Guia per gaudir de la pluja d'estrelles de les Llàgrimes de Sant Llorenç

La pluja d’estrelles més esperada de l’any.

La més vista.

La més fàcil d’observar.

La més famosa.

I també la que més ens recorda el nostre efímer pas pel cosmos.

Les Llàgrimes de Sant Llorenç, tècnicament conegudes com els Perseids són aquí, com cada mes d’agost, per a arrossegar-nos a l’exterior, i gaudir no tan sols de les fugisseres, sinó també del cel nocturn en general.

Els que em seguiu ja coneixeu el símil que m’agrada emprar per explicar, de forma senzilla, què són les pluges d’estrelles. Imaginem que anem circulant per una autopista amb el nostre cotxe. El vehicle serà la Terra, i la carretera l’òrbita del planeta al voltant del Sol. Ah... i el parabrises serà la nostra atmosfera.

Només ens fa falta un altre element per a l’explicació. Aquest element serà un eixam de mosquits que creua l’autopista just pel lloc que estem a punt de transitar. Els insectes faran de petits fragments, molts d’ells minúsculs, que ha deixat al darrera un cometa (o un asteroide) que va passar per allà fa temps.

Quan creuem el núvol de mosquits, aquests mosquits impacten, en gran quantitat, contra el parabrises del cotxe, i observem les seves marques contra el vidre. Quan la Terra, en la seva òrbita al voltant del Sol, creua el pas d’un antic cometa, que l'ha sembrat de pols i petits fragments, aquests entren a l’atmosfera a gran velocitat i es desintegren deixant un rastre de llum fugaç que observem fascinats.

Aquesta és la raó per la qual les pluges d’estrelles (que n’hi ha unes quantes al llarg de l’any) sempre es produeixen en unes dates concretes. Justament quan el nostre planeta travessa aquell pas de cometa (o asteroide).

Com gaudir de les Llàgrimes?

La primera cosa que es necessita és paciència. No és gens difícil veure’n un parell de fugisseres força seguides, només amb uns instants d’observar el cel. Però si es vol veure la pluja, és a dir, se’n volen veure forces, cal tenir paciència. I això implica un lloc on poder estar còmodes, mirant el cel (i evitant el mal de coll!). Una cadira, un matalàs...

El lloc: evidentment, com més fosc, més probabilitats de veure’n. Però en definitiva, tireu ma del lloc que més a la vora tingueu, sense tampoc obsessionar-vos. Durant molts anys, jo havia anat a veure-les a la Serra de Collserola, a tocar de Barcelona.

Si sou en nucli urbà rural, intenteu deixar la llum dels carrers per sota vostre, observant des d’una terrassa elevada, per exemple.

Les dates: aquesta pluja d’estrelles dura molts dies. De fet, ja se’n poden observar. Però el màxim s’espera les nits de l’11, 12 i 13 d’agost. Heu de saber que enguany tindrem Lluna, cosa que no afavoreix gaire, perquè la seva llum esborra els traços més fins i febles. Però això no és excusa! Quantes vegades hauré gaudit dels Perseids en nits amb Lluna!

La Lluna estarà en fase creixent, i serà plena la nit del 15. Per tant, intenteu observar la pluja d’estrelles com més aviat millor. Per exemple, podeu intentar-ho ja el 8, 9 o 10.

En qualsevol cas, doneu sempre l’esquena a la Lluna. No importa la direcció en què mireu. Busqueu un lloc de cel obert, com més obert millot. I us situeu d’esquena a la Lluna, mirant la part de cel que no està envaïda pel nostre satèl·lit.

Si voleu tenir màximes probabilitats de visió, i no haver-vos de preocupar per la Lluna, observeu de matinada, quan aquesta s’hagi amagat per l’horitzó oest. La nit del 9 al 10 això passarà a la 1:30 de la matinada. I cada nit que passi, podeu afegir aproximadament una hora a aquesta xifra.

Què hem de veure? Doncs fugisseres! Arriben sense avisar, i sempre, sempre, ens sorprenen. Quedem bocabadats quan el traç de llum s’ha dibuixat al cel, i encara ens sembla veure’l durant una estona fins i tot després que ja s’hagi apagat. De vegades, passen minuts sense cap ni una. I, tot de sobte, en vénen 2 o 3 de seguides.

Mentalment, allargueu el traç lluminós cap al seu origen (és a dir, tireu una línia recta que segueixi la direcció de la fugissera però cap al darrere), i veureu que totes elles, amb independència de quin hagi estat el lloc del cel on les hagueu caçat, semblen provenir d’un mateix punt. Aquest punt s’anomena radiant, i dóna nom a la pluja d’estrelles. En el cas de les Llàgrimes, el seu radiant en troba a la constel·lació de Perseu.

Hi ha gent que pensa que és cap a aquest punt, el radiant, on s’ha de mirar. Però això no té per què ser així. Els traços de llum es poden veure en qualsevol lloc del cel, i de fet com més allunyats del radiant apareguin, tindran tendència a ser més llargs.

Normalment, els Perseids acostumen a tenir un color amb una certa tonalitat groga i, de vegades, lleugerament ataronjada. Costa molt de descriure el color, però ara mateix, mentre escric, tinc perfectament gravat al meu cervell com és el traç d’una Llàgrima de Sant Llorenç. Vull dir que un cop n’hagueu vistes unes quantes, gravareu també en la memòria el seu color peculiar.

Mentre espereu, podeu petar la xerrada amb familiars i amics... però no deixeu de mirar el cel, eh? La famosa Llei de Murphy diu que en el moment en què us despisteu i no mireu passarà la gran fugissera de la nit que tothom, menys vosaltres, veurà.

També podeu deixar volar la imaginació, mentre observeu les pampallugues de les estrelles. Si mireu de matinada, sense Lluna, tindreu l’espectacular Via Làctia a sobre.

Per acabar, us voldria explicar això que deia a l’inici del nostre pas efímer per l’univers.

De la descripció de pluja d’estrelles queda clar que hi ha d’haver un objecte mare que ha deixat els fragments al llarg de la seva òrbita, i que nosaltres ens creuem amb aquesta òrbita (hi ho fem en els dies que es produeixen les pluges). Una petita reflexió condueix a la conclusió que aquests objectes mares, cometes o asteroides, són potencialment perillosos, i que algun dia pot tocar la rifa. Poden coincidir Terra i cometa en el mateix punt i en el mateix moment!

El cas dels Perseids és, també, espectacular des d’aquest punt de vista.

