La presentació de "Retrats d'un univers sorprenent" a la llibreria Altaïr

Ahir, dia 2 de juny, vàrem poder celebrar la presentació oficial del meu llibre a Barcelona a la llibreria Altaïr.

Va ser un dia molt especial per mi, ple d'emocions i retrobaments.

La veritat és que el dia no podia començar millor, ja que a l'escola Sant Ignasi de Sarrià m'esperaven exactament (gràcies Anna per les xifres) 173 nenes i nens de 5è de primària per parlar d'astronomia en anglès. Era el segon any que em convidaven, i vaig gaudir molt amb la pluja de preguntes dels alumnes. Felicitats als profes pel nivell!

I del Sant Ignasi corrent a l'Altaïr pels preparatius.

Haig d'agrair molt totes les facilitats i el tracte tan proper que ens va donar la llibreria. Poder fer la presentació del llibre a Altaïr va ser un luxe, en un entorn inspirador i molt acollidor. Gràcies Pep, Sharon, Laura, i resta d'equip.

També vull agrair el treball de preparació que, des de feia setmanes, havia coordinat la Patricia. Una feina impecable, no va fallar res! Ah, i gràcies a l'Albert, per les seves fotografies.

I abans, durant, i després de la presentació la Neli ens va donar un cop de ma. Així que moltes gràcies també.

Els familiars, amics i seguidors van ser fidelíssims, i varen omplir el local. Va ser molt emotiu per mi veure la sala tan plena i de cares tan entranyables.

Així que moltíssimes gràcies, de tot cor, als que vàreu venir, i també als que em vàreu fer suport des de la distància i que per diversos motius no vàreu poder assistir.

Quan a la presentació, vaig optar per un estil un xic més emotiu que les últimes que he fet. Una presentació que vaig mantenir en secret fins i tot per a la meva família. Era un dia especial, i volia fer una presentació especial.

Vaig sentir-me enormement orgullós d'estar acompanyat a l'escenari, al final de la presentació, per la meva dona i les meves dues filles. Com vaig dir, elles són les responsables que hagi pogut escriure "Retrats d'un univers sorprenent", gràcies als seus ànims, al seu suport incondicional i a la seva paciència infinita amb mi.

Per suposat, hi ha una altra responsable, que no va poder venir ahir, tot i que hi era en pensament des de Tarragona. Em va parir i amb el meu pare em va educar. És, juntament amb els meus tres tresors, la més fervorosa seguidora de tot el que faig.

Per aquest aprenent d'escriptor, la festa a Altaïr va ser un somni fet realitat.

Un petó a tots i mil gràcies!

Cóm pots dir que les estrelles moren, si no tenen cor? Una nit d'astronomia amb nois amb síndrome de Down

Fa mesos, la Coordinadora Síndrome de Down de Catalunya m'havia demanat participar en la seva trobada anual, que organitzen amb noies i nois afectats per aquest síndrome, amb la idea de fer una xerrada divulgativa sobre astronomia i, després del sopar, una observació amb telescopi.

Em va faltar temps per dir que sí. Trobo extraordinària la funció que aquesta organització realitza, i pensar en col·laborar amb ells, ni que fos de forma tan senzilla, m'il·lusionava molt.

El temps va anar passant, i va arribar la data. El darrer cap de setmana de novembre, a Vilanova i la Geltrú. I cap allà vaig anar, amb el meu telescopi i amb un nus a l'estómac. Cóm aniria? Funcionaria la xerrada que havia preparat? Cóm era adreçar-se, comunicar-se,  amb joves afectats pel Down?

Vaig arribar cap a les 19 hores a l'hotel on la Coordinadora realitzava la trobada. Durant dos dies, reunien a desenes de noies i nois de tota Catalunya, en una autèntica festa. Un esdeveniment, pel que vaig poder veure, molt desitjat pels participants. Una nit fora de casa, amb els col·legues d'estudis, i relacionant-se amb joves d'altres pobles i ciutats. La trobada incloïa diversos tallers i activitats, l'estrella de les quals era, m'ho van fer saber de seguida amb les cares il·luminades d'il·lusió, el ball de la nit. El ball, que volia dir, a més, anar-se'n a dormir ben tard, de matinada.

I  allà era jo, muntant el meu PC en una sala abarrotada de joves que seien  impacients com en un cinema. Els parlaria d'astronomia, i amb aquest objectiu portava una presentació de fotografies de l'espai, algunes molt espectaculars, que ens portarien en un viatge imaginari des de la Terra cap al cosmos,  visitant alguns dels planetes del  Sistema Solar, i volant encara més allà, per veure el  lloc on neixen i moren les estrelles.

El nus a l'estómac em va marxar immediatament. Perquè estava jo acabant de muntar el projector, i ja tenia preguntes. Algunes mans alçades, i fins i tot uns assistents que s'aixecaven i em venien a parlar directament.

