dijous, de maig 31, 2012

Confirmem l'observació d'aquest divendres, on introduim alguna novetat

Les prediccions del temps per a aquest divendres són bones, amb la qual cosa tirem endavant l’observació prevista, que començarà a les 10 del vespre al parc Arboretum de Sant Cugat (al darrera dels cinemes).


Recordem que aquesta observació està pensada per nens, famílies, i adults amb esperit de nen. Els objectes a observar seran la Lluna, Mart i Saturn.

Aquest cop introduirem una novetat, que si funciona permetrà que la gent pugui gaudir més còmodament d’aquestes observacions: cap al final de la sessió connectarem una petita càmera de vídeo al telescopi, de forma que puguem contemplar els anells de Saturn, o l’espectacular orografia de la Lluna projectats sobre la pantalla de l’ordinador.

Si aquesta experiència és positiva, ens obrirà les portes a noves prestacions, bastant vistoses i potents, que ja us anirem comentant.

De moment, us animem a tots a venir aquest divendres a participar d'aquesta observació. I, com en l’anterior ocasió, esperem que alguns dels nens i nenes que vinguin ens facin arribar dibuixos tan creatius com els que vàrem publicar en aquest blog.



dimecres, de maig 23, 2012

Recordatori: observació per a famílies el dia 1 de juny

Si el temps ens acompanya, el divendres dia 1 de juny tornarem a organitzar, com estava previst, una nova observació per a famílies.

Serà a Sant Cugat, al parc Arboretum (darrera dels cinemes), i a les 10 del vespre.

Les “estrelles” de la sessió seran la Lluna, i la seva espectacular orografia; Saturn, amb els seus anells; i Mart, el qual ens mostrarà el seu típic color vermell.

Però, en realitat, els veritables protagonistes de l’observació seran els convidats menuts, a qui va especialment dirigida aquesta activitat. Com en l’anterior ocasió, esperarem impacients rebre els seus dibuixos per a publicar-los.

Si teniu esperit de nen, tot i que potser ja no se us pugui aplicar el qualificatiu de menut, sereu, també, molt benvinguts!

Com sempre, confirmarem unes hores abans la viabilitat de l’observació, en funció de la meteorologia prevista. Ho farem a través d’aquest blog, i, especialment, a través del twitter (@estelsiplanetes).

dimarts, de maig 15, 2012

El dia 6 de juny, Venus passarà per davant del Sol

El 6 de juny serà un dia ben especial pels amants de l’astronomia.

Es produirà un esdeveniment espectacular, que no tornarà a succeir fins l’any 2117. La silueta del planeta Venus es dibuixarà sobre la superfície del Sol.

Aquest esdeveniment, conegut tècnicament com a “trànsit”, és equivalent als eclipsis de Sol que produeix la nostra Lluna quan passa per davant del Sol. En el cas de Venus, donada la seva petita mida visual per la distància que el separa de nosaltres, “l’eclipsi” es tradueix en un cercle fosc que circula pel disc solar.

El trànsit començarà la nit del dia 5, quan Venus “entri” en el disc del Sol. Aquest inici, per tant, no el podrem veure des de les nostres latituds, i haurem d’esperar a que surti el sol el dia 6 per a veure el final del trànsit.

Efectivament, el Sol sortirà a Catalunya amb la silueta de Venus sobre d’ell, i ja a punt de “sortir” (és a dir, d’acabar el trànsit). Això vol dir que tindrem, com a màxim, uns 20 o 30 minuts per a poder observar aquest fenomen. Molt poc temps, realment. I complicat pel fet que serà quan el Sol surti, amb tot el que això implica: mala visibilitat per l’efecte de l’atmosfera, possibilitat de núvols sobre l’horitzó, etc.

Millor sort tindran els habitants que es trobin més a l’Est. L’observació, per tant, serà millor a parts de França, encara millor a Itàlia, i molt millor als països de l’est d’Europa. Llocs com Alaska, el Japó, o la Sibèria podran gaudir de la totalitat del trànsit.