El cometa que els produeix s’anomena Swift-Tuttle, i, atenció, és l’objecte més perillós conegut actualment per la humanitat. Es tracta d’una enorme roca d’uns 26 km de grandària! Pensem que la que va extingir els dinosaures podia tenir entre 5-10 km. Així que ja podeu imaginar què passaria si el Swift-Tuttle impactés. Segurament esterilitzaria de vida aquest planeta!

Les probabilitats que això passi, però, són petitíssimes, i de fet els càlculs indiquen que en els propers milers d’anys segur que no passarà. I és possible que tampoc passi en les properes desenes de milers d’anys, o centenars de milers... qui sap. Però algun dia potser tocarà, a no ser que el cometa, que retorna cada 133 anys, desaparegui abans.

Així que, quan mireu les fugisseres de les Llàgrimes de Sant Llorenç, penseu en tot això. Estem de pas, perquè la natura ens ha posat aquí, en aquest racó de l’univers, i ens ha donat vida. 

I la mateixa natura decidirà el moment en què un nou catastròfic impacte canviï per sempre més la història del planeta, que seguirà potser sense nosaltres. 

Tot plegat, la fortuna i gratitud de ser vius.

Bona cacera a tothom!

Com gaudir de les Llàgrimes de Sant Llorenç d'enguany

Com cada estiu, la primera quinzena d'agost arriben les Llàgrimes de Sant Llorenç. La pluja d'estrelles més famosa de l'any. Segur que no te la voldràs perdre, oi?

En primer lloc, deixa'm dir-te que les pluges d'estrelles són... impredictibles. M'explico: podem saber exactament quan es produiran (ara t'explicaré per què), però normalment mai no l'encertem preveient com d'intenses seran. De vegades, una determinada pluja  ens sorprèn totalment, i omple el cel de forma espectacular, tot i que les previsions fossin més aviat modestes. Així que, per norma, recomano donar-lis una ullada sempre, per si un cas. Al menys a les pluges més importants que es produeixen al llarg de l'any.

Com es produeixen i per què?

Els cometes i alguns asteroides, quan vaguen a prop de la Terra, poden deixar rere seu un rastre de minúscules partícules, de pols. Aquests diminuts fragments queden en òrbita al voltant del Sol, justament en el mateix camí que seguia el seu progenitor.

Quan la Terra, en el seu recorregut anual creua l'òrbita de l'asteroide o cometa en qüestió, milers de partícules xoquen contra l'atmosfera i es desintegren a les parts altes, deixant un bonic rastre de llum.

Aquesta és la raó per la qual les pluges de fugisseres es produeixen sempre a les mateixes dates (més o menys), en els moments de l'any en els que travessem els camins dels cossos que varen sembrar la seva òrbita de fragments.

En concret, les Llàgrimes de Sant Llorenç, conegudes tècnicament com a Perseids, provenen del cometa  Swift Tuttle  (descobert l'any 1862 i que completa una volta al Sol en 133 anys).

Enguany, calculem que el màxim, és a dir,  el moment en què poden entrar més fragments a l'atmosfera, serà la matinada del 12 al 13 d'agost. Tot i això, aquesta pluja acostuma a estendre's considerablement al llarg d'unes nits anteriors i posteriors. Per tant, la meva recomanació és aprofitar qualsevol moment tranquil, des del dia 10 aproximadament fins al 15, per mirar el cel amb paciència.

Sí, paciència. Perquè que ningú no es pensi que és aixecar la vista i cridar amb emoció. Vénen quan vénen. De vegades molt seguides. Però d'altres amb minuts de separació, que semblen hores. El millor és estirar-se còmodament (eviteu mals de coll) i esperar. Per entretenir-se, la visió de la Via Làctia, o dels centenars d'estrelles penjades al firmament, són perfectes per deixar vagar la neurona.

Atenció, perquè, malauradament, tindrem Lluna. La seva llum no va gens bé, ja que esborrarà del cel els traços de les fugisseres més petites. Però no patiu, perquè ni la Lluna pot impedir que se'n puguin veure. És un espectacle que no falla mai.

La Lluna sortirà justament de matinada, en el moment teòric del màxim. Per aquesta raó, suggereixo que observeu el c el abans de la seva sortida, durant la primera part de la nit. Òbviament des d'un lloc fosc. Res a fer des de les ciutats, companys. Però a ben segur que molts de vosaltres sereu de vacances,  als pobles, a la muntanya. Si finalment observeu de matinada en qualsevol d'aquelles nits, amb la Lluna ja sobre l'horitzó, situeu-vos d'esquena a ella i observeu la regió de cel que més a sobre teniu.

Si tenim en compte el tema Lluna i la predicció de màxim, jo apostaria per observar les nits de l'11 al 12 i del 12 al 13 principalment, ja que, a cada nit que passi, la Lluna sortirà més tard i estarà menys il·luminada (estarà en fase minvant).

Quan en vegeu una de fugissera, a part de cridar i demanar un desig, intenteu allargar mentalment el seu recorregut cap al darrera. Notareu que totes semblen provenir d'un mateix lloc del cel. Tots els traços, els vegeu on els vegeu, poden ser imaginàriament allargats i conflueixen en un punt. Aquest punt del cel es coneix amb el nom de radiant, i és el lloc en el qual la Terra impacta amb els fragments en òrbita. Tots ells entren a l'atmosfera per aquella regió del cel, i s'inflamen poc després.

El nom Perseids fa referència, justament, al radiant d'aquesta pluja d'estrelles, que se situa a la constel·lació de Perseu. Us haig de dir que no té gaire interès mirar el cel en direcció al radiant, ja que els traços lluminosos poden aparèixer en qualsevol part del cel (tot i que, com deia abans, allargant el seu rastre arribaríem al radiant).

Fixeu-vos amb la  llum que deixen al seu pas.  És d'un color groc ataronjat molt típic. Els traços d'aquests meteors acostumen a ser curts. I, de vegades, diries que els sents, però això és un engany de la nostra imaginació.

Ja ho he comentat altres vegades en aquest blog. Per mi, l'experiència d'estar estirat, mirant el cel, amb família o amics, i fent-la petar fins a que, tot d'una, algú crida "Ohhhhh! L'heu vist?", és inigualable.

