L'univers dels slums de la Índia

Aquestes setmanes la meva atenció no està centrada pas al cel. 

En un univers tan immens com el nostre, hi ha un racó de planeta que m'emociona cada dia de la setmana. Un lloc remot, estrany per nosaltres, on es parlen altres llengües i on es fa palesa la brutal pobresa del que anomenem tercer món.

Són els barris més pobres de Delhi, a la Índia. Els triats per la Laura, l'Andrea, la Natàlia i la Paula per aportar el seu granet de sorra en benefici de l'educació de nenes, nens, i dones desfavorits.

Si sou pares podreu entendre perfectament l'orgull, i alhora el patiment, que sentim per tenir una filla allà.

No s'ho han posat fàcil, i els "slums", com es coneixen aquests barris d'aspecte terrorífic, ens ensenyen la seva duresa en cada fotografia que rebem.

Però al mateix temps ens hem fixat en el rostre de les nenes i nens que abracen de forma entusiasta a les nostres heroïnes. Somriuen. Amb aquells somriures francs i sincers, dels que omplen la cara. Somriures de felicitat.

Com? He dit felicitat? Pot ser, això?

Potser serà perquè no coneixen res més. A lo millor serà que volen agrair amb el somriure la dedicació dels voluntaris. No ho sé exactament, però sí sé que és una tremenda lliçó, una bofetada a la cara. I la qüestió és que agafaries qualsevol d'aquests rostres somrients i l'abraçaries. I l'adoptaries.

Sí, ja ho sé. No cal anar-se'n a la Índia per enfrontar-se amb la misèria que pateix més de la tercera part del planeta. La pobresa i el patiment el tenim ben a la vora. Als nostres propis carrers, i en els ravals de les nostres ciutats.

A través dels relats que rebem, imaginem mil llengües i olors. Peus descalços i temples. Slums i improvisades escoles. Classes que les nostres voluntàries donen, i que troben desesperadament curtes, ja que les famílies de les nenes i nens només els deixen anar a l'escola un parell d'hores. La resta, han de treballar. Potser remenant brossa pels carrers, si és que els poden anomenar carrers. No sé si n'hi haurà d'afortunats entre ells. Afortunats per treballar en tallers, veritables instituts de l'explotació infantil,  que es troben al final de la llarga cadena que potser porta directament cap a les nostres samarretes de moda.

L'ONG on han anat a col·laborar es diu Thrive Seed, i aquesta organització cada dia batalla per aconseguir que els infants dels slums tinguin el mínim de formació que els permeti tirar endavant i sortir de l'extrema pobresa. Una ONG entre mil, però que ara té captius els nostres cors.

Sabeu què costa pagar l'educació d'un d'aquests nens? Us creuríeu que 5 dòlars al mes? Menys de 60 euros a l'any poden marcar la diferència.

Mentre miro les imatges i llegeixo les informacions que la Laura i les seves amigues ens envien, l'univers segueix expandint-se. La Terra, girant.

Sí, benvolgut lector, avui també anava d'astronomia. Perquè l'astronomia és la més humanista de les ciències. La que parla de la nostra història, del nostre present, i del futur. Busquem respostes en els insondables buits del cosmos, quan no en tenim per explicar què és el que passa al nostre planeta. Al costat de casa, i als slums de Delhi.

Aquest estiu miraré el cel de forma diferent. Al cap i a la fi, ser cada cop més sensible respecte de la solidaritat és important.

Però més important encara és actuar.

Nenes i nens de P4 fan un llibre d'astronomia

Algunes vegades, la gent em diu que això de l’univers és molt complicat. Estrelles, planetes, galàxies. I les xifres que es maneguen fan por. Qualsevol cosa es mesura en milions d’anys o bilions de quilòmetres.

Jo sempre els dic que l’univers és tan complicat com nosaltres mateixos vulguem. Per gaudir del cel, o volar amb la ment cap a planetes llunyans, no fan falta gaires coneixements. És cert que com més coneixements tinguem més plena i satisfactòria serà la nostra experiència amb el firmament, però de vegades només es necessita mirar a dalt per donar-nos compte del lligam que tenim amb el cel i emocionar-nos.

Vet aquí que aquest Sant Jordi m’ha portat una magnífica i engrescadora sorpresa.

Des de Falset, on sabeu que hi tinc l’observatori, m’han fet arribar la notícia: els nens i nenes de P4 de la classe dels Esquirols de l’escola Antoni Vilanova han confeccionat un llibre d’astronomia!

Sí, ho heu sentit bé. Lògicament, el llibre titulat “El viatge per l’Univers” s’ha pogut fer gràcies al guiatge de la tutora de la classe, l’Àngels Martí. Tot i que encara no el tinc, em diuen que va d’un nen astronauta que visita els planetes del Sistema Solar cada dia de la setmana.

Us ho imagineu? Nenes i nens de 4 i 5 anys, omplint un llibre de dibuixos de planetes, representant el que la seva imaginació els diu.