Per contra, tot el que estigui més a l’oest nostre ho tindrà pitjor. Per exemple, a Madrid no podran gaudir del fenomen, ja que quan allà hi surti el Sol el trànsit haurà acabat. De forma que ens trobem ben bé quasi al límit de la zona d’observació, tal i com podeu veure en el mapa següent:


ATENCIÓ: s’han de prendre les precaucions necessàries per a no patir lesions irreparables a la vista. Recordeu: el Sol NO es pot observar mai directament, i encara menys a través d’instruments no preparats. Cada cop que hi ha un eclipsi de Sol al món, es produeixen accidents amb gent que, per desinformació, intenta observar sense precaucions. En el cas que ens ocupa, encara pot ser pitjor, ja que el trànsit de Venus, a diferència d’un eclipsi, no oculta de forma apreciable el Sol, i per tant la intensitat de la llum solar serà quasi màxima.

En resum: si voleu veure aquest esdeveniment ho heu de fer amb gent que disposi d’instruments preparats, com ara petits telescopis solars, o filtres visuals especials per a veure-ho a simple vista. Torno a dir: EVITEU mirar el Sol amb l’ull nu, i preocupeu-vos que els vostres estimats tampoc no ho facin. I sento dir això que vaig a dir-vos: desconfieu del típic veí o amic que us anima a veure-ho amb el seu “invent” (com ara veure-ho a través d’una radiografia, o d’un vidre fumat).

Us haureu de llevar ben d’hora. El Sol sortirà sobre les 6 i 19 minuts del matí, i com us deia ho farà ja amb el trànsit començat i a punt d’acabar. Tot s’acabarà a les 6 i 55 minuts aproximadament, amb el Sol encara molt baix a l’horitzó.

Probablement, hi haurà grups d’aficionats que organitzaran sessions obertes, a llocs un xic elevats i amb bona visibilitat a l’horitzó Est (com ara des del Castell de Montjuic).

Una altra possibilitat és “veure-ho” on-line per internet! A la pàgina http://sunearthday.nasa.gov/2012/transit/webcast.php de la NASA hi trobareu més informació.

A veure si aquest esdeveniment serveix per a que les emissores de ràdio no obrin el dia 6, com malauradament ho fan cada dia, amb un nou titular nefast sobre la crisi financera!

dissabte, de maig 12, 2012

El cel aquest mes de ... maig

Mentre la Lluna avança cap al punt de trobada amb l’observació que farem el divendres dia 1 de juny, uns dies abans ens mostra qui és qui en el cel vespertí.

No gaires vegades tenim tants planetes visibles al mateix temps en el nostre cel. Tot i que Venus, brillantíssim a l’oest, és cada dia més baix, encara comparteix les primeres hores de la nit amb Mart i Saturn.

Aquests dos planetes es poden veure sense cap dificultat, simplement aixecant el cap.

D’oest a est, si movem la vista i ens fixem en els punts més brillants, passarem de Venus, a Mart (fixeu-vos amb el seu color vermellós), i a Saturn (fa parella visual amb una estrella un xic menys brillant, que és Spica, de la constel•lació de la Verge).

Com moltes vegades fa, la Lluna ens ajudarà a distingir aquests planetes, passant relativament a prop d’ells, tal i com es pot veure en l’esquema següent:


Així, els dies 28 i 29, la Lluna ens dirà qui és Mart (el 28 el tindrà a l’esquerra i per sobre, i el 29 a la dreta i també per sobre), i els dies 31 de maig i 1 de juny ens delatarà a Saturn.

Un cop els hagueu localitzat, ja us serà molt senzill poder-los seguir durant les setmanes, i mesos, posteriors, en els què aquests móns seran visibles.