Personalment, aquelles nits estaré força ocupat fent el que més m'agrada. La nit del 10, a Falset, en una xerrada i observació popular que ja és un clàssic, i que fem des del castell. I les nits de l'11 i del 12 tornaré a ser amb els amics de Jean León, a les seves bodegues a Torrelavit, en una vetllada de vi i estrelles, que inclou un tast, un sopar, una xerrada d'astronomia, i l'observació del  cel a ull nu i amb telescopi. Si algú té interès en venir, podeu fer l'inscripció segunit les indicacions del cartell:

Bon cel a tothom, i bones Llàgrimes de Sant Llorenç en companyia!

Signatura de llibres per Sant Jordi al Passeig de Gràcia

Amics seguidors del blog,

estic molt content de compartir amb vosaltres que, aquesta propera diada de Sant Jordi, signaré els meus dos llibres a l'estand que la llibreria Horitzons tindrà al Passeig de Gràcia, davant del número 98 (és la illa de La Pedrera). Hi seré de 12 a 13:30.

Tindrem exemplars de "Retrats d'un univers sorprenent" (en català i en castellà), llibre de divulgació adreçat a tots els públics. Com funcionen les estrelles, què són les galàxies, com va començar tot, com acabarà, estem sols a l'univers, ...

I per suposat també tindrem el llibre que acabo de publicar sota segell Bambú a tot l'estat, en català i en castellà, "Projecte Galileu". Una novel·la juvenil d'aventures, il·lustrada pel Luís Bustos, i que incorpora píndoles científiques en mig d'una trama de misteri i suspens, ambientada a l'any 2052. El jove lector podrà entendre més sobre com funciona la gravetat, per què el nostre cel és blau, de si una brúixola serà útil a Mart, ... mentre llegeix l'aventura plena de perills i acció que viuen 3 adolescents.

Vull aprofitar per agrair el suport dels mitjans de comunicació, compromesos en ajudar als escriptors modestos. Ha estat el cas de Catalunya Ràdio i dels seus programes "El Matí de Catalunya Ràdio", i "La Nit dels Ignorants 2.0". I també del programa "El Matí de Barcelona" de Betevé. La notícia havia saltat, en forma del pas d'un asteroide força gran relativament a prop nostre, i també del descobriment espectacular fet a Encèl·lad, un petit satèl·lit de Saturn (que podria reunir les condicions per haver pogut desenvolupat vida en la profunditat del seu gran oceà subterrani). Tots dos mitjans, que m'han demanat intervenir per explicar aquestes notícies, no han dubtat en comentar sobre els llibres.

Aquí us deixo l'enllaç a les intervencions:

-http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/j-a-catala-el-satellit-de-saturn-te-hidrogen-molecular-amb-temperatura-per-desenvolupar-vida/audio/959060/

-http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/la-nit-dels-ignorants-2-0/la-nit-dels-ignorants-2-0-de-01-a-02-h-20032017/audio/955492/

-http://beteve.cat/lasteroide-jo25-passa-relativament-a-prop-de-la-terra/

Vull agrair, també, l'interès de Radio Euskadi, i del seu programa "La Casa de la Palabra", que em va entrevistar, sobre el llibre "Projecte Galileu", fa uns dies:

-http://www.eitb.tv/es/radio/radio-euskadi/la-casa-de-la-palabra/4345986/4766525/joan-anton-catala-proyecto-galileo-xabier-banuelos-tren-tazara/

Així que si passegeu per Barcelona diumenge i us passeu, em farà molta il·lusió poder saludar-vos personalment.

Empresa i astronomia? Pot ser?

Empresa i astronomia? És possible?

Aquesta és una qüestió que em vaig plantejar ara fa un parell d'anys, davant els suggeriments de familiars i amics. Coneixedors de les meves dues passions, m'encoratjaven a intentar sumar aquests àmbits. Per què no un producte per empreses, que utilitzés l'astronomia com element facilitador de dinàmiques de discussió de negoci?

Després de tot, Leading-On, la meva empresa de consultoria, és especialista en gestió del canvi i persones, i fa molt de temps que treballem amb equips directius, comandaments, i forces comercials, conduint sessions de treball sobre aspectes clau de la seva activitat. I, a títol personal, l'astronomia ha anat ocupant, cada cop més, una part important de la meva agenda. Per què no provar-ho?

La llavor d'una idea es va anar desenvolupant. Seria una metodologia innovadora, pionera. No hi havia referències similars, ni res que s'hi assemblés. Justament, aquesta era la gran oportunitat.

No, no es tractava de pujar un grup d'executius a un observatori, a observar el cel. Això no té cap mèrit. És una activitat divertida, interessant,... i ja està. Havia de ser quelcom que impactés en el negoci, en les problemàtiques del client. Havia de ser una metodologia, que agrupés un seguit d'activitats, d'exercicis, de discussions, que vehiculessin el treball sobre les temàtiques clau que el nostre client necessités.

Amb un primer esbós d'aquesta metodologia, vàrem trobar els socis ideals. Per un costat, el Parc Astronòmic del Montsec, que hi va creure, i amb el que vàrem arribar de seguida a un acord de col·laboració per realitzar allà les activitats. Per un altre, l'empresa Tu i Lleida, especialista en serveis turístics en el territori, que ens resoldria tots els aspectes logístics, com ara allotjaments, desplaçaments, etc. Com una bombolla, l'entusiasme dels  Consells Comarcals de la Noguera i del Pallars, de la Diputació de Lleida, i dels pobles de la regió es va sumar al nostre propi.

No vàrem trigar gaire en aconseguir el primer gran èxit. Una gran empresa que hi va creure, i es va convertir en el primer client. El comitè de direcció d'una multinacional farmacèutica va ser la primera referència d'un producte que naixia amb molta il·lusió, i amb l'orgull de ser realment una innovació en tota regla.

Els aprenentatges de la primera edició ens varen permetre millorar, i introduir nous elements en les dinàmiques de treball. I així vàrem anar sumant clients. Noms molt rellevants en el seus sectors. Grans multinacionals, amb equips de vegades vinguts des de fora.

Avui aquella idea de fa dos anys és un producte assentat, i enregistrat sota la marca "A space to grow" ("Un espai per créixer"), que oferim en varis idiomes. Seguim sent pioners, i el producte no para de enriquir-se amb noves experiències i idees.

La il·lusió dels que treballem a Leading-On segueix, també, en alça. Preparem novetats, alguna d'elles bastant espectacular. La veu ha corregut, i hem rebut interès d'altres llocs, d'Espanya però també de fora, que s'han posat en contacte amb nosaltres per exportar la metodologia.