Només cal fixar-se en els detalls de la portada del llibre per entendre com d’estimulats estan aquests infants.

També m’informen que a la classe dels Esquirols han estat uns dies plens d’activitats relacionades amb l’astronomia, entre les que cal destacar la confecció d’un model del Sistema Solar.

És clar que nens tan petits no haguessin pogut fer aquesta cosa tan extraordinària sense l’afany de la profe. Ni sense el recolzament dels pares. Penseu que el llibre conté textos creats pels propis nens, però alguns d’ells encara són massa petits com per saber llegir el que han recitat.

És complicat l’univers? Per aquestes nenes i nens de 4 i 5 anys sembla que no tant com per espantar-los. Al revés, l’univers ha estat una font d’idees, de jocs, i de sensacions. Quants d’ells hauran somiat de nit en ser el nen astronauta, i saltar de planeta en planeta?

Quina lliçó! Moltes vegades els adults deixem poc lloc a les coses noves. El nostre cap està moblat i ordenat, i ens fa por deixar-hi entrar coses que considerem complicades, no sigui que el cervell se’ns faci un embolic.

Amb aquest petit article vull felicitar a les nenes i nens de la classe dels Esquirols, a la tutora de la classe, i als pares. I espero que també pugui servir d’exemple per a altres escoles. Si uns nens de 4 i 5 anys han pogut fer això, què no podran fer els de 10 anys per exemple?

Gràcies a la Montserrat, la mare de l’Ignasi, per haver-me fet arribar la informació sobre el llibre.

Astronomia, un Celler, un Castell, ... i l'Ignasi

Tal com estava previst, dissabte dia 8 i dimecres dia 12 vaig fer les activitats de divulgació astronòmica al Celler Torres Priorat i al Castell del Vi de Falset. Malauradament, el mal temps va fer ajornar l'altre esdeveniment, al Celler Jean Leon del Penedès, en un inici d'agost molt atrafegat i meteorològicament complicat.

El dia 8, el Celler Torres Priorat, ubicat en un indret envejable, sota mateix de la muralla del  Montsant, va acollir-nos per a organitzar, per primer cop, un acte en el que sumàvem vi i astronomia. Una visita al Celler, un tast del vi, un aperitiu, i una xerrada d'astronomia. Per la part que em toca, l'astronomia, us haig de dir que els assistents, unes 27 persones, varen fer preguntes molt interessants, i durant l'aperitiu posterior es van acostar per seguir xerrant de les temàtiques discutides. Vaja, el que li encanta a qualsevol divulgador. Per altra banda, no vàrem tenir sort amb el temps. Teníem esperances que la pluja de la tarda escampés i deixés un cel net i fosc, però no va ser així. De forma que no vàrem poder fer la part d'observació del cel.

Vull agrair als assistents el seu interès, i al Celler Torres Priorat l'acolliment i la gènesi d'aquesta idea, tan engrescadora, de vincular vi i estrelles.

I va arribar el dia 12, data prevista per organitzar, en  el magnífic i inspirador escenari del Castell del Vi, una xerrada al vespre i una observació a la nit, dins els actes de la festa major de Falset.

Falset és un  poble  fascinant i entranyable. La simpatia, obertura i senzillesa, en el millor dels significats possibles, de la seva gent el fan únic. És un d'aquells pobles en els que els esdeveniments notables es comuniquen a través del sistema de megafonia instal·lat pels carrers. I així va ser, també, aquest cop. S'anunciava que a les 7 del vespre, i al Castell del Vi, tindria lloc una conferència sobre astronomia. Suposo que aquest anunci sonor, i l'aparició de la xerrada al programa de la festa major varen actuar d'iman.

A l'hora prevista, la gent va anar omplint el castell. L'incògnita de si aquella conferència atrauria assistència va quedar de seguida resolta. Es va fer curt de cadires, i els darrers en arribar se seien a les escales que donaven accés a l'interior del recinte. Castell ple, el somni de qui us escriu.

Sobre el torn de preguntes només puc dir que va ser espectacular, per la gran quantitat d'elles i per les temàtiques. Una hora de conferència i 45 minuts de col·loqui posterior.

L'assistència a la xerrada ja feia sospitar que la gent acudiria en nombre important al castell de nit, per a l'observació del cel. Era la nit de la pluja d'estrelles de Sant Llorenç, i jo portava el telescopi per ensenyar Saturn i els seus anells. Però, honestament, no esperava l'assistència massiva que es va produir. Us asseguro que mai no he intentat fer una observació amb tanta gent. Sort del micrófon i altaveus. No puc precisar el número d'assistents que es congregaven a l'exterior del castell, però devien ser entre dos i tres-centes persones. Malauradament, el temps ens va tornar a fer la guitza i no va acompanyar. Potser la meitat dels assistents varen aconseguir veure Saturn, entre núvol i núvol, abans no haguéssim de donar per acabat l'esdeveniment, quan el cel es va tapar completament. Tot i els núvols, algunes de les fugisseres més brillants es van deixar veure, entre les exclamacions de les persones afortunades que en aquell moment les veien al cel.