"De què ens parlaràs, Joan Anton?"

"De planetes i d'estrelles. Anirem  a l'espai"

Una gran excitació va recórrer la sala. Les seves cares ho deien tot. Sí, definitivament aquella no seria una xerrada qualsevol. Seria molt especial, i abans de començar vaig saber que l'èxit estava assegurat.

Ja quasi estava tot preparat, quan un dels nois em va agafar suaument pel braç. "Joan Anton, hem de parlar, tinc un problema" em va dir molt seriós i preocupat. El seu problema, em va explicar, era que la seva xicota, una noia que se seia a primera fila, al seu costat, no podia mirar el cel i veure les estrelles sense recordar a la seva germana, que feia anys s'havia mort. "Què podem fer?" em preguntava, mirant-me directament als ulls. Vaig improvisar (allò era molt més que una xerrada, estava clar). "Mira", li vaig dir a la noia, "quan miris al cel i pensis en la teva germana, observa lo brillants i boniques que són les estrelles, i potser et marxarà tota la pena". La meva resposta va deixar al Tonet i a l'Esther satisfets, tot i que ja vaig intuir que aquell només havia estat el primer capítol.

Bé, projector i PC a punt, la sala plena, i els assistents tots asseguts i molt, molt impacients. Una breu presentació de l'organització, i allà vaig. Primera foto, on es veu una nau de la NASA en la que, els explico, imaginàriament volarem. Un gran "Ohhhhh", a  l'hora de sorpresa i de satisfacció, va omplir la sala.

Al llarg de la presentació les preguntes se succeïen contínuament. Mans alçades, això sí, guardant absolut respecte al torn de paraula que jo anava distribuint. Preguntes de tot tipus. I algunes que no eren preguntes, que eren directament explicacions o ampliacions sobre la matèria, nois que havien llegit, o els havien explicat, coses que tenien relació amb el que jo els presentava.

Però una de les preguntes estel·lars va arribar quan els vaig ensenyar una fotografia feta amb el meu telescopi, que ensenyava cóm moria una estrella. Un noi va alçar immediatament la ma. Mirant-me, enfadat, em va dir: "Tothom sap que les persones morim perquè tenim cor. Cóm ens pots estar dient ara que les estrelles moren, si no en tenen, de cor?" Sí, pel seu to i la seva cara es veia que estava enfadat. Ho vaig interpretar com un "per qui ens ha pres aquest tio? Pensa que pot venir aquí i dir el que li sembli?"

Es va fer el silenci. La sala esperava una resposta, i els ulls dels assistents havien passat de mirar-lo a ell a mirar-me a mi.

Reconec que vaig dubtar uns instants. Aquella pregunta estava carregada d'emoció. La vehemència del noi mostrava molts sentiments sobre la mort, i sobre les persones. "Tens tota la raó, disculpa" vaig explicar-me. "Quan dic que les estrelles moren, vull dir que deixen de funcionar, que s'acaben. Les estrelles, però, no tenen cor, i per tant no gaudeixen de la vida com la podem gaudir nosaltres". El noi, aparentment satisfet, es va asseure, i jo vaig intentar seguir la presentació mentre un munt de mans s'alçaven per la sala.

En varen regalar un gran aplaudiment al final. I cap a sopar!

Em vaig asseure en un lloc lliure, a una de les taules. Al meu costat dret, tres nois de Torredembarra, i a l'esquerra un noi de Tarragona. Al davant, una noia, molt tímida, que no va aixecar la vista del plat en tot el sopar. No sé el seu nom, ni de quina localitat venia. Mil vegades vaig estar temptat de dirigir-me a ella, i els mil cops vaig dubtar i decidir no fer-ho per no incomodar-la. És clar que de temps per pensar no en vaig tenir gaire. D'això ja s'encarregaven en Christian, en Joan o l'Eloi. De vegades, gamberros, amb les mateixes converses que uns nens entremaliats podrien tenir, només que els meus companys de taula devien tenir els vinc-i-pocs anys. Altres estones, amb converses desconcertants, que anaven des de recitar tots els déus grecs i romans (jo feia veure que me'ls  sabia mentre escoltava, al·lucinat), a preguntar-me quan em dutxava. Per uns moments vaig patir que el meu desodorant m'hagués abandonat, però de seguida vaig respirar tranquil en entendre que la preocupació sobre la dutxa tenia relació amb un problema que els nois s'havien trobat amb la regulació de l'aigua calenta de les dutxes de les habitacions.

Va arribar el torn de l'observació. Els monitors havien de pujar les noies i nois a la terrassa de l'hotel en grups de 25 o 30.