Si tot va bé, el dia 1 de juny, la Lluna, Saturn i Mart ens esperen al parc Arboretum de Sant Cugat a les 10 de la nit. Podreu seguir les novetats de darrera hora mitjançant el twitter (@estelsiplanetes).

dimecres, de maig 09, 2012

Per què es veu tan gran la Lluna sobre l'horitzó?

El tema que ens ocupa avui ha estat, durant mil•lennis, molt controvertit. I, encara avui, desperta més d’un “ah si?” d’exclamació i de sorpresa.

De tots és ben conegut que el Sol i la Lluna, quan estan baixos en l’horitzó, per exemple quan surten o es ponen, es "veuen" més grans que quan estan ben alts al cel. Aquelles Llunes plenes enormes, que "veiem" sortir per damunt de les muntanyes, i que tant ens fascinen.

Tenint clar que, lògicament, la dimensió real de la Lluna no canvia, ... a què es deu aquest efecte?
Doncs bé, l’explicació científica és que és només una il•lusió òptica formada dins el nostre cap.

Molta gent creu, i això ha estat el centre de la discussió ja des de temps immemorials, que aquest efecte augmentador existeix de debò, i que és degut a que l’atmosfera actua com una lent, modificant la mida de l’objecte. La lògica d’aquest raonament es basaria en el fet que la imatge de la Lluna (i el Sol), quan aquests astres van baixos, ha de travessar una capa molt més gruixuda d’atmosfera per arribar als nostres ulls que quan són ben a munt sobre nostre.

La realitat és que, tot i que l’argument anterior, relatiu a la major capa d’atmosfera que la llum ha de traspassar, és totalment correcte, aquest fet no és el responsable de la il•lusió òptica que comentem. La veritat és que el nostre cervell ens enganya!

L’engany en si és conegut com l’efecte Ponzo, psicòleg italià que el va postular l’any 1913, i que reconeixereu per algun dels típics dibuixos que s’empren per a demostrar aquesta il•lusió òptica.

Quina de les dues línies grogues és més llarga? Són totes dues iguals, tot i que el nostre cervell s’esforça en demostrar-nos que no.

En la figura que acabem de veure, el cervell aplica una visió de perspectiva al dibuix. En efecte, les vies del tren allunyant-se ens preparen per a “pensar” que qualsevol objecte que se situï en el dibuix més cap a la part superior del mateix serà, per força, més gran... perquè intuïtivament l’estarem situant, en el nostre cervell, més lluny.

Un exemple magnífic que corre per internet d’aquest efecte es pot veure en la fotografia següent.

Un altre cop, l’efecte perspectiva, augmentat per les línies horitzontals de la paret del metro, ens situen mentalment la segona ratlla vermella vertical més lluny de nosaltres, i per tant “deduïm” que és més gran que la ratlla vermella de l’esquerra. Quan en realitat són idèntiques (mediu-les! jo ho vaig haver de fer per a convèncer-me!)

Aquest efecte, aplicat a la Lluna i al Sol sobre l’horitzó, funciona de la forma següent.

Veiem la Lluna, mentre surt, al costat de les muntanyes, dels núvols, o d’aquells arbres tan llunyans. L’efecte perspectiva fa que el cervell compensi la mida de les muntanyes, dels núvols, o dels arbres, que, tot i veure’s tant petits a aquesta distància, sabem que en la realitat són molt més grans. Doncs bé, aquest mateix efecte compensatori el fem amb la Lluna, com si aquest objecte es trobés situat al mateix pla que les coses que veiem a l’horitzó.

“Quina Lluna tan enorme! Mira lo gran que es veu, tot i que està tan lluny allà a l’horitzó!” ens crida el cervell.

En realitat, la Lluna no forma part del pla on se situen els objectes, muntanyes, cases, i arbres, de l’horitzó. Es troba en una esfera, que els nostres ulls no veuen, i sempre a la mateixa distància de nosaltres, estigui sobre de l’horitzó o sobre dels nostres caps.