Aprofito per agrair l'assistència als dos actes fets al Castell, i l'acolliment tan calorós de la gent de Falset. I als organitzadors, l'Ajuntament de Falset, la comissió de festes i responsables de l'activitat, i a totes les persones que varen fer possible aquest acte.

Acabo aquesta crònica parlant-vos de l'Ignasi. Els que em seguiu ja sabeu cóm m'agrada xerrar amb nens. L'ignasi va assistir, acompanyat dels seus pares, a la xerrada del vespre al Castell, i a l'observació a la nit. Després de la conferència, em va venir a saludar. La seva mare m'explicava la passió del seu fill per la astronomia. Cóm havia corregit als mestres de l'escola quan havien ensenyat una imatge de Júpiter que estava a l'inrevés (ell havia detectat que la gran taca vermella del planeta estava girada a la fotografia). Cóm l'Ignasi es connectava cada dia a internet per veure les darreres fotografies de la NASA. Cóm es referia a Plutó com a planeta nan. Mentre ens ho comentava, el nen ens mostrava un munt de dibuixos que havia anat fent durant la conferència. Eren xulíssims.

Jo li vaig demanar que ens dediqués un dibuix per penjar-lo al blog. I me'l va portar a la nit. En aquest dibuix, apareixen tots els planetes del Sistema Solar, i el mateix Sol. I, atenció, no només porta anells Saturn, sinó també Urà (perfecte!). Mart surt pintat de vermell. Júpiter amb les seves franges i la gran taca vermella situada correctament a l'hemisferi sud.

I per què us explico tot això? Doncs perquè l'Ignasi té 4 anys. Sí, ho heu sentit bé, 4 anyets. Jo no soc pas psicòleg ni pedagog, però crec que no cal ser-ho per reconèixer amb aquests trets a un nen amb un enorme talent.

Moltes gràcies, Ignasi, pel dibuix.

Astronomia per a nens de 10 anys

Aquest proper dijous explicaré perquè soc astrònom a prop de 180 nens de 10 anys.

Una coneguda escola de Barcelona m’ho va demanar. A l’assignatura de naturals, els nens estan estudiant els planetes del Sistema Solar, i, per tant, són en un punt dolç i receptiu respecte l’astronomia.

Com que estan fent l’assignatura de naturals en llengua anglesa, la xerrada haurà de ser en anglès.

Els explicaré 10 motius pels quals soc astrònom. Són 10 raons que recolzaré amb fotografies que puguin emocionar i sorprendre als nens, i que motivin la seva participació fent preguntes o comentaris.

Perquè, al final, el meu objectiu serà que, aquella nit, més d’una personeta somiï amb planetes llunyans. S’imagini sent astronauta. Pensi en cóm és la vida d’un dels robots que estan explorant Mart. Recordi que preciosa és la Terra vista des de l’espai.

Si hi ha alguna cosa que viatja més ràpid que la llum és la imaginació. I la dels nens és insuperable. Dóna’ls-hi una excusa, i el seu cap desbordarà amb pensaments.

L’astronomia va de nosaltres mateixos. Va d’entendre un xic més qui som i què fem aquí. És l’estudi de la natura. És física, química, matemàtica, geologia, enginyeria, biologia. És filosofia, història. Són les grans preguntes.

És mirar el cel i emocionar-se.

I és estimar i protegir aquest petit raconet d’univers on vivim. Un insignificant planeta, que per a nosaltres ho és tot.

Estic segur que els nens ho pillaran de seguida.

L'eclipsi de Sol, una festa de l'astronomia

A pesar del mal temps i dels negres núvols que varen intentar malmetre el dia, l'eclipsi de Sol del passat divendres es va convertir en una festa de l'astronomia popular.

Tots als amants de l'astronomia hi vàrem posar el nostre granet de sorra, des de diverses vessants. Des de les escoles als carrers de les ciutats, els aficionats ens vàrem desplegar com mai per apropar un espectacle únic de la natura al públic.

Les imatges que m'han enviat els companys de l'Agrupació Astronòmica de Barcelona, ASTER, són emotives, amb el muntatge que varen fer al passeig marítim, ple de gent mirant pels telescopis solars o amb ulleres especials. ASTER també havia organitzat una compra massiva d'ulleres per a diferents escoles que ho havien demanat, de forma que es va convertir en un proveïdor indispensable de cara a l'esdeveniment.

Pel twitter he pogut veure desplegaments similars de moltes associacions arreu del territori. També de diversos centres divulgatius, com el dels meus amics del Parc Astronòmic del Montsec (als qui, per cert, els temps va acompanyar).

Qui us escriu es va desplaçar a l'escola Gerbert d'Orlhac de Sant Cugat, per a fer el seguiment de l'eclipsi amb els nens. La idea va ser de l'Adrià i de la Rosa, els pares del Bernat, que han assistit a alguna de les observacions d'Estels i Planetes.

