dimarts, de maig 27, 2014

Xerrada "Retrats d'un univers sorprenent" el dia 5 a ASTER. Voleu venir?

El proper dia 5 de juny, a les 19 hores, i a la seu d'ASTER a Barcelona, repetiré la xerrada que vaig donar el mes d'abril, titulada "Retrats d'un univers sorprenent".

En aquesta xerrada utilitzo unes poques fotografies inspiradores, fetes des de Falset, per a navegar per alguns dels conceptes més interessants de l'astronomia, astrofísica i cosmologia: planetes en altres sistemes solars, l'expansió de l'univers, cóm som creats dins les estrelles, els forats negres, ...



Com l'altra vegada, molt amablement ASTER facilita l'accés a la xerrada a tothom qui vulgui venir, malgrat no en sigui soci, i sempre que l'aforament ho permeti. En aquest sentit, us demanaria que, si penseu venir i no sou socis, m'envieu un email a estelsiplanetes@gmail.com. 

Ja sabeu que m'agrada molt això de la divulgació, i que cada cop  m'hi sento més involucrat, ja sigui en conferències i col·loquis, com en observacions pràctiques. Haig de dir que en la xerrada del mes d'abril vaig tenir la fortuna de comptar amb una audiència nombrosa i molt participativa. No cal  que us digui que em sento afalagat davant la petició d'ASTER de repetir-la per a poder obrir-la a més gent.


Està dins dels meus plans a mig termini, si tot va bé, el poder acabar el projecte del meu primer llibre, que justament seguirà la línia argumental de la conferència.

Gràcies a tots!

divendres, de maig 23, 2014

De nou a 8TV, tot esperant la pluja d’estrelles d’aquesta matinada

Quan llegiu això, ja sabrem si l’esperada pluja d’estels per a la matinada del divendres 23 al dissabte 24 ha estat una realitat.

Per parlar d’això, la periodista Ruth Jiménez m’ha tornat a convidar al seu programa Migdia de 8TV.
He sortit en directe cap a les 13.40 aproximadament. La gent que treballa al programa de la Ruth la veritat és que t’ho posa molt fàcil. Els tècnics són molt atents i agradables, i això t’ajuda a passar una mica els nervis mentre esperes, a l’entrada del plató.


La qüestió realment important serà confirmar l’espectacularitat de la pluja anunciada. L’horari no ens és gens favorable, ja que el màxim es preveu cap a les 9 del matí de dissabte, per tant a ple dia. Els americans podran tenir més sort.

Tot i això, i com explico a la intervenció de 8TV, les pluges d’estrelles, que provenen de les restes dels cometes, són bastant complicades de predir, i ben bé podria ser que hores abans, de matinada nostra, es pogués gaudir d’un bonic espectacle.

Les esperances es deuen a que serà la primera vegada que la Terra travessarà l’òrbita del cometa 209P/Linear, que durant més de cent anys haurà estat omplint el seu camí de petits fragments. Per tant, el nombre i densitat de fragments podria ser important, i això donar lloc a una pluja d’estrelles notable.

La meva recomanació: si un se’n va a dormir tard aquesta nit de divendres, que aixequi la vista al cel, en direcció nord, intentant trobar un lloc poc il·luminat i amb el cel més fosc possible. Si no es té a ma aquest cel ideal, pujar a la terrassa de casa, per sobre de l’enllumenat del carrer és un mal menor.

Pels més atrevits, llevar-se cap a les 5 de la matinada i donar una ullada. Mai se sap.

I per a tots aquells que quedeu amb la colla i agafeu el cotxe de matinada, per anar cap a Collserola, si viviu prop de Barcelona, o a qualsevol altre indret allunyat de la ciutat, aneu amb cura per la carretera. Recordeu: les pluges d’estrelles es veuen quan un ja ha aturat el cotxe i s’ha estirat tranquil·lament al terra. Conduir és incompatible amb mirar al cel.


Una darrera raó per a intentar-ho: aquestes coses s’han de provar. Perquè .... i si? Mira que si fos realment espectacular i t’ho perds! 