El telescopi ja era a punt, quan vaig sentir un soroll a l'escala d'accés a la terrassa. No era el primer grup. Allà drets, en Tonet i l'Esther. Volien ser els primers. D'aquesta forma, ell s'asseguraria que ella pogués controlar les emocions. "Tu fes-nos a nosaltres sols la classe, val?" em va proposar en Tonet, amb una mirada de complicitat. I així ho vaig fer. La parella va poder gaudir d'una magnífica Lluna, plena de cràters, a través del telescopi, i d'un recorregut amb punter làser pel cel. I l'Esther va poder contemplar les estrelles.

El primer grup va entrar a la terrassa. L'astronomia és màgica, mai no decep. La lluna al telescopi impressiona, siguis com siguis. I les històries sobre móns remots,  i estrelles que neixen i moren, mentre els ulls sorpresos dels assistents segueixen el punter làser pel cel, no fallen mai. Entre "ohhhhs" i"ahhhhhs", entre preguntes i explicacions aportades per ells mateixos, varen anar passant grup rere grup. Tot un èxit, tenint en compte que jo era el darrer obstacle entre ells i el tan desitjat ball.

Vaig recollir, satisfet. Em vaig acomiadar de l'organització, i vaig conduir cap a casa, pensatiu.

No sé si aquells nois i noies van aprendre molt o poc aquella nit amb l'astronomia, tot i que vull pensar, vaja, que estic quasi segur, que  els va ser de profit. El que sí us puc dir és que jo vaig aprendre molt. Vaig aprendre que els joves amb Down són extremadament sensibles i carinyosos. Són extraordinàriament agraïts, expressius, directes, i valents. Són camarades inseparables dels seus amics. I són innocentment transgressors.

He sentit, en alguna ocasió, pares i mares de persones amb la síndrome de Down proclamar cóm els seus fills els han omplert la vida de felicitat, i els han ensenyat a estimar. Els que no tenim familiars amb Down mai no podrem acabar d'apreciar la profunditat d'aquests sentiments. I moltíssim menys jo, amb la meva insignificant experiència d'un vespre sota les estrelles. Però el que sí que vull és seguir aprenent.

Així que, amics de Down Catalunya, quan fem la propera?

Ah! I company de la pregunta sobre les estrelles i el cor. En el calaix de les meves fotografies, he recuperat aquesta. El xoc de dues galàxies immenses. No, no m'hi havia fixat mai, però a partir d'ara sempre hi veuré un cor, que em recordarà l'enorme sort de tenir-ne un.

Astronomia, un Celler, un Castell, ... i l'Ignasi

Tal com estava previst, dissabte dia 8 i dimecres dia 12 vaig fer les activitats de divulgació astronòmica al Celler Torres Priorat i al Castell del Vi de Falset. Malauradament, el mal temps va fer ajornar l'altre esdeveniment, al Celler Jean Leon del Penedès, en un inici d'agost molt atrafegat i meteorològicament complicat.

El dia 8, el Celler Torres Priorat, ubicat en un indret envejable, sota mateix de la muralla del  Montsant, va acollir-nos per a organitzar, per primer cop, un acte en el que sumàvem vi i astronomia. Una visita al Celler, un tast del vi, un aperitiu, i una xerrada d'astronomia. Per la part que em toca, l'astronomia, us haig de dir que els assistents, unes 27 persones, varen fer preguntes molt interessants, i durant l'aperitiu posterior es van acostar per seguir xerrant de les temàtiques discutides. Vaja, el que li encanta a qualsevol divulgador. Per altra banda, no vàrem tenir sort amb el temps. Teníem esperances que la pluja de la tarda escampés i deixés un cel net i fosc, però no va ser així. De forma que no vàrem poder fer la part d'observació del cel.

Vull agrair als assistents el seu interès, i al Celler Torres Priorat l'acolliment i la gènesi d'aquesta idea, tan engrescadora, de vincular vi i estrelles.

I va arribar el dia 12, data prevista per organitzar, en  el magnífic i inspirador escenari del Castell del Vi, una xerrada al vespre i una observació a la nit, dins els actes de la festa major de Falset.

Falset és un  poble  fascinant i entranyable. La simpatia, obertura i senzillesa, en el millor dels significats possibles, de la seva gent el fan únic. És un d'aquells pobles en els que els esdeveniments notables es comuniquen a través del sistema de megafonia instal·lat pels carrers. I així va ser, també, aquest cop. S'anunciava que a les 7 del vespre, i al Castell del Vi, tindria lloc una conferència sobre astronomia. Suposo que aquest anunci sonor, i l'aparició de la xerrada al programa de la festa major varen actuar d'iman.

A l'hora prevista, la gent va anar omplint el castell. L'incògnita de si aquella conferència atrauria assistència va quedar de seguida resolta. Es va fer curt de cadires, i els darrers en arribar se seien a les escales que donaven accés a l'interior del recinte. Castell ple, el somni de qui us escriu.