Una forma molt senzilla de comprovar tot això és comparar la mida de la Lluna, tapant-la amb el nostre dit gros, estenent el braç. Un cop agafada aquesta referència, tornarem a fer el mateix quan la Lluna sigui més a munt. I descobrirem que la dimensió és la mateixa. Descobrirem que al nostre cervell li agrada jugar amb nosaltres.

Acabaré l’article dient-vos que l’atmosfera si que genera efectes sobre les imatges que veiem al cel. Ens fa veure els objectes lleugerament desplaçats de on són en realitat. I la major capa d’aire que els rajos de llum han de traspassar quan venen d’un objecte sobre l’horitzó fa que la imatge sembli moure’s amb vida pròpia o, fins i tot, quedi un xic aplanada. Però res a veure amb l’efecte teatral que acabem de revisar.

No deixeu, però, que les explicacions científiques us treguin el romanticisme i la fascinació. En el meu cas, em reconforta conèixer el raonament tècnic, però permetré que el meu cervell em segueixi enganyant, per gaudir de les fascinants imatges dels astres, enormes, sobre l’horitzó.

dilluns, de maig 07, 2012

Més dibuixos rebuts, ... en espera de l'observació del dia 1

Seguim rebent dibuixos dels nens i nenes que varen venir a l’observació del passat dia 27 d’abril.


Ara és l’Àlex qui ens envia aquest bonic dibuix, on apareixen els objectes que vàrem veure, acompanyats del Sol i de la blava Terra. Els detalls, igual que amb els anteriors dibuixos rebuts i publicats, no hi falten, i una revisió més atenta ens fa notar els cràters de la Lluna, i les estrelles que adornen el cel.

Moltes gràcies, Àlex, i esperem que puguis seguir gaudint de les meravelles del cel i que ens acompanyis en properes observacions, igual com l’Ariadna, l’Helena i la Laia, ja tots com a “veterans”.

Aprofitem per recordar a tothom que la propera observació per a famílies, si el temps ho permet, tindrà lloc el divendres dia 1 de juny al parc Arboretum de Sant Cugat i a les 10 del vespre. Esperem introduir alguna novetat en aquesta observació... així que estigueu atents al blog.


I, si voleu seguir els nostres comentaris, a més dels articles que publiquem, ens podeu seguir al twitter (@estelsiplanetes).

divendres, de maig 04, 2012

Un regal pels organitzadors... i nova observació per a l'1 de juny

El organitzadors de l’observació de la setmana passada, dedicada a famílies i nens, estem molt contents, ja que hem rebut un regalet.

Ni més ni menys que dibuixos de tres de les nenes que varen venir!

L’Ariadna (8 anys), l’Helena (7 anys), i la Laia (8 anys) ens han fet arribar aquests dibuixos, en els què ens expliquen gràficament el que varen veure.


Venus (amb la seva fase inclosa), Mart, Saturn i la Lluna queden, així, immortalitzats en paper. I esperem que també en les ments de les nenes i nens que varen poder assistir.

Animats encara més per aquests dibuixos, us anunciem que la propera observació, especial per a famílies amb nens (i adults amb entusiasme de nens), serà el divendres dia 1 de juny, també al parc Arboretum de Sant Cugat, a les 22 hores. Així podrem recuperar als nombrosos interessats que no varen poder venir per causa del mal temps (i que finalment no ho va ser tant). En Xavi i jo estem pensant d'incloure alguna novetat/sorpresa per aquesta observació, ... que anirem definit en les properes setmanes.

Els astres ens segueixen sent favorables per a aquest tipus d’observacions senzilles: la Lluna, el planeta vermell, Mart, i el fascinant Saturn estaran ben situats.

Com sempre, anirem confirmant a mesura que ens aproximem a la data en qüestió. Ah, i us recomanem que ens seguiu pel twitter (@estelsiplanetes), on, a més de rebre els articles que publiquem, piularem també les novetats de darrer instant durant les hores prèvies a l’observació.


