dimarts, de juliol 07, 2009

El nostre company AX observa l'estació espacial amb prismàtics! Llegiu com va trobar les dades

És per mi una alegria donar pas al primer article escrit per un seguidor del blog. Mireu el què es pot fer amb una mica d'interès i ganes!
Gràcies AX per compartir-ho amb nosaltres! (i n’esperem més d’articles!)

Fins fa ben poc jo era un d’aquest ciutadans anònims que van pel món sense mirar al cel. Mai havia pensat que els estels eren reals. Més aviat eren puntets que animaven i enlluernaven el cel, d’aquest món immens que era la terra. És a dir, pur decorat.

Va ser JAC qui em va ficar en aquest món mitjançant el seu entusiasme i la meva curiositat. És a dir, que vaig caure de cop en aquest immens univers de planetes, estels, nebuloses, asteroides, forats negres, espectroscopis, telescopis, i naus espacials ... i he arribat a la conclusió de que em faltaran anys per poder pair una mica tants misteris.

El cas és que em vaig fer amb un telescopi d’oferta amb una pinta fantàstica, i amb un dispositiu que l’hi permet orientar-se i apuntar a qualsevol fenomen que brilla al cel. El problema és que te un mirallet petit i no es veu gaire més que amb prismàtics. Però jo, que soc aprenent de primer any, ja he descobert que, per mirar al cel, és millor una bona hamaca que un telescopi com el meu.

Per Sant Jordi, un bon amic em va fer arribar un llibret d’astronomia, que no va fer res més que incentivar encara més la meva curiositat. De manera que vaig començar a mirar al cel quan el temps ho permetia, i quan no, em ficava a la Internet escorcollant blogs i planetes , veient increïbles fotos, i descobrint cada cop més la magnitud de la meva ignorància. (Us recomano en el Google Earth escorcollar Mart. Es impressionant!!)

Des de les hores, el meu pas per aquest blog és obligat, perquè sempre he trobat temes per pensar i per aprendre, ... i sobre tot una mica d’ambient.
El cas és que l’altra nit vaig entrar a l’adreça http://spaceflight.nasa.gov/realdata/sightings/, que la NASA posa a disposició dels navegants que tinguin interès en conèixer l’òrbita de la estació espacial. I jo, que havia seguit amb interès el llançament de la nau que tenia de reparar el Hubble, vaig decidí provar. De manera que vaig introduir el país (Spain) i desprès la ciutat (Barcelona) i em va sortir la llista complerta d’òrbites.
Vaig veure que el dia 5 de Juliol a les 5:45 AM tindria 5 minuts la estació espaial davant els meus ulls. I el que per mi era important, a uns 40º d’altitud -tinc una magnífica muntanya davant de casa al Nord, al Est la casa del veí, al Oest uns esplèndids arbres i al Sud la meva pròpia casa-.

A la llista deia que sortiria a 10 graus al NW i que desapareixeria a uns 10 graus al ESE. I vaig sortir al jardí per imaginar-me el trajecte, repassant-ho una i altra vegada perquè sabia que només tindria una oportunitat.

No calia despertador. A las 5 vaig tenir prou. Mirava el rellotge mentre en feia vàries preguntes: L’hora de la llista estarà ben calculada? La llum em permetrà divisar bé la plataforma? Hauré calculat be els 40º? I vaig orientar el meu telescopi cap el punt de sortida i al vaig posar a 40º, però només per marcar el punt, perquè a la velocitat que creuaria era millor fer servir els prismàtics.

I de cop. Sense avisar. Però a l’hora en punt, un puntet blanc començà a creuar el cel justament des del lloc previst i en la direcció descrita a la llista. No hi havia dubte!! Era la plataforma espacial!! La velocitat era semblant a la d’un avió. Només que distava uns 380 km. – si no estic errat- de la terra. Em vaig emocionar. Era la primera “cosa” estranya que jo veia al cel. Era com descobrir un cometa –que diria en JAC-.

No em vaig perdre ni un segon dels 5 minuts que em van semblar segons.
I mentre la resta de la família dormia, ... i donat que no ho podia explicar a ningú, em vaig ficar en aquest blog, convençut de que un o altre m’entendria.

AX

Categories

Estels i Planetes

TOP