En qualsevol cas, si observeu, gaudiu de la nit, del cel i de la companyia. I, com sempre recomano, mentre espereu veure les fugisseres deixeu volar la imaginació veient sols llunyans penjats dalt del cel.

divendres, de maig 16, 2014

Observació de Saturn, Mart i la Lluna: divendres 6 de juny a Sant Cugat

El divendres dia 6 de juny esteu convidats a veure els anells de Saturn, al parc Arboretum de Sant Cugat, a partir de les 22 hores.

Aquest planeta es troba en una situació molt favorable per a ser observat, i la seva visió sempre és una delícia. A més, observarem Mart, i, com no, la magnífica Lluna. Un triplet d’objectes de luxe.

Com és habitual en les nostres observacions, són més que benvinguts els nens de totes les edats fins als 90 anys. Mentre esperem a posar l’ull al telescopi, i armats amb el làser de color verd que tan agrada a la mainada, mostrarem constel·lacions que es dibuixen al cel, i explicarem les històries que s’hi amaguen.

I, com que va de planetes, comentarem els darrers descobriments de móns llunyans, de planetes que giren al voltant d’altres estrelles, i, en concret, de la recent troballa d’un planeta que podria ser similar a la Terra.

Així que ja ho sabeu. Anoteu a l’agenda el vespre del dia 6 de juny. Us hi esperem!

dissabte, de maig 10, 2014

Dijous 15 de maig, astrofotografia bàsica. Promogut per l'AASCV.

El proper dijous, dia 15 de maig, a  les 8 del vespre, i al Centre d’Estudis de Sant Cugat (carrer Sant Antoni 24), donaré una xerrada d’astrofotografia, organitzada i promoguda per l’Associació Astronòmica de Sant Cugat-Valldoreix (AASCV, més informació al web de l'entitat)

Bàsicament, la temàtica es centrarà en l’astrofotografia amb CCD, amb conceptes molt bàsics i recomanacions per a qui es vulgui iniciar en aquest camp o, simplement, vulgui conèixer una mica sobre el tema.

Sens dubte, la fotografia digital va revolucionar l’astrofotografia. Abans de l’aparició dels CCD (xips que són capaços de recollir la llum que els arriba i transformar-la en senyal elèctric,... com els que porten les càmeres de fotos digitals) la captura d’imatges astronòmiques es feia amb pel·lícula fotogràfica, amb tots els inconvenients que us podeu imaginar.

Però si hagués de quedar-me amb un avantatge fonamental dels CCD front la pel·lícula fotogràfica és la seva sensibilitat. Per a que us feu una idea, de tota la llum que arriba a les millors i més sensibles de les pel·lícules fotogràfiques, només genera senyal una petita fracció, per sota del 5% (la resta de llum es perd). Un CCD d’ús astronòmic és capaç de recollir més del 90% de la llum que li arriba! I, és clar, en astronomia no ens sobra pas la llum, ja que els objectes que volem estudiar són molt febles i es troben a grans distàncies.

Els primers CCDs eren cars i, com normalment passa amb la tecnologia, rudimentaris si els comparem amb els xips que viuen dins de qualsevol càmera familiar de fotos. Però avui els CCDs estan a l’abast de l’aficionat a preus molt baixos, i amb unes capacitats que serien l’enveja dels astrònoms professionals de fa a penes 20 o 30 anys.

Aquest fet, juntament amb la baixada de preus de les òptiques dels telescopis per aficionats, fa que actualment un es pugui plantejar capturar imatges senzilles amb relativament poc pressupost. Per suposat, un cop comences t’animes, i això ja no té límit. Vols millorar. Vols més detall, objectes més difícils, imatges més espectaculars. I l’afició es complica. Bé, però això ja és una altra història.

Com a aperitiu a la xerrada del dijous, us deixo, per a la reflexió, una imatge. Quan era jove em seia al sofà de casa dels meus pares, i fullejava les enciclopèdies, cercant imatges de nebuloses i galàxies. Per suposat, les més espectaculars llavors eren les del telescopi de Mont Palomar, el més gran del món en aquella època. Els CCD no s’havien inventat, i les fotografies d’aquell magnífic telescopi de 5 metres de diàmetre es feien amb plaques fotogràfiques.