Empresa i astronomia. Què més podia demanar?

Podeu trobar més informació al web de Leading-On: Un espai per créixer.

Nit d'estrelles al castell de Falset

Tal com estava previst, dins els actes previs a la Festa Major de Falset, ahir dimecres, dia 10 d'agost, vaig poder oferir una observació astronòmica popular a l'esplanada del castell.

En primer lloc, vull agrair a l'Ajuntament de Falset i a la Núria Borja el seu interès i totes les facilitats que varen posar per poder fer aquest esdeveniment. També agraeixo a l'Albert i al Josep el suport que varen realitzar amb els equips audiovisuals.

El dia no havia començat gens clar. Més aviat tapat i gris, va fer que molts estiguéssim pendents de la previsió, que anunciava un aclariment general i una nit clara i transparent.

I així va ser. Quan la gent es va començar a reunir a l'entorn del castell, sobre dos quarts de deu, només alguns núvols prims enteranyinaven un cel que ja s'obria.

El muntatge era bastant espectacular. Una petita càmera de vídeo, connectada al meu telescopi, portava la imatge de la Lluna i després de Saturn a l'ordinador, i es projectava amb un canó contra una de les parets del castell, proporcionant una visió gegant a tots els que allà es congregaven.

Un any més, el poble va respondre, i l'esplanada del castell es va omplir (quantes persones hi havia? 200? 300?). Equipat amb un micròfon i un potent punter làser, vaig poder anar completant les imatges de la Lluna i Saturn amb explicacions del cel i de l'univers. Mentre alguns es mantenien drets a l'esplanada, molts es van asseure a terra.

Com que l'observació coincidia amb les nits de la famosa pluja d'estrelles de Sant Llorenç, no va faltar alguna espectacular fugissera que la gent va rebre amb exclamacions d'admiració.

Per qui us escriu, va ser una vesprada molt satisfactòria, i una prova que una observació popular, adreçada a centenars d'assistents, ben suportada amb mitjans audiovisuals, no només és possible, sinó que acaba sent un esdeveniment espectacular.

És molt el que m'uneix a Falset. Allà és el meu observatori particular, i la nostra residència d'estiu. La meva mare hi va néixer, i la façana de la peixateria del meu avi és  encara dreta en un dels carrers principals del poble. És un lloc on sempre ens hi hem trobat bé, amb la gent, i amb la natura. Per aquesta raó, la meva satisfacció és doble, i sempre seré a disposició del poble per a poder col·laborar amb temes divulgatius.

Malgrat sigui una aportació modesta, el meu llibre, "Retrats d'un univers sorprenent", també es troba ja a l'aparador de la llibreria El Llapis de Falset, per a tothom qui vulgui llegir sobre les meravelles de l'univers sense necessitat de saber-ne gens.

Moltes gràcies, Falset, per la vostra confiança.

 (I gràcies Cristòbal per les fotografies que acompanyen aquest article!)

La pluja d'estrelles de les Llàgrimes de Sant Llorenç d'enguany

Com cada any, a l'arribar les vacances d'estiu, hem de parlar de la famosa pluja d'estrelles de les Llàgrimes de Sant Llorenç, que enguany sembla que prometen.

Aquesta pluja d'estrelles es produeix quan la Terra, en el seu recorregut al voltant del Sol, travessa una antiga òrbita del cometa Swift-Tuttle i impacta contra multitud de petits fragments que el cometa va deixar al darrere seu. Els fragments entren en contacte amb l'atmosfera del nostre planeta, a gran velocitat, i es volatilitzen en mig d'un flash de llum.

Entenent l'explicació sobre com es produeix la pluja d'estrelles, és fàcil veure perquè coincideix sempre, més o menys, amb les mateixes nits de l'any: justament és quan la Terra se situa, a la seva òrbita, en el punt de creuament amb l'òrbita del cometa.

La pluja de les Llàgrimes, científicament coneguda com les Persèides, pot ser observada durant unes quantes nits, abans i després del moment que es considera el punt màxim. Aquest any, la millor de les nits serà la del 12 al 13 d'Agost.

La predicció sobre la densitat,o espectacularitat, de les pluges d'estrelles és molt complexa i, honestament, poc fiable. Són molts els factors que hi juguen, astronòmics i també atmosfèrics.

Però deixeu-me dir això: mai aquesta pluja m'ha decebut. Potser perquè es produeix a l'agost, i ve molt de gust estirar-se de matinada mirant el cel, rodejat de família i amics, explicant històries divertides, fent petar la xerrada. Amb una mica de paciència, la caça de fugisseres està més que assegurada, i de vegades enganxes anys en els que els ohs! i ahs! són continus.

Serà aquest any un d'aquells, dels bons? Com us deia, no ho podem saber del cert, però les prediccions així ho semblen indicar. Hi ha vari factors, relatius a l'òrbita del cometa i de la Terra, que ho fan suposar.

En contra tenim a la Lluna. La seva llum no ajuda precisament a distingir fugisseres. Enguany la tindrem al cel, en fase creixent, durant les primeres hores de la nit. El millor és observar a partir de la matinada, quan la Lluna ja s'hagi amagat per l'horitzó oest. Això passarà a partir de 2 quarts de 2 de la matinada aproximadament.

Si no podeu esperar a la matinada, observeu sempre en direcció contrària a on està situada la Lluna, donant-li l'esquena, per permetre que els vostres ulls enganxin tanta foscor com sigui possible. Abans, però, doneu-li una ullada a la Lluna, que tindrà per sota a Saturn, i encara més a sota al brillant Mart, de color ataronjat, tal i com podeu veure en la simulació que he fet.

Com sempre, busqueu un lloc fosc, allunyat de les ciutats. Aprofiteu la tornada de la festa major del poble on hagueu anat a passar uns dies. Eviteu estar a prop de zones il·luminades, i si teniu accés a una terrassa que quedi elevada per sobre de l'enllumenat del carrer, perfecte. Estireu-vos en posició còmode (eviteu el mal de coll de mirar tota l'estona al cel!), i gaudiu de l'espectacle de la Via Làctia, que tindreu exactament sobre vostre. Salteu d'estrella en estrella, recordant històries, deixant vagar la ment. I les veureu arribar.

Les fugisseres de les  Persèides acostumen a deixar traces ràpides, que desapareixen quasi a l'instant, i d'un color grogós.

Si sou bons observadors, notareu que tots els traços, si els allargueu imaginàriament, provenen d'una mateixa zona del  cel, que s'anomena radiant.