Sobre el torn de preguntes només puc dir que va ser espectacular, per la gran quantitat d'elles i per les temàtiques. Una hora de conferència i 45 minuts de col·loqui posterior.

L'assistència a la xerrada ja feia sospitar que la gent acudiria en nombre important al castell de nit, per a l'observació del cel. Era la nit de la pluja d'estrelles de Sant Llorenç, i jo portava el telescopi per ensenyar Saturn i els seus anells. Però, honestament, no esperava l'assistència massiva que es va produir. Us asseguro que mai no he intentat fer una observació amb tanta gent. Sort del micrófon i altaveus. No puc precisar el número d'assistents que es congregaven a l'exterior del castell, però devien ser entre dos i tres-centes persones. Malauradament, el temps ens va tornar a fer la guitza i no va acompanyar. Potser la meitat dels assistents varen aconseguir veure Saturn, entre núvol i núvol, abans no haguéssim de donar per acabat l'esdeveniment, quan el cel es va tapar completament. Tot i els núvols, algunes de les fugisseres més brillants es van deixar veure, entre les exclamacions de les persones afortunades que en aquell moment les veien al cel.

Aprofito per agrair l'assistència als dos actes fets al Castell, i l'acolliment tan calorós de la gent de Falset. I als organitzadors, l'Ajuntament de Falset, la comissió de festes i responsables de l'activitat, i a totes les persones que varen fer possible aquest acte.

Acabo aquesta crònica parlant-vos de l'Ignasi. Els que em seguiu ja sabeu cóm m'agrada xerrar amb nens. L'ignasi va assistir, acompanyat dels seus pares, a la xerrada del vespre al Castell, i a l'observació a la nit. Després de la conferència, em va venir a saludar. La seva mare m'explicava la passió del seu fill per la astronomia. Cóm havia corregit als mestres de l'escola quan havien ensenyat una imatge de Júpiter que estava a l'inrevés (ell havia detectat que la gran taca vermella del planeta estava girada a la fotografia). Cóm l'Ignasi es connectava cada dia a internet per veure les darreres fotografies de la NASA. Cóm es referia a Plutó com a planeta nan. Mentre ens ho comentava, el nen ens mostrava un munt de dibuixos que havia anat fent durant la conferència. Eren xulíssims.

Jo li vaig demanar que ens dediqués un dibuix per penjar-lo al blog. I me'l va portar a la nit. En aquest dibuix, apareixen tots els planetes del Sistema Solar, i el mateix Sol. I, atenció, no només porta anells Saturn, sinó també Urà (perfecte!). Mart surt pintat de vermell. Júpiter amb les seves franges i la gran taca vermella situada correctament a l'hemisferi sud.

I per què us explico tot això? Doncs perquè l'Ignasi té 4 anys. Sí, ho heu sentit bé, 4 anyets. Jo no soc pas psicòleg ni pedagog, però crec que no cal ser-ho per reconèixer amb aquests trets a un nen amb un enorme talent.

Moltes gràcies, Ignasi, pel dibuix.

Via Làctia, pluja d'estrelles, i activitats de divulgació: a gaudir del cel de l'estiu

Arriben les vacances d'estiu, i com cada any el cel s'omplirà d'estrelles i de fugisseres.

En primer lloc, la Via Làctia llueix amb tot el seu esplendor durant tota la nit. Només necessiteu un cel fosc, relativament lluny de llums, i sense Lluna. El 14 d'agost hi haurà Lluna Nova, i per tant des d'uns dies abans a uns dies després el cel nocturn brillarà magnífic.

Adjunto la fotografia que vaig fer al Montsec fa unes setmanes, aprofitant una nit sense Lluna. La Via Làctia es mostra magnífica, sobre una de les cúpules del Centre d'Observació de l'Univers.

Però és que aquest any, coincidint amb la Lluna Nova, tenim la pluja d'estrelles de les Persèides, o Llàgrimes de Sant Llorenç. El màxim s'espera la nit del 12 al 13 d'agost. Sense Lluna al cel, l'espectacle està assegurat... sempre que estigueu, és clar, fora de les ciutats.

La pluja de les Persèides no només es pot observar la nit del màxim. Durant dies abans i després, és fàcil que si mireu el cel estrellat durant una estona us sorprengui alguna fugissera.

Les instruccions per poder gaudir de la pluja d'estrelles no poden ser més senzilles: trieu el lloc (ja sabeu, lluny de les llums, si podeu per sobre d'elles. Aprofiteu si esteu de vacances als pobles!); escolliu la companyia; i estireu-vos al terra, o a una hamaca, ben còmodes (coixí, matalàs, ...). I mireu al cel, desconnectant dels problemes i volant amb el pensament. Reflexioneu sobre totes aquestes llums que veieu allà dalt. Sols llunyans, segurament envoltats de planetes. Milers de milions. Potser en aquell racó de cel on ara mires hi ha també algú mirant...