(Adjunto algunes fotografies, fetes per la Rosa)

La veritat és que m'havia reservat a l'agenda aquest dia per anar al meu observatori de Falset i documentar l'eclipsi. Però al final no em vaig poder resistir a la vena divulgadora, i vaig acceptar encantat.

Tal com s'anava apropant la data, els nervis dins la comunitat d'aficionats augmentava, ja que les previsions meteorològiques eren bastant dolentes. Els mitjans de comunicació varen començar a cobrir la notícia i a escalfar l'ambient, amb continguts molt ben preparats i explicats. Alguns de nosaltres vàrem tenir accés als mitjans, ràdio o televisió, per aportar la nostra contribució. En el meu cas, va ser en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies.

El dia de l'eclipsi, la directora del Bernat d'Orlhac, la Rosa, i el professorat es van encarregar de crear un espai adequat per a que tota l'escola pogués gaudir de l'eclipsi. Un amfiteatre de cadires al menjador, una improvisada pantalla, un canó de projecció connectat al meu ordinador, i aquest connectat a un equip d'observació solar amb filtre que vaig muntar a l'exterior.

Els núvols eren amenaçadors. Ben foscos, cobrien pràcticament tot el cel. I el vent bufava fort, i patíem per si tombava l'equip muntat a l'exterior. Però molt núvol has de ser per poder guanyar a tanta expectació, i entre clarianes ocasionals vàrem poder captar moments de l'eclipsi.

Els nens anaven passant pel menjador en grups de 2 classes. Se seien, miraven atents la pantalla, i escoltaven les meves explicacions. Les preguntes que els feia provocaven mans a l'aire i ganes de participar. Els professors havien treballat a les classes el tema eclipsi, i haig de dir que molt bé, ja que els nens tenien ben clares les idees. El més complicat va ser explicar als més menuts, de només 4 anys, que aquella figura brillant en forma de mitja lluna que veien a la pantalla no era la Lluna, com exclamaven entusiasmats, sinó el Sol!

El resultat, per mi, va ser molt encoratjador. I aquest és, també, el sentiment que han tingut molts companys amb els que he parlat posteriorment i que han cobert l'esdeveniment amb nens o adults.

Estem segurs que més d'un nen haurà somiat amb terres, llunes o planetes. I que més d'un adult recordarà per sempre la imatge d'un Sol mossegat per la Lluna.

Felicitats a tots els aficionats, a les associacions astronòmiques, als centres de divulgació, als educadors a les escoles, i als mitjans de comunicació, que han treballat aquests dies per vèncer als núvols i convertir l'eclipsi en una gran festa de l'astronomia. 

I per la meva part agrair als pares del Bernat la idea, i a la direcció i professorat del Gerbert d'Orlhac de Sant Cugat l'acolliment que em varen dispensar.

Saturn i la Lluna retratats per la Júlia

Segueixen arribant dibuixos dels nens que varen assistir a la darrera observació.

Ara, és la Júlia la que ens envia la seva composició, en la que es veu Saturn, amb els seus magnífics anells, la Lluna i els cràters, i, de fons, un cel fosc i estrellat.

És un gran dibuix, Júlia, en el que has reflectit perfectament la forma dels anells, fins i tot amb l'espai buit que vàrem veure entre ells i el planeta. També has estat molt curosa amb la Lluna: has pintat la fase correcta tal i com es veia pel telescopi.

Moltes felicitats Júlia, i espero poder-te veure en properes observacions.

Ah... i no deixis de mirar de tant en tant el cel de nit eh? Si ho fas, ara a l'estiu podràs caçar més d'una estrella fugissera!

El dibuix d'un Saturn molt afavorit

M’ha arribat un altre dibuix, aquest cop d’en Bernat, un dels nens que va assistir a l’observació que vàrem organitzar divendres passat a Sant Cugat.

En Bernat ens ha representat Saturn i els seus anells, en una composició elaborada i preciosa.

Segons comenta l’Adrià, el seu pare, en Bernat va quedar molt impressionat del que va veure i de les explicacions que va escoltar. Els sentiments són mutus, ja que jo també em quedo impressionat amb els dibuixos que els nens m’envieu.

Gràcies, Bernat, pel dibuix, i t’espero en properes observacions per a seguir gaudint plegats del cel i de les seves històries.

Una gran setmana, resumida en el dibuix de la Irene

Ha estat una setmana molt intensa.

La xerrada de dijous passat a Aster va ajuntar un nodrit grup de persones, i entre tots vàrem compartir ciència, pensaments, i imaginació.

I divendres va haver observació. I com sempre, les nenes i nens varen ser els protagonistes. La nit ens va permetre obtenir imatges de la Lluna, però sobre tot de Saturn, claríssimes.

La cara de nens i adults, al veure amb tan detall el gran planeta dels anells, va ser tot un espectacle (quasi quasi tan magnífic com allò que s’estava observant!)