Quan les vegeu, recordeu què són. Esteu veient petits fragments de cometa.

No patiu si no podeu observar el dia 12. Intenteu qualsevol de les nits anteriors o posteriors. Tot i que la del 12 serà la més espectacular, les altres nits quasi que asseguren, amb paciència, poder-ne veure unes quantes.

Jo aquest any faré una xerrada i observació molt especial la nit del 12 d'agost. Seré a la finca de les bodegues Jean León, un lloc espectacular a Torrelavit, on Torres organitza una nit d'astronomia i vi. Si voleu venir, en uns dies podreu trobar més informació a http://www.jeanleon.com/es/enoturismo.

Aquest agost no oblideu de mirar el cel, val?

La presentació de "Retrats d'un univers sorprenent" a la llibreria Altaïr

Ahir, dia 2 de juny, vàrem poder celebrar la presentació oficial del meu llibre a Barcelona a la llibreria Altaïr.

Va ser un dia molt especial per mi, ple d'emocions i retrobaments.

La veritat és que el dia no podia començar millor, ja que a l'escola Sant Ignasi de Sarrià m'esperaven exactament (gràcies Anna per les xifres) 173 nenes i nens de 5è de primària per parlar d'astronomia en anglès. Era el segon any que em convidaven, i vaig gaudir molt amb la pluja de preguntes dels alumnes. Felicitats als profes pel nivell!

I del Sant Ignasi corrent a l'Altaïr pels preparatius.

Haig d'agrair molt totes les facilitats i el tracte tan proper que ens va donar la llibreria. Poder fer la presentació del llibre a Altaïr va ser un luxe, en un entorn inspirador i molt acollidor. Gràcies Pep, Sharon, Laura, i resta d'equip.

També vull agrair el treball de preparació que, des de feia setmanes, havia coordinat la Patricia. Una feina impecable, no va fallar res! Ah, i gràcies a l'Albert, per les seves fotografies.

I abans, durant, i després de la presentació la Neli ens va donar un cop de ma. Així que moltes gràcies també.

Els familiars, amics i seguidors van ser fidelíssims, i varen omplir el local. Va ser molt emotiu per mi veure la sala tan plena i de cares tan entranyables.

Així que moltíssimes gràcies, de tot cor, als que vàreu venir, i també als que em vàreu fer suport des de la distància i que per diversos motius no vàreu poder assistir.

Quan a la presentació, vaig optar per un estil un xic més emotiu que les últimes que he fet. Una presentació que vaig mantenir en secret fins i tot per a la meva família. Era un dia especial, i volia fer una presentació especial.

Vaig sentir-me enormement orgullós d'estar acompanyat a l'escenari, al final de la presentació, per la meva dona i les meves dues filles. Com vaig dir, elles són les responsables que hagi pogut escriure "Retrats d'un univers sorprenent", gràcies als seus ànims, al seu suport incondicional i a la seva paciència infinita amb mi.

Per suposat, hi ha una altra responsable, que no va poder venir ahir, tot i que hi era en pensament des de Tarragona. Em va parir i amb el meu pare em va educar. És, juntament amb els meus tres tresors, la més fervorosa seguidora de tot el que faig.

Per aquest aprenent d'escriptor, la festa a Altaïr va ser un somni fet realitat.

Un petó a tots i mil gràcies!

Dissabte dia 9 per la tarda t'espero a la Taula d'Escriptors a Sant Cugat

El dissabte dia 9 d'Abril, a partir de les 16:30 hores, seré a la Taula d'Escriptors als Quatre Cantons de Sant Cugat, convidat pel Tot Sant Cugat.

Aquesta és ja la quarta edició d'aquesta Taula d'Escriptors, un acte previ a la diada de Sant Jordi.

Ha estat una agradabilíssima sorpresa, a més d'un honor, haver estat convidat a assistir enguany, amb el meu llibre "Retrats d'un univers sorprenent", i més si es té en compte que compartiré acte amb gent tan rellevant com en Jordi Robirosa, en Jordi Puigneró, en Víctor Alexandre, l'Empar Moliner, la Martina Klein, ...i molts altres.

Així que ja saps, si vols un exemplar del llibre signat per l'autor, vine als Quatre Cantons dissabte dia 9 per la tarda, val? Allà seré, amb la il·lusió del novell.

Aquí tens les vacances de l'agost del 2017: els EEUU i eclipsi total de Sol

Un eclipsi total de Sol. Una experiència inoblidable, única. Un dels espectacles més fascinants de la natura. Moments d'emoció, mentre el dia es fa de nit. Mentre les estrelles brillen a ple dia, i el paisatge canvia màgicament. Moments d'humilitat, contemplant un espectacle que deix sense paraules i que emociona.

Et sembla que veure un eclipsi total de Sol queda fora del teu abast?

Amb l'agència de viatges Tarannà acabem de signar un acord per muntar l'operació eclipsi 2017 als Estats Units. Saps que té d'especial aquest eclipsi?

En primer lloc, és total. És a dir, la Lluna ocultarà totalment el Sol, si ens situem en els punts correctes (cosa que farem per suposat!).

En segon lloc, l'eclipsi tindrà lloc el 21 d'agost del 2017. Agost! Perfecte per a organitzar el viatge amb la família.

En tercer lloc, és als Estats Units. Destí ideal, de natura i ciutats. Es pot combinar fàcilment amb extensions per tal de visitar els increïbles parcs nacionals de l'oest, o les grans ciutats de Califòrnia o de la costa est.

L'eclipsi recorrerà els EEUU d'oest a est. És vital triar bé la ubicació, per tal de minimitzar el risc de mal temps i núvols. Després de treballar-ho bastant, i amb la meva experiència de viatges als EEUU, el lloc que hem triat és l'est de l'estat d'Oregó amb frontera amb Idaho, que té les millors estadístiques històriques per a un mes d'agost. Tot i això, disposarem de mobilitat,per a traslladar-nos hores abans on calgui (aquest és un altre dels avantatges d'aquest eclipsi, que es produeix en territori continental i ple de carreteres, i amb serveis de predicció meteorològics molt precisos, que consultarem dia a dia).

En el mapa que annexo podeu veure el recorregut de l'eclipsi, i el punt on ens situarem nosaltres.