L’imatge mostra la comparació d’una d’aquelles imatges històriques, de la galàxia M51. La foto, a l'esquerra, està escanejada, amb totes les limitacions que això comporta. A la dreta, el mateix objecte capturat, fa uns pocs anys, pel meu modest equip amb CCD. Per suposat, el meu telescopi mai no podrà ni acostar-se a la ciència que va fer el venerable gegant, ni mai no podrà oferir la precisió i capacitat de veure tan lluny, ... però ja veieu la satisfacció que un pot arribar a tenir amb mitjans modestos, una mica de dedicació.... i la sort d'una nit clara!

Fins dijous al vespre!


dimecres, de maig 07, 2014

Cura amb les notícies: s'ha descobert realment un planeta habitable?

Fa pocs dies, la NASA va anunciar el descobriment d’un planeta de tipus terrestre, orbitant una estrella relativament propera, a uns 500 anys llum. La notícia és important perquè aquest planeta, Kepler 186f, es troba dins l’anomenada zona habitable, una distància de la seva estrella tal que l’aigua, en cas d’haver-n’hi, es trobaria en estat líquid.

Aquest és, avui per avui, un dels premis més preuats de les investigacions. El descobriment de “terres”. Perquè el següent pas serà intentar estudiar traces de les seves atmosferes, per tal de detectar indicadors que ens permetin engrescar-nos amb la sospita que, en algun d'aquests planetes, puguin existir realment condicions favorables a allò que anomenem vida.

Potser per la pròpia importància de la notícia, he pogut llegir i escoltar autèntiques bestieses, i, sobre tot, un cert desconcert sobre què és realment el que s’ha descobert i del què significa.

El més important a comentar és que hem de tenir molta cura amb el terme “habitable”. I és que el nom “zona habitable”, molt emprat en astronomia, pot portar a confusió. 

Per a tota estrella, hi ha un rang de distàncies en la qual l’aigua podria existir en estat líquid. En el cas del nostre Sol, la zona habitable inclouria més o menys a partir de l’òrbita de Venus i fins la de Mart, amb la Terra al mig. Però més enllà d’aquest fet, que Kepler 186f es trobi a una distància de la seva estrella que permetria que l’existència de mars o rius, res de res ens indica encara que, efectivament, allà hi hagi aigua. I molt menys que sigui un món “habitable”, que voldria dir que té atmosfera, i amb una composició, similar a la nostra.

És més, fins i tot si allà hi hagués aigua, no hauria de ser líquida per obligació. La definició de zona habitable parla sempre en condicional: hi podria haver aigua líquida. Posem pel cas la Terra. Si el nostre estimat planeta no tingués una atmosfera amb continguts de vapor d’aigua i de diòxid de carboni que fessin efecte hivernacle, la temperatura mitja de la Terra seria de... -16 graus! Sí, tal com ho sentiu. Tot i estar dins la zona habitable, passaríem un xic de fred, i l’aigua, per suposat, existiria en estat sòlid i no líquid.

Per tant ja veiem que la definició de zona habitable delimita entre els casos més extrems en els que hi podria haver aigua líquida, però no certifica en cap cas que això sigui així a la realitat.

Malgrat el que he explicat, res no treu importància al descobriment. A mesura que vagi augmentant la nostra capacitat de detecció, és d’esperar que anem confirmant l’existència de milers, milions, de planetes de dimensió similars a la Terra. Planetes fets de roca, i que orbitin les seves estrelles a distàncies en les que es pugui pensar que, potser, allà també s’hagi pogut produir el miracle de la vida.

Just ara, doncs, comencem a poder detectar aquests planetes. Però encara ens queda un llarg camí per a poder certificar, sens dubte, l’existència, en algun d’ells, de condicions realment “habitables”. Tot arribarà.


Així que si pensàveu comprar-vos a Kepler 186f un terreny, ara que deuen anar barats, per a construir-vos la segona residència, us recomano que confirmeu  abans unes quantes coses. D’entrada, que sent tan ràpids com la llum, el viatget d’anada triga 500 anys. Però, molt més important encara, que les imatges que us han ensenyat, amb una caseta al costat d’un riu alienígena, tenen molts números de ser publicitat enganyosa!

Estels i Planetes

TOP