I, de sobte, exclamaràs un "ohhhhhh", quan una fugissera creui el firmament. A penes hauràs començat a viatjar de nou amb la imaginació, quan potser un altre traç lluminós et deixarà bocabadat.

I així tota la nit. Veus què fàcil?

El vespre del dia 12, coincidint amb el màxim de la pluja d'estrelles, participaré a la Festa Major de Falset. Em fa molta il·lusió. Per la tarda, obriran el castell del vi, un entorn espectacular, i allà donaré una xerrada divulgativa. I, quan ja sigui fosc, observarem el cel des dels voltants del castell, a ull nu per capturar fugisseres, i amb telescopi per poder veure alguns des objectes més bonics del cel de l'estiu. Tothom hi és convidat.

Uns dies abans, el 8 d'agost, seré al Celler Torres Priorat, on també donaré una xerrada i organitzaré una observació del cel. La vesprada es completarà amb una visita al Celler, un tast de vins, i un aperitiu de sopar. Aquest és el pòster de l'activitat, per si us voleu apuntar.

Segurament, el 14 d'agost faré exactament el mateix a un dels principals cellers del Penedès. Quan s'acabi de confirmar us ho faré saber.

Us deixo amb la darrera imatge que he capturat des de Falset, amb el meu equip. Es tracta d'una de les nebuloses més famoses del cel, l'anomenada Trífida (M20). Es troba en mig de la Via Làctia, cosa que es tradueix en la munió d'estrelles que omplen la fotografia. Espero que us agradi.

A gaudir, doncs, del cel de l'estiu. Anoteu a l'agenda les nits de la pluja d'estrelles, i, si voleu venir, les dates de les activitats en les que participaré. 

Astronomia per a nens de 10 anys

Aquest proper dijous explicaré perquè soc astrònom a prop de 180 nens de 10 anys.

Una coneguda escola de Barcelona m’ho va demanar. A l’assignatura de naturals, els nens estan estudiant els planetes del Sistema Solar, i, per tant, són en un punt dolç i receptiu respecte l’astronomia.

Com que estan fent l’assignatura de naturals en llengua anglesa, la xerrada haurà de ser en anglès.

Els explicaré 10 motius pels quals soc astrònom. Són 10 raons que recolzaré amb fotografies que puguin emocionar i sorprendre als nens, i que motivin la seva participació fent preguntes o comentaris.

Perquè, al final, el meu objectiu serà que, aquella nit, més d’una personeta somiï amb planetes llunyans. S’imagini sent astronauta. Pensi en cóm és la vida d’un dels robots que estan explorant Mart. Recordi que preciosa és la Terra vista des de l’espai.

Si hi ha alguna cosa que viatja més ràpid que la llum és la imaginació. I la dels nens és insuperable. Dóna’ls-hi una excusa, i el seu cap desbordarà amb pensaments.

L’astronomia va de nosaltres mateixos. Va d’entendre un xic més qui som i què fem aquí. És l’estudi de la natura. És física, química, matemàtica, geologia, enginyeria, biologia. És filosofia, història. Són les grans preguntes.

És mirar el cel i emocionar-se.

I és estimar i protegir aquest petit raconet d’univers on vivim. Un insignificant planeta, que per a nosaltres ho és tot.

Estic segur que els nens ho pillaran de seguida.

Properes activitats d'Estels i Planetes

El nombre d’activitats relacionades amb la divulgació de l’astronomia que estic realitzant va en augment, i espero poder compartir amb vosaltres alguna sorpresa destacada molt properament.

Estan sent nombrosos els grups de famílies que demanen observacions, fins i tot com a regal d'aniversari especial i diferent per a algun dels assistents. Entre aquestes observacions i les xerrades i conferències (algunes d’elles també per a grups privats) pràcticament ocupo cada cap de setmana. Ja és el que m’agrada!

Us recordo dues de les activitats més properes:

·         - El dijous dia 14 de maig, al Museu de Sant Cugat (Monestir), a les 20 hores, donaré la xerrada “Viatjant en el temps cap al Big Bang”, acte organitzat per l’Associació Astronòmica de Sant Cugat-Valldoreix dins el Cicle de la Llum.

És oberta a tothom qui vulgui venir, sense necessitat d’inscripció prèvia.

Cordeu-vos els cinturons i viatgem junts cap al passat, el nostre passat.

