes com les marees dels mars del nostre planeta, o les deformacions que es produeixen fins i tot en l’escorça sòlida dels dos cossos.

Per cert, que aquest efecte de fricció també afecta a la Terra, alentint poc a poc el seu moviment de rotació. En altres paraules, la durada del dia s’allarga uns 0,002 segons cada segle.

La mateixa cara sempre. Contemplant-nos fixament, sense desviar la mirada. La Lluna, enamorada per la bellesa del nostre planeta blau.


2 comentarios:

Unknown ha dit...

Educatiu...

Anònim ha dit...

Molt clar però crec que també hauria d'estar explicat amb vocabulari una mica més per a infants

Publica un comentari a l'entrada

Categories

Estels i Planetes

TOP