Moltes gràcies Ariadna, Helena i Laia!

dimecres, de maig 02, 2012

Els diamants són per sempre

Que el nostre univers és extraordinari, i ple de sorpreses, no és una novetat.

Avui parlarem d’un tipus de planeta una mica especial. Ni més ni menys que planetes amb el cor de diamant!

Durant temps s’ha especulat sobre l’existència d’aquests planetes, que, segons la teoria, estarien formats pràcticament només de carboni.

Element curiós el carboni, oi? Part vital en la vida tal i com l’entenem, forma l’esquelet de les proteïnes, dels aminoàcids, de les vitamines, dels lípids... de tot el que anomenem orgànic. A més, el carboni pren la forma del negre carbó. I, quan les condicions són les adequades, es converteix en el valuós diamant. Aquest és el camaleònic carboni.

Doncs bé, els planetes de carboni tindrien tanta pressió en el seu interior que el seu nucli estaria format per diamant pur. No pedretes de diamant, no. Un nucli de planeta sencer de diamant! El somni del col•leccionista de joies!

Recentment, un grup d’astrònoms ha anunciat el descobriment d’un candidat a inaugurar aquesta categoria de planetes. És una pedra enorme. Ni més ni menys que un planeta 125 vegades més voluminós que la Terra. Vaja tros de diamant, oi?

Com es formarien aquestes, mai millor dit, joies espacials?

Una de les teories diu que serien cadàvers d’estrelles, que haurien perdut les seves capes externes de gasos, i s’haurien quedat només amb el nucli, consumit, format per carboni i oxigen (aquest és el tipus de nucli que una estrella normaleta, com el nostre Sol, desenvoluparà un cop el procés de fusió nuclear vagi progressant). Segons aquesta teoria, l’estrella perdria els gasos per l’efecte gravitatori extrem d’un objecte super-massiu molt proper, i sense categoria ja d’estrella es convertiria en un “planeta” que giraria al voltant de l’objecte massiu que l’ha despullat. En el cas del candidat recent descobert, el company massiu seria una estrella de neutrons, que també s’ha identificat.

Bé, abans no correu a comprar-vos el proper bitllet a aquest planeta-diamant us haig de dir que trigareu un xic en arribar-hi, ja que es troba situada a uns 4.000 anys llum d’aquí.

I per aquells de vosaltres que, un cop llegit l’anterior paràgraf, decidiu esperar a que se’n trobi un de més proper, també us adverteixo que anar a una d’aquests planetes no deu ser gaire agradable, no.

En primer lloc, la gravetat ha de ser enorme. Amb masses considerables, i densitats de metall, la frase “tocar de peus a terra” adquiriria un nou significat per al pobret de nosaltres que hi arribés (comptant que el viatge d’aproximació no hagués ja rebentat la nau, ... amb nosaltres a dins).

Després, tenim el tema de com evitar al company assassí. Aquest objecte que ha estat capaç de robar els gasos a la pobre estrella moribunda. Un objecte voraç, de gravetat ingent.

En el millor dels casos, una estrella de neutrons, girant a centenars, o milers, de voltes per segon, que ens fascinarà mentre ens arrossega a la perdició. En el pitjor, un forat negre, que mai no veurem, però que ens convertirà en xiclet orgànic pocs instants abans no deixem aquest univers per sempre.


Aquest cop, doncs, els especuladors ho tindran un xic més difícil.

 

El zoològic de l’univers no para, ja veieu, de donar-nos nous espècimens, a quin més extravagant i extraordinari.

Amb més de 700 planetes extrasolars (és a dir, que orbiten altres estrelles) confirmats ja, i tenint en compte que la xifra de planetes, només a la nostra galàxia, ha de rondar pel voltant del centenar de miler de milions, a ben segur les sorpreses només han fet que començar.

Estels i Planetes

TOP