·         - Els dies 15 i 16 de maig, divendres i dissabte, a l’Observatori de l’Ebre, “màster class” d’astrofotografia amb CCD. Inscripcions aquí: http://www.obsebre.es/es/actividades-de-divulgacion

Serà un curs en el que combinaré teoria i pràctica, per a iniciar-nos en aquest apassionant món de l’astrofotografia. Practicarem amb un dels meus equips, que desplaçaré a l’Observatori.

Us aniré informant de les properes novetats!

Vols compartir un viatge sorprenent per l'univers? T'esperem el dia 6 de novembre a Sant Cugat

El dijous dia 6 de novembre, convidat pels amics de l’Associació Astronòmica de Sant Cugat-Valldoreix (AASCV), de la qual en soc soci, donaré la xerrada titulada “Retrats d’un univers sorprenent”, a les 20 hores i al Museu de Sant Cugat.

En aquesta conferència, i emprant com a guia i inspiració unes poques de les meves fotografies, farem un recorregut per algunes de les qüestions més enigmàtiques i sorprenents de l’astronomia. Parlarem de Galileu, i de cóm funciona una estrella. De planetes en altres sols, i de quan va aparèixer la vida a la Terra. Especularem sobre la possibilitat de vida en altres indrets, de l’origen i destí de l’univers, i de l’únic senyal sospitós que mai s’ha recollit, provinent de l’espai, a les grans radioantenes que busquen indicis de civilitzacions llunyanes.

En definitiva, material per a intentar entendre un xic millor la nostra posició a l’univers.

És una xerrada adreçada a tots els públics, i l’assistència és gratuïta i oberta a tothom, per gentilesa de l’AASCV.

Vols que compartim aquest viatge?

Divendres 6 observació de Saturn! I dijous 5 combinació de divulgació i emocions

Aquest proper divendres, dia 6, anoteu a la vostra agenda l’activitat de veure els anells de Saturn, els cràters i muntanyes de la Lluna, i el misteriós planeta roig, Mart.

Una observació oberta a tothom, com és habitual, i a la que sou més que benvingudes famílies amb nens. Els adults també, eh?

Serem al parc Arboretum de Sant Cugat, a partir de les 10 del vespre.

Com sempre faig, informaré a través del twitter de qualsevol novetat, especialment referent a la meteorologia. Els que ja sou habituals a les observacions sabeu que, per aquest tipus d’objectes (planetes) lluminosos, no ens cal una nit especialment bona. Mentre no estigui molt tapat, cap problema. Però, com us deia, doneu una ullada al twitter d’estels i planetes (@estelsiplanetes) abans de venir si teniu dubtes.

Aprofito per a recordar que el dia abans, és a dir, dijous 5, donaré una xerrada al local social d’Aster a Barcelona, a les 19 hores, titulada “Retrats d’un univers sorprenent”, on intentaré combinar didàctica de l’univers amb emocions. 

Vull donar les gràcies als companys d’Aster, per la seva confiança i interès. Tot i que en la xerrada d’ara fa un parell de mesos la sala era plena, algunes persones que no varen poder assistir-hi es varen adreçar a l’agrupació per a sol·licitar-ne la repetició. Això ha significat una enorme satisfacció per a qui us escriu, ja que, com he comentat en alguna ocasió, tinc l’objectiu de seguir aprenent i progressant en la vessant divulgativa de la ciència, i, en especial, de l’astronomia.

Així que una setmana interessant, per a mi segur, i espero que també per a molts de vosaltres! Us espero el dijous 5 a la xerrada, i el divendres 6 a l'observació!

Xerrada "Retrats d'un univers sorprenent" el dia 5 a ASTER. Voleu venir?

El proper dia 5 de juny, a les 19 hores, i a la seu d'ASTER a Barcelona, repetiré la xerrada que vaig donar el mes d'abril, titulada "Retrats d'un univers sorprenent".

En aquesta xerrada utilitzo unes poques fotografies inspiradores, fetes des de Falset, per a navegar per alguns dels conceptes més interessants de l'astronomia, astrofísica i cosmologia: planetes en altres sistemes solars, l'expansió de l'univers, cóm som creats dins les estrelles, els forats negres, ...

Com l'altra vegada, molt amablement ASTER facilita l'accés a la xerrada a tothom qui vulgui venir, malgrat no en sigui soci, i sempre que l'aforament ho permeti. En aquest sentit, us demanaria que, si penseu venir i no sou socis, m'envieu un email a estelsiplanetes@gmail.com. 

Ja sabeu que m'agrada molt això de la divulgació, i que cada cop  m'hi sento més involucrat, ja sigui en conferències i col·loquis, com en observacions pràctiques. Haig de dir que en la xerrada del mes d'abril vaig tenir la fortuna de comptar amb una audiència nombrosa i molt participativa. No cal  que us digui que em sento afalagat davant la petició d'ASTER de repetir-la per a poder obrir-la a més gent.

