divendres, d’agost 19, 2016

Encontre amb l'asteroide que podria impactar la Terra al segle XXII

Bennu és el seu nom. Una roca de mig kilòmetre de grandària, que segueix una òrbita perillosament propera al nostre planeta.

Al setembre la NASA llençarà la missió OSIRIS-REX, destinada a trobar-se amb l'asteroide l'any 2018, estudiar-lo, i retornar a la Terra mostres de la seva superfície.

Deixem per uns instants la seva perillositat i fixem-nos en la rellevància d'aquest objecte. Els asteroides com Bennu es varen formar en els primers instants del Sistema Solar. Es pot dir que estan pràcticament verges, composats per material primigeni, provinent de la infantesa del nostre Sistema Solar. A diferència dels planetes, la composició dels quals ha anat variant en base a impactes i/o degut a efectes tectònics, com ha passat aquí a la Terra.

En el cas de Bennu, a més, el material que el forma és ric en components de carboni, incloses, amb molta probabilitat, molècules orgàniques. Per què això és important? Perquè ens podria donar pistes de com va aparèixer la vida al nostre planeta.

Aquesta qüestió, la de la vida, és un veritable misteri. No en tenim ni idea de com va ser l'origen de la vida a la Terra. Només sabem que va aparèixer de forma bastant ràpida, a penes uns quants milions d'anys després que el planeta es formés. Una de les teories que es contemplen es basa en un origen extraterrestre del material orgànic precursor, en forma d'aminoàcids i altres molècules complexes, que podrien haver arribat a llom d'asteroides similars a Bennu.

Per aquesta raó, la missió OSIRIS-REX preveu la recollida de mostres del material que composa Bennu, en una arriscada maniobra en la que la sonda baixarà cap a l'asteroide, quedant-se a pocs metres de la superfície, mentre un gran braç es desplega, toca terra i recull mostres. Tot això en 5 segons. Posteriorment la sonda retornarà a la Terra, tot i que no hi entrarà, sinó que alliberarà una petita càpsula, molt protegida amb escuts tèrmics, que acabarà aterrant sobre el desert de Utah amb el tresor recollit a Bennu.

Abans, però, que OSIRIS-REX realitzi aquesta maniobra de recollida passaran uns quants anys. No serà fins al 2020, perquè durant 2 anys, a partir que hi arribi al 2018, la sonda es dedicarà a estudiar en detall mil·limètric l'asteroide, per seleccionar curosament el lloc sobre el qual baixar.

Com deia a l'inici de l'article, la missió té un altre gran objectiu.

Els darrers càlculs, els més precisos que tenim, donen una certa probabilitat d'impacte de Bennu contra la Terra cap a finals del segle XXII. La cosa va així: l'any 2135, l'asteroide passarà molt a prop del nostre planeta. En funció de com passi, i de les interaccions gravitatòries que es produeixin generades per la Terra, les següents aproximacions, en concret les que es produirien entre els anys 2175 i 2196 podrien ser molt perilloses.

Actualment no tenim cap mecanisme provat per tal de desviar un objecte en trajectòria de col·lisió. Tot el que ens pugui dir OSIRIS-REX sobre la composició de Bennu, i sobre les demés característiques físiques, no només ens ajudaria per construir un pla de defensa contra aquesta roca, sinó que ens permetria avançar en general en el disseny d'estratègies de protecció front objectes similars.

A més, resulta que hi ha un munt de petits efectes que poden desviar lleugerament l'òrbita de Bennu i que necessitem conèixer amb la màxima precisió possible si volem disposar d'estimacions fiables sobre un possible futur encontre. Un dels efectes més importants, i que OSIRIS-REX estudiarà en detall, és el conegut com efecte Yarkowsky, que afecta a objectes relativament petits i irregulars, com els asteroides. Els rajos del Sol escalfen de forma no homogènia la seva superfície, degut a les irregularitats, i la radiació tèrmica que retorna a l'espai actua com de minúscul coet impulsor que fa que l'òrbita de la roca s'alteri amb el pas dels anys. És fonamental entendre com funciona aquest mecanisme per a poder calcular amb la màxima exactitud les òrbites de futurs objectes perillosos.