En Dani, el pare de la Irene, m’ha fet arribar aquesta obra d’art planetària que la nena va dibuixar després de l’observació de divendres. No hi falta cap planeta, i fins i tot hi surt un cometa que travessa el cel. Ah! I un enigmàtic forat negre (com es nota que vares estar molt atenta a les explicacions, Irene). 

Ella apareix al costat del telescopi, i, gràcies Irene, jo també, apuntant al cel amb el meu làser verd.

Una meravella de dibuix Irene.

Finalment, dissabte vaig col·laborar amb l’observació que l’Associació Astronòmica de Sant Cugat-Valldoreix va organitzar per a l’Agrupament Escolta Joan Maragall. Va ser una bona estesa de telescopis al parc Arboretum, i l’assistència va ser nombrosíssima.

Una setmana intensa. I magnífica.

El record de Júpiter a la ment d'una joveníssima observadora

Tot just ahir (divendres dia 28 de febrer) vàrem organitzar una observació de cel profund per als amics de Sant Quirze Natura. Ja és el segon any que ho fem, i esperem poder-la seguir fent molts anys més.

La tarda havia estat plujosa, i vàrem estar a punt d’ajornar la sessió. Però vet aquí que es va aclarir completament, i va quedar un d’aquells cels d’hivern transparent i clar.

Des del nostre lloc d’observació, a les afores de Bellaterra, vàrem poder gaudir d’un repàs amb làser de les constel·lacions de l’hivern, i amb el telescopi de Júpiter, la nebulosa d’Orió, i el cúmul d’estrelles de Les Plèiades.

La veritat és que era una observació un xic arriscada. Quan no hi ha Lluna, perds un dels objectes més impressionants i atractius per a l’observador novell, però a canvi guanyes una nit fosca, ideal per a la contemplació a ull nu i per als objectes de cel profund.

Els assistents em varen sorprendre. L’allau de preguntes era constant, i cada cop més interessants. Vàrem parlar d’evolució estel·lar, de galàxies, de supernoves. De l’expansió de l’univers, i de la força de l’atracció gravitatòria.

Tot i ser una observació més complexa, pel tema de l’absència de la Lluna, i del fred que feia, varen venir també dos nens, en Dani i la Txell. Vaja preguntetes que feien! I vaja respostes a les meves preguntes! Felicitats als pares i a les escoles.

La Txell, de només 5 anyets, ens acaba d’enviar aquest dibuix, que és una autèntica delícia. Aquesta és la imatge que recorda del planeta Júpiter, amb els seus colors, i els seus satèl·lits (que ha dibuixat a l’esquerra rodejant el planeta). El telescopi es mostra ben petit, tal és la dimensió del gegant dels planetes. A més, hi ha posat un robot explorant l’atmosfera de Júpiter, segurament inspirada per les històries que vàrem explicar sobre els ròvers que estan recorrent Mart.

Magnífic Txell. Esperem veure’t ben aviat a altres sessions. Si Júpiter t’ha impressionat d’aquesta forma, espera a veure  la Lluna. O els anells de Saturn.

Vull agrair a tots els assistents l’interès que varen demostrar. Un cop més, això m’anima a seguir fent aquest tipus d’activitats, en les que anem introduint novetats i continguts.

Els dibuixos de l'Eric i de l'Alan

El passat dissabte dia 14 Estels i Planetes va organitzar una observació pels amics del Club Bellaterra. 

Els objectius varen ser Venus (que de seguida es va amagar), la Lluna, Júpiter, i el cúmul obert de les Plèiades.

Van venir bàsicament famílies amb canalla. Força canalla.

La nit va ser fredíssima, però el cel clar i les imatges dels objectes molt bones. 

També vàrem poder connectar la càmera de vídeo i deixar que els nens maneguessin el telescopi mentre miràvem la pantalla de l’ordinador.

Fins i tot, vàrem poder observar alguna estrella fugissera, de la pluja d’estrelles coneguda com les Gemínides. Aquestes fugisseres són bastant espectaculars, ja que presenten una velocitat considerablement més lenta que les famoses llàgrimes de Sant Llorenç, i es veuen al cel com traços imponents.

Com és habitual quan fem aquestes sessions, alguns nens s’han atrevit a enviar-nos dibuixos creatius, inspirats pel que varen poder observar aquella nit.

I com sempre, m’agrada molt publicar els dibuixos aquí.

Aquí en van dos. Són les creacions de l’Eric, de 8 anys, i de l’Alan, de 6.

Moltes gràcies a ells pels dibuixos, i moltes gràcies també a tots els que vàreu assistir a l’observació.

El dibuix de la Lucia

Aquí tenim el dibuix que la Lucia, una de les assistents a la darrera observació, ens envia.

La Lucia té només 5 anys, i això és el que ha volgut compartir amb nosaltres sobre la Lluna i Júpiter.

Gràcies pel dibuix, Lucia. T’esperem en properes observacions.

Més dibuixos de nens!