El viatge que estem dissenyant consta d'un paquet base, que consistirà en 3 nits a la ciutat de Boise, capital d'Idaho (19, 20 i 21 d'agost), molt a prop de la zona on anirem a observar l'espectacle. Inclourà allotjament, àpats, lloguer de cotxes per a desplaçament cap als millors punts per veure l'eclipsi del matí del 21, i dos astrònoms acompanyants (un magnífic astrònom i millor amic, en Manel, i qui us escriu), per a poder gaudir al màxim, amb explicacions del que es veurà, i també un petit taller de fotografia per a qui vulgui immortalitzar l'esdeveniment amb la seva càmera.

Tarannà, agència oficial de l'expedició, adaptarà la resta del viatge a cada interès. Així, els assistents podran muntar-se el viatge a mida, encabint el paquet base. Per exemple, algú pot optar per volar a Sant Francisco, visitar la ciutat, llogar un cotxe, anar al parc nacional de Yosemite, després a Los Angeles, després al Gran Canó del Colorado, i finalment desplaçar-se a Boise per a sumar-se al paquet base de 3 dies allà i veure l'eclipsi. O potser l'extensió el viatge la vol fer per la cua, un cop vist l'eclipsi.

En resum, un viatge que cadascú podrà adaptar en funció de disponibilitat de dies, interessos, etc. Sempre amb el paquet base de l'eclipsi inclòs.

Tot i que falta un any i mig per l'esdeveniment, no podem badar. Serà l'eclipsi del segle, atenent a les facilitats d'accés que ofereixen els EEUU. Conseqüentment, el procés que seguirem a partir d'ara és identificar, en el termini d'un mes aproximadament, els interessats en anar-hi. Només així podrem cotitzar els viatges i començar a realitzar les reserves. Sabem, per experiència, que les reserves de vols i hotels s'ompliran de seguida, amb molts mesos d'antelació, i els preus llavors es tornaran prohibitius.

Per tant, amics lectors del blog, si algú de vosaltres hi té interès, que enviï un email a estelsiplanetes@gmail.com amb les seves dades de contacte, i número d'assistents. Jo us posaré en contacte amb Tarannà, amb qui podreu dissenyar el viatge a mida i accedir, així, als millors preus fent-ho amb aquesta anticipació (com més participants, millors preus aconseguirem tots!).

En uns dos mesos a partir d'ara tancarem els paquets. Serà el moment de deixar una paga i senyal i de confirmar definitivament la participació, i serà també el moment per a que Tarannà formalitzi les reserves de vols, allotjaments, etc.

Què us sembla? Us animeu?

Vols venir a veure l'eclipsi total de Sol a Indonèsia?

El dia 9 de març de 2016 es produirà un esdeveniment magnífic. Una demostració espectacular de la natura. Un eclipsi total de Sol. A Indonèsia.

Com bé sabeu, els eclipsis de Sol es produeixen quan la Lluna (que obligatòriament està en fase nova) oculta el Sol des de la nostra perspectiva. La configuració geomètrica dels eclipsis de Sol fa que cada un d'ells només pugui ser observat des de determinades regions del nostre planeta. En efecte, a diferència dels eclipsis de Lluna, que són perfectament visibles des de tota la part nocturna de la Terra, la visibilitat d'un eclipsi de Sol quedarà circumscrita a franges geogràfiques molt estretes, que lògicament es poden calcular amb total precisió. De vegades, els pocs eclipsis de Sol que hi ha (normalment dos per any) són visibles en zones molt remotes del planeta. Alguns no toquen terra. Altres, queden restringits sobre les zones àrtiques o antàrtiques. Per acabar-ho d'arreglar, no tots els eclipsis de Sol són totals, i en alguns d'ells el disc solar queda menjat per l'ombra de la  Lluna però no tapat completament.

L'eclipsi del març proper serà total vist des de part d'Indonèsia, la qual cosa el converteix en un magnífic reclam turístic. Un viatge per combinar natura i cultura.

Durant un eclipsi total de Sol, el temps sembla aturar-se durant un parell de minuts. El dia es fa nit, fins al punt que algunes de les estrelles més brillants apareixen al cel a ple dia. La temperatura canvia. Els animals queden desorientats. El paisatge es transforma. I els humans que l'observen ho fan presos per l'emoció, en silenci, davant la impossibilitat d'articular paraula.

Tarannà viatges i un servidor us presentem un paquet per poder-hi anar, i gaudir d'aquest l'espectacle únic, amb l'afegit únic que ens ofereix l'entorn natural i cultural de la illa de Sulawesi. Un viatge de 11 dies, que podeu consultar a AQUÍ.

Durant el viatge, combinarem turisme i eclipsi. Com a astrònom acompanyant, explicaré amb detall cóm funciona un eclipsi, i donaré indicacions per poder gaudir-lo al màxim. Proporcionarem ulleres especials per poder veure l'eclipsi amb total seguretat. I fins i tot practicarem, amb qui vulgui, la fotografia de l'esdeveniment.

Disposarem de certa mobilitat dins la franja per la qual creuarà l'eclipsi, i d'aquesta forma intentarem situar-nos en el millor punt en funció de la meteorologia del dia en qüestió.

Què? Us animeu?

Uns bons regals pel Nadal: "El cel de Montserrat", una pluja d'estrelles, un cometa, i 3 planetes

Aquests propers dies serà un no parar. Millor que el cinema. I apte per tots els públics, sense que calguin telescopis.

A veure... per on començo, per on començo...

Començaré per la pluja d'estrelles de les Gemínides. Aha? Pensaves que només interessaven les Llàgrimes de Sant Llorenç eh? Doncs mira per on, les Gemínides són de les pluges d'estrelles més prolífiques de l'any, i des d'un lloc ben fosc, observant en els moments de màxima activitat, es podrien veure com unes 120 fugisseres per hora. Per si això fos poc, es  mouen bastant lentes pel cel, de forma que el seu traç acostuma a ser bastant espectacular. Gens malament, oi?

Què? Vols saber més? Les Gemínides funcionaran al màxim als voltants del 13 i 14 d'aquest mes, sent el millor moment previst el vespre del 14, un cop es faci fosc. I què necessites per gaudir-ne? Els teus ulls. Res de telescopis, ni prismàtics. Les pluges d'estrelles es gaudeixen mirant el cel obert.

Això sí, si no vols morir en l'intent, necessitaràs una bona manta. Perquè, com moltes altres coses a la vida, es necessita paciència. No és allò d'aixecar la vista al cel i esperar que aquest et caigui al cap. Estira't a un lloc còmode, i gaudeix del cel fosc. Espera que els teus ulls s'acostumin a la foscor, i... "allà! L'has vist aquella? Noooo? Però si era brillantíssima!!!". Tu tranquil, ni t'immutis, que sempre n'hi ha que ho veuen tot. Però si segueixes observant, amb paciència, n'acabaràs veient de fugisseres... i moltes.

