divendres, de maig 20, 2016

Aprofiteu per mirar Mart aquestes nits!

Aquestes properes setmanes són ideals per observar Mart.

Només cal que aixequeu la vista a mitja nit. Una "estrella" molt brillant, cap al sud, i de color clarament ataronjada. És el planeta dels canals.

Aquests dies tenim a Mart a tocar. Només a uns 75 milions de quilòmetres. Al ser un planeta relativament proper a nosaltres, la distància que ens separa d'ell pot variar enormement en funció d'on se situïn la Terra i Mart dins la seva òrbita. És fàcil veure-ho mentalment. Quan els dos planetes es troben en punts oposats, amb el Sol pel mig, la distància és molt superior a quan els planetes se situen alineats tots dos a un mateix costat del Sol.

Això mateix que acabo d'explicar passa també amb qualsevol altre planeta exterior. Però les diferències poden no ser gaire significatives si el planeta en qüestió ja es troba sempre molt allunyat. 150 milions de quilòmetres més o menys són molt rellevants per a la distància Terra-Mart, però no ho són gens per a la Terra-Urà, per exemple.



Si teniu telescopi, o podeu accedir a un d'ells, podreu observar forces coses a la superfície marciana, sempre i quan tingueu un bon cel i una atmosfera serena. Entre les característiques més notables que ens ensenya està el pol Nord, que hem de poder veure de color blanc. El gel que hi ha és una combinació de gel d'aigua i de diòxid de carboni. També veurem zones clares i fosques, en funció del tipus de terreny, de forma similar a com observem a la Lluna.

Mart és, sens dubte, el planeta que més ha inspirat a l'home des de l'antiguitat. El seu color vermellós no passa desapercebut al cel.

Durant una època, a començaments del segle XX, alguns investigadors van creure que Mart era un planeta habitat per una civilització molt avançada, ja que els telescopis creien detectar el que semblaven canals. Aquests canals serien enormes construccions que conduirien l'aigua dels pols cap a les zones habitades. Poc a poc, amb la millora dels instruments, es va confirmar que allò que semblaven línies rectes no ho eren pas, i que no hi havia canals ni res que s'hi assemblés.

Recordeu, també, la famosa emissió per ràdio de l'Orson Wells, l'any 1938, en la que narrava com s'estava produint una invasió en territori americà per part dels marcians. Aquesta novel·la radiada, la Guerra dels Mons, va provocar la paralització de bona part del país, de tan versemblant que va ser.

Fixeu-vos en el propi terme "marcians", que apliquem moltes vegades a "qualsevol extraterrestre" (bé, i també a alguns amics i coneguts). I és que Mart ha estat sempre el planeta per excel·lència.

Sent així, no ha de sorprendre que també hagi estat el més visitat. Mireu aquest pòster que he trobat a internet. En ell apareixen totes (suposo) les missions marcianes. També apareixen els robots que l'han explorat. D'ells, encara dos són vius i en perfecta forma (l'Opportunity i el Curiosity).



De fet, Mart és l'únic planeta que coneixem habitat només per robots!

Les notícies sobre Mart apareixen constantment. Fa un parell de dies s'ha anunciat el descobriment d'evidències de tsunamis que, fa milers de milions d'anys, varen escombrar els seus mars. Sí, perquè aquest planeta tenia mars, llacs i rius. També tenia una densa atmosfera (no una atmosfera rica en oxigen com la nostra, però). I no sabem exactament què li va passar a Mart. Per què va perdre l'aigua en superfície i pràcticament tota la seva atmosfera.

Per acabar els comentaris sobre Mart, encara no es pot descartar totalment l'existència de formes microscòpiques de vida, o la possibilitat que hagués existit aquesta vida en l'antiguitat. A pesar de les nombroses exploracions, la superfície recorreguda és ínfima, i els experiments que s'han pogut fer són molt limitats.

Aprofiteu, doncs, aquestes nits per mirar aquest planeta tan evocador. Fixeu-vos en la seva lluentor sense pampallugues. I mentre l'observeu, penseu en com és realment. En els paisatges que ens mostren les imatges dels robots. En la possibilitat que tingués vida.


I, per què no, en la hipòtesi que diu que la vida a la Terra hagués pogut arribar, a cavall d'algun dels moltíssims meteorits marcians, d'aquell món, fa quasi 4 mil milions d'anys.

dilluns, de maig 02, 2016

Dilluns dia 9, Mercuri passarà per davant del Sol

El proper dilluns dia 9 de maig, el planeta Mercuri passarà per davant el disc del Sol vist des de la Terra. Aquest fet s'anomena trànsit.

El trànsit de Mercuri és un esdeveniment extraordinari, que passa de tant en tant. El darrer cop va ser l'any 2006, i no tornarà a succeir fins al 2019.


Des de Catalunya, l'inici del pas del diminut disc de Mercuri sobre l'enorme disc solar començarà a les 13:12, i s'allargarà fins a les  20:42 hora local. El moment en el que Mercuri se situarà al mig del seu trànsit per davant el Sol serà a les 16:58 hora local.

Per veure-ho només es necessita un petit telescopi, però sempre AMB FILTRES SOLARS HOMOLOGATS. Igual que passa amb els eclipsis de Sol, si s'observa sense protecció els danys a la retina solen ser irreparables.

Si no es té filtre solar, es pot projectar sobre una cartolina blanca situada al darrera del telescopi. O apropar-se als aficionats, que segur que sortiran a plantar els seus telescopis en algun moment del dia.

Què es veurà? Doncs un minúscul disc rodó, fosc, que semblarà una taqueta sobre el Sol. No es confondrà amb les taques solars perquè el disc serà clarament rodó. Amb el pas de les hores, el disc s'anirà movent i anirà creuant el disc solar, d'esquerra a dreta.

La llarga durada de l'esdeveniment permetrà poder-lo observar amb relativa facilitat, sempre i quan, és clar, es tingui l'equipament adequat.


Aquest tipus de trànsits, especialment els de Venus, servien  per calcular diversos paràmetres astronòmics  si es cronometrava amb precisió el moment d'inici i el de finalització. Per aquesta raó, els trànsits de Mercuri i Venus eren molt cotitzats.


Estels i Planetes

TOP