Però, com de perillós és, en realitat, Bennu?

Una roca de mig kilòmetre no és cap broma. La que va extingir als dinosaures, ara fa uns 66 milions d'anys, es calcula que tenia entre 10 i 15 kilòmetres. No es tractaria, doncs, d'un exterminador en massa, però sí que tindria efectes devastadors. El cometa que, a començaments de segle XX, va destrossar un enorme bosc a Tunguska (Sibèria) devia tenir uns escassos 80 metres de grandària.

L'impacte de Bennu produiria una explosió equivalent a uns 3.000 megatons de TNT. Per a que ens fem una idea, això seria unes 60.000 vegades més potent que la bomba atòmica llançada sobre Hiroshima a la Segona Guerra Mundial! Grans regions serien devastades, i els efectes tindrien conseqüències a nivell global.

Quina paradoxa, oi? Viatjarem per a estudiar un objecte que ens podria explicar cóm va arribar la vida a la Terra i que, alhora, representa una de les majors amenaces conegudes pel nostre planeta.


Haurem de seguir, doncs, amb molta atenció aquesta extraordinària missió, amb llançament previst el 8 de setembre.

dijous, d’agost 11, 2016

Nit d'estrelles al castell de Falset

Tal com estava previst, dins els actes previs a la Festa Major de Falset, ahir dimecres, dia 10 d'agost, vaig poder oferir una observació astronòmica popular a l'esplanada del castell.

En primer lloc, vull agrair a l'Ajuntament de Falset i a la Núria Borja el seu interès i totes les facilitats que varen posar per poder fer aquest esdeveniment. També agraeixo a l'Albert i al Josep el suport que varen realitzar amb els equips audiovisuals.

El dia no havia començat gens clar. Més aviat tapat i gris, va fer que molts estiguéssim pendents de la previsió, que anunciava un aclariment general i una nit clara i transparent.

I així va ser. Quan la gent es va començar a reunir a l'entorn del castell, sobre dos quarts de deu, només alguns núvols prims enteranyinaven un cel que ja s'obria.

El muntatge era bastant espectacular. Una petita càmera de vídeo, connectada al meu telescopi, portava la imatge de la Lluna i després de Saturn a l'ordinador, i es projectava amb un canó contra una de les parets del castell, proporcionant una visió gegant a tots els que allà es congregaven.



Un any més, el poble va respondre, i l'esplanada del castell es va omplir (quantes persones hi havia? 200? 300?). Equipat amb un micròfon i un potent punter làser, vaig poder anar completant les imatges de la Lluna i Saturn amb explicacions del cel i de l'univers. Mentre alguns es mantenien drets a l'esplanada, molts es van asseure a terra.

Com que l'observació coincidia amb les nits de la famosa pluja d'estrelles de Sant Llorenç, no va faltar alguna espectacular fugissera que la gent va rebre amb exclamacions d'admiració.

Per qui us escriu, va ser una vesprada molt satisfactòria, i una prova que una observació popular, adreçada a centenars d'assistents, ben suportada amb mitjans audiovisuals, no només és possible, sinó que acaba sent un esdeveniment espectacular.


És molt el que m'uneix a Falset. Allà és el meu observatori particular, i la nostra residència d'estiu. La meva mare hi va néixer, i la façana de la peixateria del meu avi és  encara dreta en un dels carrers principals del poble. És un lloc on sempre ens hi hem trobat bé, amb la gent, i amb la natura. Per aquesta raó, la meva satisfacció és doble, i sempre seré a disposició del poble per a poder col·laborar amb temes divulgatius.

Malgrat sigui una aportació modesta, el meu llibre, "Retrats d'un univers sorprenent", també es troba ja a l'aparador de la llibreria El Llapis de Falset, per a tothom qui vulgui llegir sobre les meravelles de l'univers sense necessitat de saber-ne gens.

Moltes gràcies, Falset, per la vostra confiança.


 (I gràcies Cristòbal per les fotografies que acompanyen aquest article!)


dimarts, d’agost 02, 2016

La pluja d'estrelles de les Llàgrimes de Sant Llorenç d'enguany

Com cada any, a l'arribar les vacances d'estiu, hem de parlar de la famosa pluja d'estrelles de les Llàgrimes de Sant Llorenç, que enguany sembla que prometen.