Seguim rebent més dibuixos del les nenes i nens que varen assistir a la darrera observació per famílies.


Aquí tenim la creativitat amb la què la Paula ens representa a la Lluna, tal i com ella la recorda a través del telescopi:

Felicitats, Paula! Ah... i seguiràs mirant, de tant en quant, al cel?

Rebem els primers dibuixos de l'observació del divendres

Si ens va fer il•lusió organitzar l’observació per nens , més il•lusió encara ens està fent rebre ja els primers dibuixos, igual com va passar en l’observació anterior.

Aquests són els magnífics dibuixos de l’Alèxia, de l’Oriol, del Iago, i de la Jana.

Felicitats a tots ells per la creativitat! La Lluna i Saturn segur que estaran contents de veure’s tan ben dibuixats!!!

Alèxia, Oriol, Iago, Jana: sabreu aquests dies tornar a reconèixer al planeta Saturn i a Mart mirant el cel del vespre? Us heu fixat que la Lluna està més plena aquests dies que quan la vàrem observar divendres? No deixeu de sentir curiositat pel cel, eh?

Gràcies pels dibuixos!

Més dibuixos rebuts, ... en espera de l'observació del dia 1

Seguim rebent dibuixos dels nens i nenes que varen venir a l’observació del passat dia 27 d’abril.

Ara és l’Àlex qui ens envia aquest bonic dibuix, on apareixen els objectes que vàrem veure, acompanyats del Sol i de la blava Terra. Els detalls, igual que amb els anteriors dibuixos rebuts i publicats, no hi falten, i una revisió més atenta ens fa notar els cràters de la Lluna, i les estrelles que adornen el cel.

Moltes gràcies, Àlex, i esperem que puguis seguir gaudint de les meravelles del cel i que ens acompanyis en properes observacions, igual com l’Ariadna, l’Helena i la Laia, ja tots com a “veterans”.

Aprofitem per recordar a tothom que la propera observació per a famílies, si el temps ho permet, tindrà lloc el divendres dia 1 de juny al parc Arboretum de Sant Cugat i a les 10 del vespre. Esperem introduir alguna novetat en aquesta observació... així que estigueu atents al blog.


I, si voleu seguir els nostres comentaris, a més dels articles que publiquem, ens podeu seguir al twitter (@estelsiplanetes).

Un regal pels organitzadors... i nova observació per a l'1 de juny

El organitzadors de l’observació de la setmana passada, dedicada a famílies i nens, estem molt contents, ja que hem rebut un regalet.

Ni més ni menys que dibuixos de tres de les nenes que varen venir!

L’Ariadna (8 anys), l’Helena (7 anys), i la Laia (8 anys) ens han fet arribar aquests dibuixos, en els què ens expliquen gràficament el que varen veure.

Venus (amb la seva fase inclosa), Mart, Saturn i la Lluna queden, així, immortalitzats en paper. I esperem que també en les ments de les nenes i nens que varen poder assistir.

Animats encara més per aquests dibuixos, us anunciem que la propera observació, especial per a famílies amb nens (i adults amb entusiasme de nens), serà el divendres dia 1 de juny, també al parc Arboretum de Sant Cugat, a les 22 hores. Així podrem recuperar als nombrosos interessats que no varen poder venir per causa del mal temps (i que finalment no ho va ser tant). En Xavi i jo estem pensant d'incloure alguna novetat/sorpresa per aquesta observació, ... que anirem definit en les properes setmanes.

Els astres ens segueixen sent favorables per a aquest tipus d’observacions senzilles: la Lluna, el planeta vermell, Mart, i el fascinant Saturn estaran ben situats.

Com sempre, anirem confirmant a mesura que ens aproximem a la data en qüestió. Ah, i us recomanem que ens seguiu pel twitter (@estelsiplanetes), on, a més de rebre els articles que publiquem, piularem també les novetats de darrer instant durant les hores prèvies a l’observació.

Moltes gràcies Ariadna, Helena i Laia!

Saturn, Venus, Mart i la Lluna es varen deixar veure pels nens

Finalment la Moreneta es va apiadar de nosaltres, ahir al vespre, i vàrem poder improvisar una observació per nens i famílies que va donar molt de si.


Tot i que al migdia publicàvem al blog que pintava molt malament, el cel es va obrir per a nosaltres i els amics que varen acudir a l’observació.

Entre núvols, la Lluna, Venus i la seva fase decreixent, el disc vermell de Mart, i Saturn i els espectaculars anells, van fer les delícies dels nens (i no tan nens) que varen venir.

Ens consta que molts altres amics que havien mostrat el seu interès en venir no ho varen fer, a darrera hora, atès l’estat amenaçador del cel i el nostre avís pel blog i pel twitter del migdia.

Per aquesta raó, tornarem a organitzar, en les properes setmanes, una altra sessió per famílies.


Gràcies a tots!