Perquè, a més, aquest any toca la rifa. Aquelles nits no hi haurà Lluna, i això són condicions ideals per observar pluges d'estrelles. Sempre que la meteorologia acompanyi, això sí.

Allunyat tot el que puguis de les llums de les ciutats, que la llum molesta per aquestes coses. Com que es fa fosc tan d'hora, no caldrà, si no vols, pernoctar fins altes hores de la matinada. Un parell d'hores, i a sopar, calentó.

Per a que puguis fer-te el savi amb els companys d'observació, sàpigues que les pluges d'estrelles es produeixen quan la Terra, movent-se al voltant del Sol, travessa l'òrbita d'un cometa. Aquesta òrbita és plena de petits fragments que el cometa va deixar al seu pas. Però, atenció, que el progenitor de les Gemínides sembla que és un asteroide i no un cometa. I un asteroide bastant dolentot, de nom Faeton. És un tros de pedra que té una òrbita realment perillosa pel nostre planeta. De moment, però, no cal patir.

Bé, ja tens diversió per tota la família el 14 al vespre.

Seguim.

Parlàvem de cometes? Doncs en tenim un, visible amb prismàtics i des d'un cel fosc, de matinada. Es tracta del cometa C/2013 US10 Catalina. Busca'l abans la sortida del Sol, utilitzant l'esquema que adjunto, vàlid pels propers dies. El tindrem visible durant setmanes, i cada cop millor, ja que es mourà cap al cel de la nit i tindrem més hores per veure'l. Les fotografies que hi ha d'aquest cometa són molt espectaculars. Jo, personalment, encara no l'he observat, però ho penso fer. I, si puc, també el fotografiaré. Ja compartiré resultats.

Més coses...

T'has preguntat què dimonis és aquella estrella que brilla tan intensament al cel de l'est quan et lleves per anar a treballar? No és una estrella. És Venus. I per sobre seu, una altra "estrella" força brillant: Júpiter. Entre mig dels dos,  Mart, tot i que costa una mica més de veure. Tres planetes que fa setmanes que juguen al cel de matinada, i ho seguiran fent durant unes setmanetes més.

I m'he deixat pel final el regal de Reis. Sí, perquè si vols completar la carta a ses Majestats d'Orient, aquí va una proposta per passar un cap de setmana diferent, gaudint de cel, natura i història. Ni més ni menys que a la muntanya màgica.

Saps que m'encanta organitzar observacions de divulgació entre el públic en general. Doncs els Reis d'Orient ens porten una sorpresa, que inaugurem el dissabte 9 de gener: "El cel de Montserrat".

Aquesta és una iniciativa que comparteixo amb Sternalia, empresa amb la que col·laboro des de fa temps, i amb el Monestir de Montserrat. És un paquet que inclou una xerrada divulgativa, una observació del cel nocturn, el sopar i l'allotjament, l'esmorzar del dia següent, i un munt d'activitats per triar a preus de descompte. Tot això des de l'entorn únic que és Montserrat.

Com deia, inaugurem el dia 9 de gener, i tenim programades les activitats per la resta de 2016. Pots trobar més informació, les dates, i cóm fer la inscripció aquí.

Així que ja ho saps. Una experiència màgica a Montserrat, una pluja d'estrelles, un cometa, i tres planetes de matinada.

Què agraït és el cel oi?

Cóm pots dir que les estrelles moren, si no tenen cor? Una nit d'astronomia amb nois amb síndrome de Down

Fa mesos, la Coordinadora Síndrome de Down de Catalunya m'havia demanat participar en la seva trobada anual, que organitzen amb noies i nois afectats per aquest síndrome, amb la idea de fer una xerrada divulgativa sobre astronomia i, després del sopar, una observació amb telescopi.

Em va faltar temps per dir que sí. Trobo extraordinària la funció que aquesta organització realitza, i pensar en col·laborar amb ells, ni que fos de forma tan senzilla, m'il·lusionava molt.

El temps va anar passant, i va arribar la data. El darrer cap de setmana de novembre, a Vilanova i la Geltrú. I cap allà vaig anar, amb el meu telescopi i amb un nus a l'estómac. Cóm aniria? Funcionaria la xerrada que havia preparat? Cóm era adreçar-se, comunicar-se,  amb joves afectats pel Down?

Vaig arribar cap a les 19 hores a l'hotel on la Coordinadora realitzava la trobada. Durant dos dies, reunien a desenes de noies i nois de tota Catalunya, en una autèntica festa. Un esdeveniment, pel que vaig poder veure, molt desitjat pels participants. Una nit fora de casa, amb els col·legues d'estudis, i relacionant-se amb joves d'altres pobles i ciutats. La trobada incloïa diversos tallers i activitats, l'estrella de les quals era, m'ho van fer saber de seguida amb les cares il·luminades d'il·lusió, el ball de la nit. El ball, que volia dir, a més, anar-se'n a dormir ben tard, de matinada.

I  allà era jo, muntant el meu PC en una sala abarrotada de joves que seien  impacients com en un cinema. Els parlaria d'astronomia, i amb aquest objectiu portava una presentació de fotografies de l'espai, algunes molt espectaculars, que ens portarien en un viatge imaginari des de la Terra cap al cosmos,  visitant alguns dels planetes del  Sistema Solar, i volant encara més allà, per veure el  lloc on neixen i moren les estrelles.

El nus a l'estómac em va marxar immediatament. Perquè estava jo acabant de muntar el projector, i ja tenia preguntes. Algunes mans alçades, i fins i tot uns assistents que s'aixecaven i em venien a parlar directament.

"De què ens parlaràs, Joan Anton?"

"De planetes i d'estrelles. Anirem  a l'espai"

Una gran excitació va recórrer la sala. Les seves cares ho deien tot. Sí, definitivament aquella no seria una xerrada qualsevol. Seria molt especial, i abans de començar vaig saber que l'èxit estava assegurat.