Aquesta pluja d'estrelles es produeix quan la Terra, en el seu recorregut al voltant del Sol, travessa una antiga òrbita del cometa Swift-Tuttle i impacta contra multitud de petits fragments que el cometa va deixar al darrere seu. Els fragments entren en contacte amb l'atmosfera del nostre planeta, a gran velocitat, i es volatilitzen en mig d'un flash de llum.

Entenent l'explicació sobre com es produeix la pluja d'estrelles, és fàcil veure perquè coincideix sempre, més o menys, amb les mateixes nits de l'any: justament és quan la Terra se situa, a la seva òrbita, en el punt de creuament amb l'òrbita del cometa.

La pluja de les Llàgrimes, científicament coneguda com les Persèides, pot ser observada durant unes quantes nits, abans i després del moment que es considera el punt màxim. Aquest any, la millor de les nits serà la del 12 al 13 d'Agost.

La predicció sobre la densitat,o espectacularitat, de les pluges d'estrelles és molt complexa i, honestament, poc fiable. Són molts els factors que hi juguen, astronòmics i també atmosfèrics.
Però deixeu-me dir això: mai aquesta pluja m'ha decebut. Potser perquè es produeix a l'agost, i ve molt de gust estirar-se de matinada mirant el cel, rodejat de família i amics, explicant històries divertides, fent petar la xerrada. Amb una mica de paciència, la caça de fugisseres està més que assegurada, i de vegades enganxes anys en els que els ohs! i ahs! són continus.

Serà aquest any un d'aquells, dels bons? Com us deia, no ho podem saber del cert, però les prediccions així ho semblen indicar. Hi ha vari factors, relatius a l'òrbita del cometa i de la Terra, que ho fan suposar.

En contra tenim a la Lluna. La seva llum no ajuda precisament a distingir fugisseres. Enguany la tindrem al cel, en fase creixent, durant les primeres hores de la nit. El millor és observar a partir de la matinada, quan la Lluna ja s'hagi amagat per l'horitzó oest. Això passarà a partir de 2 quarts de 2 de la matinada aproximadament.

Si no podeu esperar a la matinada, observeu sempre en direcció contrària a on està situada la Lluna, donant-li l'esquena, per permetre que els vostres ulls enganxin tanta foscor com sigui possible. Abans, però, doneu-li una ullada a la Lluna, que tindrà per sota a Saturn, i encara més a sota al brillant Mart, de color ataronjat, tal i com podeu veure en la simulació que he fet.

Com sempre, busqueu un lloc fosc, allunyat de les ciutats. Aprofiteu la tornada de la festa major del poble on hagueu anat a passar uns dies. Eviteu estar a prop de zones il·luminades, i si teniu accés a una terrassa que quedi elevada per sobre de l'enllumenat del carrer, perfecte. Estireu-vos en posició còmode (eviteu el mal de coll de mirar tota l'estona al cel!), i gaudiu de l'espectacle de la Via Làctia, que tindreu exactament sobre vostre. Salteu d'estrella en estrella, recordant històries, deixant vagar la ment. I les veureu arribar.

Les fugisseres de les  Persèides acostumen a deixar traces ràpides, que desapareixen quasi a l'instant, i d'un color grogós.

Si sou bons observadors, notareu que tots els traços, si els allargueu imaginàriament, provenen d'una mateixa zona del  cel, que s'anomena radiant.

Quan les vegeu, recordeu què són. Esteu veient petits fragments de cometa.

No patiu si no podeu observar el dia 12. Intenteu qualsevol de les nits anteriors o posteriors. Tot i que la del 12 serà la més espectacular, les altres nits quasi que asseguren, amb paciència, poder-ne veure unes quantes.

Jo aquest any faré una xerrada i observació molt especial la nit del 12 d'agost. Seré a la finca de les bodegues Jean León, un lloc espectacular a Torrelavit, on Torres organitza una nit d'astronomia i vi. Si voleu venir, en uns dies podreu trobar més informació a http://www.jeanleon.com/es/enoturismo.

Aquest agost no oblideu de mirar el cel, val?


Categories

Estels i Planetes

TOP