dijous, de febrer 19, 2015

Cóm gaudir de l'eclipsi de Sol del 20 de març

El 20 de març es produirà un eclipsi de Sol, un dels esdeveniments més espectaculars de la natura. Serà un eclipsi total vist des del Pol Nord i regions properes. A Catalunya, però, el veurem com un eclipsi parcial.

Aquesta és la simulació que he calculat de cóm es veurà i progressarà l’eclipsi vist des de les nostres latituds:



L’esdeveniment començarà de matí, a les 09:15 hores, i acabarà a les 11:24. El màxim (és a dir, el moment en el que el Sol quedarà més tapat) es produirà al voltant de les 10:19.

Recordeu que els eclipsis de Sol són deguts al pas de la Lluna entre nosaltres i el Sol. El disc fosc de la Lluna ens tapa el Sol. És fàcil veure, per raons purament geomètriques, que sempre que hi ha un eclipsi de Sol la Lluna està en fase nova (la part que el Sol il·lumina de la Lluna és precisament la que no veiem). Però, atenció, no sempre que hi ha Lluna nova tenim eclipsi de Sol, perquè l’òrbita de la Lluna està lleugerament inclinada i en una Lluna nova "normal", aquesta passa per sota o per sobre del Sol sense tapar-lo. De fet, també per raons de perspectiva, un eclipsi de Sol només pot ser vist des de determinades parts de la Terra: justament des d'on la perspetiva de visió fa que la Lluna tapi el Sol.

En l’esquema següent intento explicar-ho gràficament:



Cóm podem observar-lo?

En primer lloc, i mai no em cansaré de dir-ho, s’ha de tenir MOLTA PRECAUCIÓ. Cada any, al món, a cada eclipsi, hi ha gent que queda afectada de forma irreversible en fer-se cremades a la retina. És evident que no podem observar el fenomen a ull nu, i si som adults la nostra responsabilitat és vetllar per a que els menors no ho facin. Però és que hem d’anar amb molta cura amb els mecanismes casolans, que abunden per internet, i dels que ens parlarà, sempre, i amb la millor de les intencions, un amic que ho va sentir dir a un altre amic que...

La potència de la radiació solar no és cap broma.

Dit això, el més important és que només emprarem mitjans dels quals estiguem 100% segurs. Però, quins són aquests mitjans, us preguntareu? Anem a repassar-ne uns quants, de segurs i també de no recomanables per a que els pugueu identificar:

* NO EMPRAR: vidres fumats. És la "tècnica" d'utilitzar un tros de vidre fosc d'ampolla com a filtre. És molt perillós, ja que la protecció fumada pot no ser uniforme o suficient. A més, no seria el primer cop que un vidre s'escalfa i s'escarda, o pitjor, es fa miques a pocs centímetres de l'ull.

* NO EMPRAR: radiografies. És un altre clàssic. Les radiografies tampoc no representen una superfície uniforme. Un petit moviment i la llum del Sol passarà a través del trosset de radiografia que no aporta protecció. Molt perillós.

* NO EMPRAR: filtres de cap tipus que no estiguin certificats òpticament. Allò de "m'han dit que posant això davant dels ulls..." és extraordinàriament perillós.

* NO EMPRAR: enginys de cap tipus davant dels prismàtics o del telescopi que ens va regalar la tieta (tots els meus respectes a les tietes!). Si és perillós observar el Sol a ull nu, ja no us dic res de les conseqüències de fer-ho a través d'un instrument que augmenta. Si féssim una caricatura del tema, el feix de llum travessaria l'ull i el cap sencer, i acabaria projectant l'eclipsi contra la paret del darrera. Es podria fer sempre que el filtre fos homologat i especial per a telescopis (llegiu més avall).

* Es pot emprar: la projecció de l'eclipsi de forma indirecta. Això es fa simplement amb una cartolina a la que s'ha aplicat un petit forat al mig (de la mida d'una agulla), i una altra cartolina  a mode de pantalla de projecció que es manté a una certa distància al darrere de l'anterior (es pot emprar una paret en lloc de la segona cartolina). La llum del Sol passa pel forat de la primera cartolina i es projecte a la segona. Modificant la distància entre les dues cartolines es pot fer que la imatge projectada a la segona cartolina sigui clara i aparegui com enfocada. Allà podrem veure com el Sol es va tapant i progressant l'eclipsi. Recomano provar aquest mètode uns dies abans, per no haver d'experimentar en el mateix moment de l'eclipsi i perdre's l'esdeveniment. Fixem-nos que en cap cas es mira directament al Sol, sinó a una cartolina o a la paret.

* Es pot emprar: filtres homologats, que podrem adquirir a botigues d'òptica, especialment les que treballin amb productes astronòmics, o bé directament a proveïdors de material astronòmic. N´hi ha de vàries marques i tipus. Alguns d'ells són làmines de material que un mateix pot tallar. Recordeu, però, que disposar d'un filtre homologat no evita que un mal ús pugui esdevenir en catàstrofe. Aguantar un filtre amb la ma mentre mirem a través pot servir, però amb molta cura per assegurar que no el movem i exposem els ulls a la llum directa del Sol.