El divendres 27, observació per a nens i famílies

El divendres dia 27 d'Abril, el meu amic Xavi i jo mateix, farem, a Sant Cugat, una sessió d’observació dedicada als nens i famílies.

Si la meteorologia ens deixa, podrem gaudir de la visió telescòpica de la Lluna creixent, que sempre és una meravella, i dels espectaculars anells de Saturn. A més, repassarem amb els nens informacions senzilles sobre el cel, les estrelles, les constel•lacions, etc.

L’observació la començarem a les 9 del vespre, ben d’hora per tal de facilitar que les famílies amb nens puguin venir.

El lloc serà el parc Arboretum de Sant Cugat, que és just darrera dels cinemes i de l’auditori.

Estigueu ben atents a aquest blog, ja que, com sempre fem, aproximadament un parell de dies abans confirmarem l’observació, en funció de les previsions del temps.

Tot i que ens centrarem en els nens, tothom qui vingui podrà gaudir de l’observació del cel. Per tant hi sou tots convidats.

Anoteu-vos, doncs, a l’agenda la data del 27 d’aquest més, a les 21 hores, al parc Arboretum de Sant Cugat del Vallès. Us hi esperem!.

Una llavor en terreny adobat

El passat diumenge al vespre vaig tenir l’oportunitat, un cop més, de fer una de les coses que més m’agraden, com és divulgació a través d’una observació pública.

Els companys de l’Associació Sant Quirze Natura, amb els meus amics Montse i Josep Anton al capdavant, m’havien demanat, feia un temps, una sessió d’observació oberta als seus socis i altres interessats. En el moment en el què m’ho varen demanar, la data en el meu cap estava clara: havia de ser aprofitant la conjunció espectacular de la Lluna, Venus i Júpiter que es produïa a finals de febrer. I així va ser.

Un nodridíssim grup de persones, incloent famílies amb nens, es van presentar al lloc de l’observació, ben a prop de Bellaterra i Sant Cugat. La veritat és que el poder de convocatòria de l’Associació va quedar palès en el nombre d’assistents. No els vaig contar, però devíem ser més de 40.

La nit, espectacular. A pesar de la proximitat a centres urbans, el lloc on habitualment fem les observacions té una de les vistes obertes a tot l’horitzó més bones de tota l’àrea metropolitana. Amb una Lluna creixent encara molt jove, i un cel sense núvols, multitud d’estrelles, amb les principals constel·lacions perfectament dibuixades, varen sortir a rebre’ns.

Jo presentava una novetat per a aquesta sessió. Els que seguiu el blog sabeu que, normalment, haig de baixar a Falset a recollir el meu estimat telescopi, portar-lo cap a Sant Cugat, i després de les observacions tornar-lo al meu observatori del Priorat. A part d’aquesta incomoditat, la veritat és que el meu telescopi no és precisament portable, per pes i dimensió. A més, sempre em fa certa por moure’l massa amunt i avall, perquè és un instrument delicat i que tinc bastant afinat per a l’astrofotografia.

De forma que la meva família, la Pilar i les nenes, varen encarregar als Reis Mags d’Orient que em portessin un val per a un nou telescopi, orientat a fer observacions amb gent, a moure’l sovint, i a poder-lo tenir a Sant Cugat. Aquest nou telescopi, del qual us annexo una foto, va tenir la seva estrena diumenge.

Us podria explicar moltes coses de l’observació, del que deia la gent, dels comentaris, etc. Però el que sempre m’impressiona més són els nens.

Tots el que hi érem vàrem poder veure perfectament Venus, amb la seva fase com si de la Lluna es tractés, la sempre espectacular Lluna, i Júpiter, ple de colors i amb els seus principals satèl·lits.

Per a poder arribar a posar l’ull a l’ocular, els nens es pujaven sobre una cadira. Jo els ajudava, i aguantava, al mateix temps que els explicava com mirar i els demanava que em descriguessin què veien.

Nens i nenes de 5, 6 o 7 anys. Amb l’ull enganxat a l’ocular, la boca oberta. Callats. Jo preguntava “que ho veus?”, i em responien veus finetes “si”. “I què veus?”. “La Lluna”, responien amb la mateixa veueta d’abans. “No, no és la Lluna bonica. És un planeta el que estàs veient, saps? És una Lluna que és moooolt més lluny que la Lluna. Que t’agrada?”. “Si”, sense parar de mirar.

No menys interessant eren els nens i nenes més grans, de potser 10, 11 o 12 anys. Les seves expressions, lògicament, eren més vives: “Uauuuu!, quina passada!”, quan veien la Lluna. Jo els preguntava: “Què? Te l’imaginaves així la Lluna?”, i obtenia per resposta un “No!” d’admiració.

Aquests mateixos nens al·lucinaven, una mica després, amb Júpiter, i m’explicaven els colors que estaven veient en l’atmosfera del planeta gegant.

Un d’ells, especialment atret per tot allò, em va demanar si em podia contactar un dia per a sortir a observar. “És clar que si! Tu m’envies un email i sortirem tots dos a observar”.