Està dins dels meus plans a mig termini, si tot va bé, el poder acabar el projecte del meu primer llibre, que justament seguirà la línia argumental de la conferència.

Gràcies a tots!

Dijous 15 de maig, astrofotografia bàsica. Promogut per l'AASCV.

El proper dijous, dia 15 de maig, a  les 8 del vespre, i al Centre d’Estudis de Sant Cugat (carrer Sant Antoni 24), donaré una xerrada d’astrofotografia, organitzada i promoguda per l’Associació Astronòmica de Sant Cugat-Valldoreix (AASCV, més informació al web de l'entitat)

Bàsicament, la temàtica es centrarà en l’astrofotografia amb CCD, amb conceptes molt bàsics i recomanacions per a qui es vulgui iniciar en aquest camp o, simplement, vulgui conèixer una mica sobre el tema.

Sens dubte, la fotografia digital va revolucionar l’astrofotografia. Abans de l’aparició dels CCD (xips que són capaços de recollir la llum que els arriba i transformar-la en senyal elèctric,... com els que porten les càmeres de fotos digitals) la captura d’imatges astronòmiques es feia amb pel·lícula fotogràfica, amb tots els inconvenients que us podeu imaginar.

Però si hagués de quedar-me amb un avantatge fonamental dels CCD front la pel·lícula fotogràfica és la seva sensibilitat. Per a que us feu una idea, de tota la llum que arriba a les millors i més sensibles de les pel·lícules fotogràfiques, només genera senyal una petita fracció, per sota del 5% (la resta de llum es perd). Un CCD d’ús astronòmic és capaç de recollir més del 90% de la llum que li arriba! I, és clar, en astronomia no ens sobra pas la llum, ja que els objectes que volem estudiar són molt febles i es troben a grans distàncies.

Els primers CCDs eren cars i, com normalment passa amb la tecnologia, rudimentaris si els comparem amb els xips que viuen dins de qualsevol càmera familiar de fotos. Però avui els CCDs estan a l’abast de l’aficionat a preus molt baixos, i amb unes capacitats que serien l’enveja dels astrònoms professionals de fa a penes 20 o 30 anys.

Aquest fet, juntament amb la baixada de preus de les òptiques dels telescopis per aficionats, fa que actualment un es pugui plantejar capturar imatges senzilles amb relativament poc pressupost. Per suposat, un cop comences t’animes, i això ja no té límit. Vols millorar. Vols més detall, objectes més difícils, imatges més espectaculars. I l’afició es complica. Bé, però això ja és una altra història.

Com a aperitiu a la xerrada del dijous, us deixo, per a la reflexió, una imatge. Quan era jove em seia al sofà de casa dels meus pares, i fullejava les enciclopèdies, cercant imatges de nebuloses i galàxies. Per suposat, les més espectaculars llavors eren les del telescopi de Mont Palomar, el més gran del món en aquella època. Els CCD no s’havien inventat, i les fotografies d’aquell magnífic telescopi de 5 metres de diàmetre es feien amb plaques fotogràfiques.

L’imatge mostra la comparació d’una d’aquelles imatges històriques, de la galàxia M51. La foto, a l'esquerra, està escanejada, amb totes les limitacions que això comporta. A la dreta, el mateix objecte capturat, fa uns pocs anys, pel meu modest equip amb CCD. Per suposat, el meu telescopi mai no podrà ni acostar-se a la ciència que va fer el venerable gegant, ni mai no podrà oferir la precisió i capacitat de veure tan lluny, ... però ja veieu la satisfacció que un pot arribar a tenir amb mitjans modestos, una mica de dedicació.... i la sort d'una nit clara!

Fins dijous al vespre!

Dimarts 1 d'Abril seré a ASTER amb "Retrats d'un univers sorprenent"

El dimarts dia 1 d’Abril, a les 7 del vespre, donaré una xerrada a l’Associació Astronòmica de Barcelona (ASTER). L’activitat forma part del cicle de conferències sobre astrofotografia que  organitza ASTER.

Aquest any, la meva xerrada es titularà “Retrats d’un univers sorprenent”, que, per cert, és el títol del llibre de divulgació d’astronomia que tinc pràcticament enllestit, i que espero pugui veure la llum cap a finals d’aquest any 2014 (actualment, és en fase de revisió, i lectura per part de familiars i amics).

La idea de la conferència, igual que la del llibre, és emprar algunes de les imatges obtingudes durant els darrers anys des del meu observatori de Falset com a fonts d’inspiració per a deixar volar la imaginació i intentar navegar pel nostre univers. De fet, aquest és un procés que m’encanta: mirar una fotografia inspiradora, i pensar. Pensar en el que es veu allà. En tota aquella immensitat. Fixar-se en els colors i entendre el perquè. Meravellar-se davant una galàxia espiral, mentre processes mentalment cóm funcionen aquestes enormes ciutats de l’espai.

