divendres, de juliol 22, 2016

L'univers dels slums de la Índia

Aquestes setmanes la meva atenció no està centrada pas al cel. 

En un univers tan immens com el nostre, hi ha un racó de planeta que m'emociona cada dia de la setmana. Un lloc remot, estrany per nosaltres, on es parlen altres llengües i on es fa palesa la brutal pobresa del que anomenem tercer món.

Són els barris més pobres de Delhi, a la Índia. Els triats per la Laura, l'Andrea, la Natàlia i la Paula per aportar el seu granet de sorra en benefici de l'educació de nenes, nens, i dones desfavorits.

Si sou pares podreu entendre perfectament l'orgull, i alhora el patiment, que sentim per tenir una filla allà.

No s'ho han posat fàcil, i els "slums", com es coneixen aquests barris d'aspecte terrorífic, ens ensenyen la seva duresa en cada fotografia que rebem.

Però al mateix temps ens hem fixat en el rostre de les nenes i nens que abracen de forma entusiasta a les nostres heroïnes. Somriuen. Amb aquells somriures francs i sincers, dels que omplen la cara. Somriures de felicitat.

Com? He dit felicitat? Pot ser, això?
Potser serà perquè no coneixen res més. A lo millor serà que volen agrair amb el somriure la dedicació dels voluntaris. No ho sé exactament, però sí sé que és una tremenda lliçó, una bofetada a la cara. I la qüestió és que agafaries qualsevol d'aquests rostres somrients i l'abraçaries. I l'adoptaries.

Sí, ja ho sé. No cal anar-se'n a la Índia per enfrontar-se amb la misèria que pateix més de la tercera part del planeta. La pobresa i el patiment el tenim ben a la vora. Als nostres propis carrers, i en els ravals de les nostres ciutats.


A través dels relats que rebem, imaginem mil llengües i olors. Peus descalços i temples. Slums i improvisades escoles. Classes que les nostres voluntàries donen, i que troben desesperadament curtes, ja que les famílies de les nenes i nens només els deixen anar a l'escola un parell d'hores. La resta, han de treballar. Potser remenant brossa pels carrers, si és que els poden anomenar carrers. No sé si n'hi haurà d'afortunats entre ells. Afortunats per treballar en tallers, veritables instituts de l'explotació infantil,  que es troben al final de la llarga cadena que potser porta directament cap a les nostres samarretes de moda.

L'ONG on han anat a col·laborar es diu Thrive Seed, i aquesta organització cada dia batalla per aconseguir que els infants dels slums tinguin el mínim de formació que els permeti tirar endavant i sortir de l'extrema pobresa. Una ONG entre mil, però que ara té captius els nostres cors.

Sabeu què costa pagar l'educació d'un d'aquests nens? Us creuríeu que 5 dòlars al mes? Menys de 60 euros a l'any poden marcar la diferència.

Mentre miro les imatges i llegeixo les informacions que la Laura i les seves amigues ens envien, l'univers segueix expandint-se. La Terra, girant.

Sí, benvolgut lector, avui també anava d'astronomia. Perquè l'astronomia és la més humanista de les ciències. La que parla de la nostra història, del nostre present, i del futur. Busquem respostes en els insondables buits del cosmos, quan no en tenim per explicar què és el que passa al nostre planeta. Al costat de casa, i als slums de Delhi.

Aquest estiu miraré el cel de forma diferent. Al cap i a la fi, ser cada cop més sensible respecte de la solidaritat és important.

Però més important encara és actuar.


dijous, de juliol 07, 2016

Al Matí de Catalunya Ràdio per explicar què farà Juno a Júpiter

La matinada del 5 de juliol, la sonda Juno, tal i com estava previst, va arribar a Júpiter, després d'un viatge de 5 anys, i es va posar en òrbita al voltant d'aquest planeta gegant.

Com explicava en l'article anterior, la missió ens ha de desvetllar unes quantes de les incògnites que tenim sobre Júpiter, i confirmar o no les teories que maneguem sobre com es formen els planetes gasosos.

S'espera que Juno pugui funcionar bé fins al 2018, moment en el qual els científics la faran caure contra el planeta. Els seus instruments hauran quedat molt malmesos per la forta radiació durant els anys de funcionament, i en qualsevol cas es vol impedir que pugui acabar contaminant algun dels satèl·lits més prometedors de Júpiter, com és el cas d'Europa. Així que el gegant engolirà a la sonda i la triturarà. Figuretes de Lego incloses.

Vaig tenir l'oportunitat d'explicar l'arribada de Juno a Júpiter al programa de El Matí de Catalunya Ràdio, amb la Mònica Terribas. Si voleu escoltar el tall ho podeu fer aquí.


Vull agrair al programa el seu interès pel tema, i la seva extraordinària cordialitat, que em va fer sentir molt còmode durant l'entrevista.

Estels i Planetes

TOP