Després d’haver fet ja unes quantes observacions “públiques”, penso que tinc bastant clar l’efecte que això provoca en els nens. Fresc en la memòria tinc a les dues germanetes que em varen demanar que les despertéssim quan tinguéssim a Saturn en el telescopi, el dia que vaig muntar una observació al mig de la plaça de l’estació de Sant Cugat. Varen baixar amb pijama per a veure el planeta i els seus anells.

És ben bé plantar una llavor en un terreny adobat. Els nens ho absorbeixen tot. Són curiosos per naturalesa. Són oberts. No tenen por. Por de mirar i no entendre. La por que de vegades tenim els adults davant de coses que pensem que no entendrem ni sabrem interpretar.

Nens i nenes, alguns dels quals decoren les seves habitacions amb fotografies de planetes. O et pregunten què són els cometes, o per què el Sol té foc. O somien en móns llunyans i fantàstics.

Nens i nenes que, potser, sí que miraran a munt quan caminin, en lloc d’anar mirant avall com fem les nostres generacions.

Si ja m’agradava fer observacions, ara, amb el meu nou telescopi “de batalla”, encara en faré més.

I, tot i que els adults sempre hi sereu molt benvinguts, desitjo que no falti mai aquell nen, el de l’ull enganxat a l’ocular, la boca oberta, i que no té paraules.

Ajornem l'observació per a nens. Nova data: 2 de desembre

A la vista de les previsions del temps, que indiquen núvols i pluges per a tota la setmana, inclòs el divendres, ajornem l’observació astronòmica per a nens i famílies que teníem programada per aquest divendres dia 4 a Sant Cugat.

Com podeu veure en el gràfic del Servei Meteorològic de Catalunya, no pot pintar pitjor. Tot i que he vist canviar les previsions en qüestió de dies, i també tots de vegades les hem vist errar, he preferit ajornar aquesta trobada, ja que considero que no hi ha pitjor decepció que desplaçar-se (amb nens) i no poder observar.

Aquesta observació tenia doble objectiu. Per una part, veure amb telescopi la sempre espectacular Lluna, i també Júpiter. I per l’altre divulgar aspectes senzills, referents a l’astronomia, adreçats als nens i nenes. Seguirem mantenint aquests mateixos objectius, i per aquesta raó fixem una nota data per a l’observació.

La nova data prevista serà el dia 2 de desembre, també a les 9 del vespre i a Sant Cugat (mateix lloc, al parc que hi ha al darrera dels cinemes). Aquesta data ens permet tenir la Lluna en fase creixent, ideal per a ser observada a primeres hores del vespre. Recordeu que la Lluna plena, malgrat lo bonica que és a ull nu, no és un bon objectiu per a un telescopi, ja que els rajos de Sol hi cauen verticals i no produeixen ombres. I sense ombres, no hi ha sensació de relleu.

Així doncs anoteu a la vostra agenda, el divendres 2 de desembre. Com sempre hem fet, uns dies abans confirmarem l’observació, en funció del temps.

Aquest avís d’ajornament, i proposta de nova data, també s’anunciarà al lloc web de l’Associació Astronòmica de Valldoreix-Sant Cugat.

El divendres 4 de novembre, astronomia per nens

El divendres dia 4 de novembre, a les 9 del vespre, el meu amic Xavi i jo mateix conduirem, a Sant Cugat, una sessió de divulgació astronòmica adreçada a nens i famílies, dins del programa d’actuació de l’Associació Astronòmica de Valldoreix - Sant Cugat.

El lloc escollit és molt cèntric, per tal de facilitar la logística de les famílies. En concret, ho farem al parc que hi ha al darrera dels cinemes del Pla del Vinyet. La forma més senzilla d’accedir al parc és per l’entrada que hi ha a l’Avinguda de la Torre Blanca, just deixar la rotonda dels cinemes.

La sessió d’observació comptarà amb un telescopi (potser algun altre) per a que nens i pares puguin observar la sempre espectacular Lluna i el meravellós Júpiter i els seus satèl•lits.
Tot i que el lloc on ho farem no és, precisament, l’ideal des del punt de vista de foscor i baixa pol•lució lumínica, ens ha semblat que les seves condicions d’ubicació cèntrica i fàcil accés serien molt ben rebudes per part de les famílies amb nens.

Intentarem fer una observació didàctica i amena, en la què mirar pel telescopi sigui, només, un aspecte de la sessió. Per tant, ens esforçarem per a donar contingut a l’observació, en base a explicacions senzilles sobre alguns dels fenòmens quotidians relacionats amb el cel.

Hi sou tots molt ben vinguts. I, especialment, els nens (de totes les edats!). Lògicament, adaptarem, sobre la marxa, les explicacions segons la tipologia d’auditori que ens trobem!

Com acostumem a fer, uns dies abans confirmarem aquesta observació, a través d’aquest blog, en funció de les previsions meteorològiques actualitzades. Així que estigueu atents!