En la intervenció de l’Abril a ASTER utilitzaré 10 imatges que faran de fil conductor. Al darrere de cada una d’elles, descobrirem el que s’hi amaga. Així, parlarem de planetes llunyans, del passat de la Terra, de la cerca de vida, de les estrelles i galàxies, i de l’expansió de l’univers. Al tractar-se d’un cicle d’astrofotografia, també comentaré els detalls tècnics sobre cóm han estat fetes les fotografies. D’aquesta forma, combinaré tècnica amb divulgació i discussió (que espero que es produeixi!)

Igual que va passar l’any anterior, els amics d’ASTER, molt amablement, no restringeixen l’assistència només als socis, de forma que si algú vol venir, i no és soci, només cal que m’enviï un email per a gestionar-ho.

Per mi, serà tot un experiment. Una excel·lent prova de foc per a validar, a través de la xerrada, l’esperit del llibre.

Recordatori: xerrada d'astrofotografia, el dia 2 de juliol a ASTER

Aquest proper dimarts, dia 2 de juliol, a les 7 del vespre, donaré la xerrada d’astrofotografia al local de l’Associació Astronòmica de Barcelona, ASTER.


Tal i com ja us anunciava fa un temps, aquesta xerrada és oberta també per a persones interessades que no siguin socis d’aquesta associació, sempre i quan, lògicament, hi hagi espai disponible. El local social d’ASTER es troba al carrer Viladomat 291.

La xerrada l’he adreçada a un públic molt divers: persones simplement amb curiositat sobre aquesta temàtica, aficionats que es volen iniciar, i gent amb coneixements més avançats i experiència en aquestes arts.

Com sempre sol passar, en definitiva serà l’auditori el que guiï el focus de la presentació, en funció dels seus interessos, de forma que espero es produeixi una forta interacció d’intervencions, preguntes, etc.

Fa uns mesos alguns dels lectors del blog em vàreu demanar una sessió divulgativa sobre aquest tema. Tot i que la xerrada a l’ASTER és una bona ocasió si podeu assistir, en cas que algú hi estigui interessat i no pugui venir el proper dimarts m’ho pot fer saber, i si hi hagués prou “demanda” organitzaria una trobada més informal per a parlar d’aquesta temàtica.

Per als que vulgueu / pugueu, ens veiem doncs el dimarts 2 de juliol a les 19 hores a ASTER.

Xerrada sobre astrofotografia bàsica el dia 29 de novembre. Voleu venir?

Responent a peticions rebudes, ens alegra molt anunciar que aquest blog organitzarà una xerrada, i col•loqui, sobre astrofotografia, per a tothom interessat en el tema, el dijous dia 29 de novembre a les 21 hores a Sant Cugat.

La xerrada la farem al restaurant pizzeria Paisá, a la Rambla Jaume Sàbat 4 de Sant Cugat del Vallès. Aquesta pizzeria disposa d’un espai que hem reservat i en el què podrem dur a terme perfectament aquesta activitat mentre sopem.

L’única condició que ens posa el restaurant és, lògicament, realitzar una consumició. A tall orientatiu, un menú pot costar sobre els 17 euros, una pizza amb beguda sobre els 12.

El contingut d’aquesta xerrada s’orientarà a conceptes bàsics d’astrofotografia per a tothom (especialment amb CCD, que és l’àmbit en el què m’he mogut). L’objectiu és poder orientar als aficionats que s’estiguin plantejant iniciar-se en aquest camp, i també a tothom qui, simplement, tingui curiositat sobre el tema, o en vulgui sentir a parlar. No és necessari partir de cap coneixement previ per assistir-hi!

En la xerrada farem èmfasi en aspectes pràctics, i compartiré amb els assistents tot allò que pugui ser d’interès respecte de la meva pròpia corba d’aprenentatge, és a dir, lliçons apreses. Veurem exemples, i debatrem sobre ells. I segur que ens ho passem molt bé.

Tractant-se d’un camp amplíssim, i en funció de l’interès que pugui derivar aquesta primera xerrada entre els assistents, ja decidirem entre tots si val la pena repetir periòdicament aquesta trobada sobre astrofotografia, convertint-la en un cicle, en el què puguin participar altres companys o, fins i tot, puguem convidar a persones expertes.

Hi sereu tots molt benvinguts, com sempre que organitzem activitats.

Com que hem de concretar amb el restaurant el número d’assistents, us demano que aquells que vulgueu venir envieu un email de confirmació a l’adreça estelsiplanetes@gmail.com. També podeu emprar aquesta adreça d’email per a qualsevol dubte o aclariment que necessiteu.

Ens veiem, doncs, el dijous 29 de novembre!