* Es pot emprar: una de les millors formes, i més  educatives, és localitzar un club d'astronomia, o aficionats, propers, que organitzin observació a través dels seus instruments. Els telescopis es poden equipar amb filtres solars especials. És material car, de forma que normalment no sortirà a compte adquirir-lo si no s'és un aficionat. Els equips d'observació es poden també equipar amb pantalles de projecció, de forma que molta gent pot gaudir de la visió de l'eclipsi a través de telescopi mirant la pantalla. Té el plus afegit de tenir al costat una persona amb coneixements, que ens podrà documentar allò que veiem.

Finalment, sempre es pot seguir l'esdeveniment a través d'internet en temps real. Quan s'apropi la data de l'eclipsi, alguns llocs web segur que publicaran els enllaços corresponents.

No voldria acabar aquest petit article sense fer notar l'enorme fortuna que tenim, amb una carambola de la natura. La dimensió de la  Lluna i del Sol, vistos des de la Terra és pràcticament la mateixa, i per aquesta raó els eclipsis de Sol són una meravella fascinant. És a dir, per pura sort, la distància a la que orbita la Lluna fa que aquesta ens aparegui de la mateixa mida que el Sol. Això fa que la Lluna arribi a tapar quasi exactament el globus del Sol, i deixi al descobert l'espectacular corona solar. Només que la Lluna fos més petita, o que orbités un xic més enllà, no tindríem, al nostre planeta, eclipsis totals. I si la Lluna fos més gran, o se situés més propera a la Terra, cobriria el Sol i també  la corona solar en un eclipsi total.


Prepareu-nos, doncs, per gaudir d'un espectacle de la natura que, antigament, despertava pors als nostres avantpassats. Però prenent precaucions!

diumenge, de febrer 15, 2015

New Horizons i Dawn: un 2015 ple d'emocions

2015 és un any d’exploracions.

Dos naus faran història, si tot va bé. La New Horizons, que navega cap a Plutó. I la Dawn, que visitarà l’asteroide més famós i gran, Ceres. Totes dues de la NASA. Fa anys que varen sortir del nostre planeta, i en els propers mesos arribaran als seus destins.

Comencem per la New Horizons. Aquesta sonda es va enlairar l’any 2006, i s’ha passat una bona part del seu viatge hivernada. Va despertar del darrer somni el passat mes de gener, i és previst que arribi a Plutó el mes de juliol. De moment, aquesta sonda ha batut un rècord important: és l’enginy humà que més veloçment es desplaça. Actualment, és a uns 5 mil milions de quilòmetres d’aquí.

A més de Plutó, la missió visitarà posteriorment dos nous objectes de l’anomenat cinturó de Kuiper.

Com sabeu, Plutó va ser degradat del rang de planeta fa uns anys. Per quina raó? Doncs perquè es varen començar a descobrir literalment centenars (milers) de cossos, planetes nans, que orbiten una enorme zona del Sistema Solar més enllà de Neptú, alguns d’ells més grans fins i tot que el mateix Plutó. El dilema estava servit: s’ampliaven els llibres de text per a estudiar centenars de nous planetes, o es posava una frontera entre el que es podia considerar planeta com a tal, i el que seria una nova categoria, els planetes nans? La condició històrica de Plutó no el va salvar.

La missió és importantíssima per a la ciència. Els objectes que habiten el cinturó de Kuiper són inèdits, en el sentit que quasi res sabem d’ells. La seva composició ens pot donar moltes pistes sobre l’origen del Sistema Solar, i ens pot parlar dels primers moment de formació del mateix.

La New Horizons mapejarà la superfície de Plutó, i també la del seu principal satèl·lit, Caront, esbrinarà l’existència d’atmosfera, i estudiarà altres propietats del sistema. A ben segur les imatges seran impressionants, i potser amb alguna sorpresa.

La segona de les missions és la de Dawn. Va ser llançada l’any 2007, i arribarà a Ceres el 6 de març. Després de Ceres, la Dawn seguirà cap a Vesta, un altre famós i gran asteroide del cinturó d’asteroides, cinturó que ocupa la zona entre Mart i Júpiter. Aquesta regió és plena d’objectes de dimensions variades. Els més petits són segurament restes de col·lisions que es varen produir en el jove Sistema Solar. Però els grans Ceres i Vesta podrien ser restes fòssils, pràcticament inalterades, de la formació del Sistema Solar, de forma que l’estudi de les seves composicions i característiques ens han d’ajudar a completar el puzle per comprendre millor la nostra història.

De moment, la Dawn ja ha enviat imatges inèdites de Ceres, que inclouen una misteriosa taca blanca i lluenta sobre la seva superfície.

Març està aquí mateix, així que ja ens podem preparar per a uns moments històrics. I quan ens haguem refet, arribarà Juliol amb Plutó.

Un any espectacular, doncs, en el que coincidiran dos magnífiques exploracions.


I és que en volem més, després de l'espectacular èxit de la missió Rosetta i el cometa 67P, amb la que tant hem gaudit a finals del 2014.

Estels i Planetes

TOP