Ja quasi estava tot preparat, quan un dels nois em va agafar suaument pel braç. "Joan Anton, hem de parlar, tinc un problema" em va dir molt seriós i preocupat. El seu problema, em va explicar, era que la seva xicota, una noia que se seia a primera fila, al seu costat, no podia mirar el cel i veure les estrelles sense recordar a la seva germana, que feia anys s'havia mort. "Què podem fer?" em preguntava, mirant-me directament als ulls. Vaig improvisar (allò era molt més que una xerrada, estava clar). "Mira", li vaig dir a la noia, "quan miris al cel i pensis en la teva germana, observa lo brillants i boniques que són les estrelles, i potser et marxarà tota la pena". La meva resposta va deixar al Tonet i a l'Esther satisfets, tot i que ja vaig intuir que aquell només havia estat el primer capítol.

Bé, projector i PC a punt, la sala plena, i els assistents tots asseguts i molt, molt impacients. Una breu presentació de l'organització, i allà vaig. Primera foto, on es veu una nau de la NASA en la que, els explico, imaginàriament volarem. Un gran "Ohhhhh", a  l'hora de sorpresa i de satisfacció, va omplir la sala.

Al llarg de la presentació les preguntes se succeïen contínuament. Mans alçades, això sí, guardant absolut respecte al torn de paraula que jo anava distribuint. Preguntes de tot tipus. I algunes que no eren preguntes, que eren directament explicacions o ampliacions sobre la matèria, nois que havien llegit, o els havien explicat, coses que tenien relació amb el que jo els presentava.

Però una de les preguntes estel·lars va arribar quan els vaig ensenyar una fotografia feta amb el meu telescopi, que ensenyava cóm moria una estrella. Un noi va alçar immediatament la ma. Mirant-me, enfadat, em va dir: "Tothom sap que les persones morim perquè tenim cor. Cóm ens pots estar dient ara que les estrelles moren, si no en tenen, de cor?" Sí, pel seu to i la seva cara es veia que estava enfadat. Ho vaig interpretar com un "per qui ens ha pres aquest tio? Pensa que pot venir aquí i dir el que li sembli?"

Es va fer el silenci. La sala esperava una resposta, i els ulls dels assistents havien passat de mirar-lo a ell a mirar-me a mi.

Reconec que vaig dubtar uns instants. Aquella pregunta estava carregada d'emoció. La vehemència del noi mostrava molts sentiments sobre la mort, i sobre les persones. "Tens tota la raó, disculpa" vaig explicar-me. "Quan dic que les estrelles moren, vull dir que deixen de funcionar, que s'acaben. Les estrelles, però, no tenen cor, i per tant no gaudeixen de la vida com la podem gaudir nosaltres". El noi, aparentment satisfet, es va asseure, i jo vaig intentar seguir la presentació mentre un munt de mans s'alçaven per la sala.

En varen regalar un gran aplaudiment al final. I cap a sopar!

Em vaig asseure en un lloc lliure, a una de les taules. Al meu costat dret, tres nois de Torredembarra, i a l'esquerra un noi de Tarragona. Al davant, una noia, molt tímida, que no va aixecar la vista del plat en tot el sopar. No sé el seu nom, ni de quina localitat venia. Mil vegades vaig estar temptat de dirigir-me a ella, i els mil cops vaig dubtar i decidir no fer-ho per no incomodar-la. És clar que de temps per pensar no en vaig tenir gaire. D'això ja s'encarregaven en Christian, en Joan o l'Eloi. De vegades, gamberros, amb les mateixes converses que uns nens entremaliats podrien tenir, només que els meus companys de taula devien tenir els vinc-i-pocs anys. Altres estones, amb converses desconcertants, que anaven des de recitar tots els déus grecs i romans (jo feia veure que me'ls  sabia mentre escoltava, al·lucinat), a preguntar-me quan em dutxava. Per uns moments vaig patir que el meu desodorant m'hagués abandonat, però de seguida vaig respirar tranquil en entendre que la preocupació sobre la dutxa tenia relació amb un problema que els nois s'havien trobat amb la regulació de l'aigua calenta de les dutxes de les habitacions.

Va arribar el torn de l'observació. Els monitors havien de pujar les noies i nois a la terrassa de l'hotel en grups de 25 o 30.

El telescopi ja era a punt, quan vaig sentir un soroll a l'escala d'accés a la terrassa. No era el primer grup. Allà drets, en Tonet i l'Esther. Volien ser els primers. D'aquesta forma, ell s'asseguraria que ella pogués controlar les emocions. "Tu fes-nos a nosaltres sols la classe, val?" em va proposar en Tonet, amb una mirada de complicitat. I així ho vaig fer. La parella va poder gaudir d'una magnífica Lluna, plena de cràters, a través del telescopi, i d'un recorregut amb punter làser pel cel. I l'Esther va poder contemplar les estrelles.

El primer grup va entrar a la terrassa. L'astronomia és màgica, mai no decep. La lluna al telescopi impressiona, siguis com siguis. I les històries sobre móns remots,  i estrelles que neixen i moren, mentre els ulls sorpresos dels assistents segueixen el punter làser pel cel, no fallen mai. Entre "ohhhhs" i"ahhhhhs", entre preguntes i explicacions aportades per ells mateixos, varen anar passant grup rere grup. Tot un èxit, tenint en compte que jo era el darrer obstacle entre ells i el tan desitjat ball.

Vaig recollir, satisfet. Em vaig acomiadar de l'organització, i vaig conduir cap a casa, pensatiu.

No sé si aquells nois i noies van aprendre molt o poc aquella nit amb l'astronomia, tot i que vull pensar, vaja, que estic quasi segur, que  els va ser de profit. El que sí us puc dir és que jo vaig aprendre molt. Vaig aprendre que els joves amb Down són extremadament sensibles i carinyosos. Són extraordinàriament agraïts, expressius, directes, i valents. Són camarades inseparables dels seus amics. I són innocentment transgressors.

He sentit, en alguna ocasió, pares i mares de persones amb la síndrome de Down proclamar cóm els seus fills els han omplert la vida de felicitat, i els han ensenyat a estimar. Els que no tenim familiars amb Down mai no podrem acabar d'apreciar la profunditat d'aquests sentiments. I moltíssim menys jo, amb la meva insignificant experiència d'un vespre sota les estrelles. Però el que sí que vull és seguir aprenent.

Així que, amics de Down Catalunya, quan fem la propera?

Ah! I company de la pregunta sobre les estrelles i el cor. En el calaix de les meves fotografies, he recuperat aquesta. El xoc de dues galàxies immenses. No, no m'hi havia fixat mai, però a partir d'ara sempre hi veuré un cor, que em recordarà l'enorme sort de tenir-ne un.