dimarts, de setembre 12, 2017

15 de setembre: el suïcidi de la sonda Cassini

El seu final serà èpic, com correspon a una de les missions amb més èxit de tota la història de la NASA.

El proper 15 de setembre, la sonda Cassini entrarà a les capes altes de l'atmosfera de Saturn. Durant la seva caiguda, transmetrà fins al darrer instant, enviant informació inèdita sobre la composició de l'atmosfera. Aguantarà, però, pocs instants, i desapareixerà cremat per la fricció amb els gasos del planeta gegant.

Després de quasi 20 anys de missió, 13 dels quals al voltant de Saturn, Cassini s'ha quedat sense combustible (que s'empra per a realitzar petites correccions a la seva trajectòria). I els científics no volien arriscar que la sonda acabés caient sobre un dels satèl·lits de Saturn, contaminant-los. Satèl·lits que són una de les grans promeses de l'exploració de l'espai, ja que, rics en aigua líquida sota la superfície, alguns d'ells podrien albergar vida.


Al mes d'abril es va decidir dirigir Cassini cap al suïcidi, en una sèrie de 22 passades entre Saturn i els seus anells, cada cop més a prop. Una trajectòria sense retorn, que els gestors de la missió han anomenat "El gran final".

Cassini va ser llançat a l'espai l'any 1997, amb una planificació de missió que cobria fins l'any 2008. Arribat aquest any havent complert tots els seus objectius principals, i amb excel·lent estat de salut, els científics varen decidir estendre-li la vida 2 anys més, definit nous objectius i experiments. I després va arribar una tercera extensió, l'any 2010, iniciant la fase de missió que acabarà justament el 15 de setembre.

Cassini ha revolucionat el nostre coneixement del planeta dels anells. A través dels ulls, i dels instruments de la sonda, hem vist l'enorme tempesta hexagonal que domina el pol nord del planeta. Ens hem fascinat amb l'enorme complexitat del seu sistema d'anells, increïblement prims. Una veritable obra d'art de la natura.

Hem descobert satèl·lits, amb formes i característiques inesperades. I hem certificat la presència d'aigua líquida en alguns dels móns que orbiten Saturn.

Ens han sorprès guèisers a Encèl·lad, un lloc que ja està a la llista prioritària d'exploració futura. I hem baixat a la superfície de Tità, a través de la sonda filla Huygens, enviada des de Cassini l'any 2004, per observar llacs, boira i precipitacions de gas metà líquid.

A més de tot això, Cassini ens ha inspirat a tots amb les seves extraordinàries fotografies.

Cal dir que el llegat de la sonda és immens. Són tantes les dades recollides al llarg de la missió que s'espera que, a partir de l'anàlisi de la informació, es puguin seguir fent descobriments durant anys.


Voleu saber el cost de Cassini? Doncs uns 3.300 milions de dòlars, incloent tot: el seu disseny, el llançament, i la missió pròpiament dita. En diners actuals, tenint en compte l'inflació des del 1997, estaríem parlant d'aproximadament uns 5.000 milions de dòlars ( i exagero, ja que el cost total s'ha repartit fins el moment actual, de forma que no caldria incorporar la inflació a tota la quantitat).

Penseu que és molt? És l'equivalent a 15 avions de combat F-22. Sí, has llegit bé. Una missió científica, que ha durat 20 anys, i que ha rendit descobriments essencials pel coneixement del nostre Sistema Solar ha costat com 15 màquines de fer la guerra. I l'F-22 no és pas l'avió de combat més car del món. Podríem haver comparat amb el bombarder B-2: amb només 2 d'ells podríem finançar Cassini!

Els que seguim amb passió l'exploració de l'espai enyorarem Cassini. Però ho farem satisfets. Pensant que aquest enginy ha complert amb escreix, fins al seu darrer segon.




Categories

Estels i Planetes

TOP