dimarts, d’agost 31, 2010

El cel aquest mes de ... Setembre


Aquest mes, Venus segueix dominant l’horitzó Oest poc després de la posta de Sol.
Especialment, us aconsello donar una ullada a l’horitzó els dies 11 i 12 d’aquest mes, ja que la Lluna hi passarà molt a prop. De fet, el dia 11 hi passarà tant que el meu programa de simulació els dibuixa sobreposats... efecte combinat per la precisió aproximada del programa i que Venus i la Lluna, realment, passen molt a prop (l’esquema que us adjunto té, per tant, la posició de la Lluna el dia 12)


Més coses. Ja haureu vist, durant tot l’estiu, la lluentor tan espectacular d’aquell “estel” que s’aixeca per l’Est cap a les 11 de la nit i que es pot observar fins la matinada recorrent el cel. És Júpiter, l’únic cos (a part de la Lluna i el Sol, és clar) que s’atreveix a rivalitzar en brillantor amb Venus.


Ja en parlàvem el mes passat: podem emprar Júpiter per a aprendre a localitzar la constel•lació de Pegaso, el gran cavall alat (http://estelsiplanetes.blogspot.com/2010/07/el-cel-aquest-mes-dagost.html). Aquest mes també ho podem fer. Tot i que Júpiter s’ha desplaçat una mica, segueix estant situat sota de la constel•lació:


I aquest mes us introdueixo una nova constel•lació, molt, molt senzilla: Cassiopea. Com molts de vosaltres ja sabreu, aquesta constel•lació es dibuixa al cel com una gran W que, al setembre, veurem de costat, magnífica, mirant al nord. En l’esquema següent us ho indico. Es tracta de localitzar al Gran Carro, que ens ajuda a trobar a l’estrella Polar. Doncs bé, a l’altra costat és Cassiopea, com una W oberta cap a l’oest. La buscareu?



Penseu que això d’aprendre a reconèixer constel•lacions és adictiu, i, com anar en bici, no s’oblida. Ah! És cultura i a més et permet ensenyar als amics i família. Així que a per Pegaso i Cassiopea, val?

dimarts, d’agost 24, 2010

Un cel transparent com mai no l'havia vist


Gran part del mes d’agost he estat de vacances als EEUU, fent una ronda de parcs nacionals.

Aquesta és la raó per la que el bloc ha tingut poca activitat durant aquest mes.

Tot i això, no he pogut aparcar la meva passió per l’astronomia, i he aprofitat els cels clarissims que he pogut veure al desert d’Arizona per a intentar mostrar-vos-el amb l’equipament improvisat que tenia.

Sense lluna, i amb els nuclis poblats ben lluny, el cel del Gran Canó del Colorado semblava tenir vida. Molts estels fugaços completaven l’escena (faltaven només dies per a la pluja d’estrelles de meitats d’agost).

Mai no havia vist un cel així. I vaig muntar la meva màquina de fotografiar Olympus, que no està pas preparada per a aquest tipus de fotografia... i vaig fer el que vaig poder.

Aquí està el resultat. La regió fotografiada correspon a la zona de la Via Làctia entre les constel•lacions de Sagitari i l’Escorpí. Les ombres que es veuen a la part inferior són arbres que formen part de l’horitzó.



Tot i els mitjans rudimentaris que vaig emprar, la fotografia (combinació de 6 individuals) mostra clarament les zones brillants i fosques de la nostra galàxia.

Quan torni a Sant Cugat intentaré processar millor la imatge.

Ah! I preparo algunes novetats pel “nou curs”,... que si m’atreveixo inclouran observacions a la vora de Barcelona per a qui s’apunti. Ja parlarem.

Fins aviat!

dijous, d’agost 05, 2010

Atenció a la pluja d'estels!


Com cada any, les nit del mes d’agost s’omplen amb les estrelles fugaces de la pluja coneguda com “les llàgrimes de Sant Llorenç” (científicament, les “perseides”).

Una pluja d’estels, com sabeu, es produeix quan la Terra, en el seu moviment de desplaçament al voltant del Sol, es creua amb l’òrbita d’un antic cometa. Llavors, l’atmosfera del nostre planeta col•lisiona amb multitud de restes diminutes deixades pel pas del cometa. Aquests petits fragments s’inflamen i dibuixen en el cel els magnífics i impressionants traços de les estrelles fugaces (http://estelsiplanetes.blogspot.com/2009/05/que-son-les-pluges-destels.html)

Aquest any, la millor nit per a observar aquesta pluja d’estels és la del 12 al 13 d’agost, i l’observació millorarà a la matinada un cop s’hagi amagat la Lluna i la nit hagi quedat ben fosca. (tot i això, si no podeu observar aquesta nit, intenteu fer-ho la nit abans i/o la següent).

Com observar la pluja d’estels?
Intenteu observar des del camp. En tot cas, fora de la ciutat (els que esteu a Barcelona, Collserola serveix perfectament. Simplement, aneu al vessant oest).

En primer lloc, poseu-vos còmodes. El millor és poder-se estirar a terra, sobre un matalàs o lloc ben còmode, de forma que es pugui contemplar la major part del cel.

Observeu amb amics o familiars. Us divertireu molt. Entre estrella i estrella aprofitareu per a xerrar. I no hi ha res millor que una fosca nit d’agost per a fer-la petar a la fresca!

L’any passat, un servidor, amb la seva família i amics, va poder observar la pluja durant un parell d’hores. El ritme d’estrelles fugaces va ser bastant bo, aproximadament una cada 2-3 minuts. Per a les meves filles, va ser tota una experiència, i la terrassa de l’apartament de Falset es va omplir amb “oooohhhhssss” d’il•lusió.

Res d’instruments, eh? L’ull nu és l’únic instrument possible per a veure una pluja d’estels en tota la seva dimensió. Així que no teniu excusa aquest any, val?

Em voldreu comentar com us ha anat? Amb sort, podeu enganxar una pluja espectacular de les que s’escriuen als llibres!

Estels i Planetes

TOP