dimecres, de novembre 30, 2011

Ajornem (un altre cop) l'observació per a nens i nenes

Doncs si, sembla que no tenim sort. Ja és el segon ajornament.


Portem una temporada llarga de pluges, i ara que semblava que entràvem en una treva aquesta haurà durat uns pocs dies, ja que les prediccions per al divendres és que tornen els núvols i l’aigua.

En aquests casos, sempre soc partidari d’ajornar, especialment quan s’organitzen observacions per a assistents no especialitzats. Considero que no hi ha res pitjor que encoratjar a la gent a venir i després no poder gaudir de la sessió. I, en aquest cas, amb més raó, ja que l’esforç de les famílies per venir amb nens i nenes, i el desencís que es pot generar no paga la pena.

Així que serem conservadors, i ajornarem.

Les observació havien estat programades, en les dues ocasions, tenint en compte la fase de la Lluna (creixent) i la bona visibilitat de Júpiter. Això permetia realitzar l’observació ben d’hora al vespre, cosa ideal per a les famílies.

Ara se’ns complica el tema, ja que entrarem en dates nadalenques, en les què pot ser complicat organitzar això.

Per tant, i sempre comptant amb la vostra comprensió, em reservo uns dies per pensar-hi i tornar a fixar nova data.

Alguns de vosaltres m’heu fet arribar, aquests darrers dies, el vostre interès en l’observació, cosa que m’anima a seguir organitzant, juntament amb el meu amic Xavi, aquestes activitats. Com que, a més, ens agrada molt fer-ho, no patiu que, d’activitats, en farem.

Aprofito per animar-vos, les nits en les què els núvols s’obrin, a localitzar visualment Júpiter. No hi ha dubte, la seva lluentor és increïble, i no es pot confondre amb cap altra “estrella”. El podeu veure tota la nit, des de primeres hores del vespre.

Gràcies a tots!

dijous, de novembre 24, 2011

Divendres dia 2 de desembre: Observació per a nens i famílies

El divendres dia 2 de desembre, a les 9 del vespre, farem, si tot va bé, l’observació astronòmica per a nens i famílies que vàrem haver d’ajornar, a causa del mal temps, ara fa un mes.

El lloc d’observació serà a Sant Cugat, el parc que hi ha al darrera dels cinemes (parc que es coneix amb el nom “Arboretum”). En el plànol que apareix a la dreta podeu veure la seva ubicació.

Us recordo que els objectes a observar seran la Lluna creixent, i el planeta Júpiter, tots dos molt assequibles i espectaculars per a no iniciats.

En Xavi, amic i company en això de l’astronomia, i jo intentarem, a més, acompanyar l’observació amb explicacions senzilles sobre fenòmens observables del nostre cel, tot això adreçat, com us deia, a nens i famílies (si no teniu nens, i voleu venir, també sereu molt ben vinguts!).

Aquesta observació compta amb l’ajut i suport dels amics de l’Associació Astronòmica de Valldoreix-Sant Cugat.

Com sempre, un o dos dies abans confirmarem en aquest blog, en funció de la predicció meteorològica. Esperem que, després de quasi un mes seguit plovent, aquest cop els déus ens deixin un raconet de cel clar.

divendres, de novembre 18, 2011

Les mides visuals de la Lluna i el Sol, meravellosa coincidència

Tot i que el Sol és, com bé sabeu, enormement més gran que la Lluna, degut a la distància a la què aquell està de nosaltres, els dos astres apareixen, visualment des de la Terra, pràcticament iguals en dimensió.

En efecte, la rodona que dibuixa la Lluna plena en el nostre cel és aproximadament de mig grau d’arc, igual que el mig grau que aparenta tenir el Sol.

Aquesta coincidència, fruit de l’atzar, fa que puguem gaudir d’uns efectes espectaculars, com ara seguit veurem.

Les eclipsis totals de Sol, potser un dels fenòmens més impressionants que podem veure al cel, en són un exemple. Només que la Lluna fos un xic més petita del que és, o que estès situada un xic més lluny de la Terra, o bé que el Sol fos més gran, o que la distància Terra-Sol fos més petita, les eclipsis totals de Sol no tindrien lloc sobre el nostre planeta.

La Lluna nova passaria per “sobre” del cercle del Sol en un eclipsi, però no l’arribaria a tapar mai completament. L’espectacle seguiria sent d’allò més espectacular, però ni per aproximació tan meravellós com un eclipsi total. Fins i tot, en funció de la diferència de mida entre Lluna i Sol, vistos des d’aquí, podria ser que els eclipsis passessin absolutament desapercebuts pel públic.

Però, i què passaria a l’inrevés? És a dir, que la mida de la Lluna, vista des del nostre món, fos més gran que la mida del Sol (voldria dir que la Lluna fos un xic més gran del que és, o que estès més a prop nostre, o que tinguéssim un Sol més petit, o més lluny de nosaltres)?

Si, els eclipsis totals de Sol es seguirien produint, però aquests no permetrien veure la corona solar. Aquest efecte extraordinari fa que, quan la Lluna nova tapa el Sol en un eclipsi, com que les mides coincideixen, es deix al descobert, al voltant del Sol, la corona de llum que rodeja la nostra estrella, com podeu veure en la fotografia que adjunto. Aquesta corona no és possible veure-la en condicions normals, degut a l’enorme intensitat de la llum del Sol. La lluentor de la seva corona és subtil comparada amb la llum de l’estrella, i no és fins que podem “tapar” aquesta llum que podem veure la delicada forma de la corona. Aquest efecte es suma a l’espectacularitat de l’eclipsi.

Sembla, doncs, com si les mides del Sol i de la Lluna, i les distàncies respectives a la Terra, haguessin estat dissenyades amb molta cura per un hàbil artesà. Amb això, la natura, un cop més, ha adornat un món magnífic, el món on vivim.

Potser ho ha fet per a recordar-nos lo afortunats que som de poder habitar aquest racó de l’univers.

Segurament arribarem a tenir, un dia, la tecnologia que pugui permetre a la humanitat abandonar la Terra quan l’haguem tornat inhabitable. Però mai l’home podrà habitar un món millor que aquest, fet a la nostra mida.



Voleu saber més dels eclipsis?

-Lluna plena sempre que hi ha eclipsi de Lluna, i Lluna nova sempre que hi ha eclipsi de Sol. Ho sabíeu? Podeu llegir-ho a "Les fases de la Lluna i els eclipsis"

- "Com funciona un eclipsi de Sol?"

dijous, de novembre 10, 2011

Buscant vida intel·ligent a l'univers

Com els seguidors d’aquest blog sabeu, la recerca de vida, i més en concret, de vida intel•ligent a l’univers és, a part d’un tema apassionat, una iniciativa molt controvertida.

En uns moments de profunda crisi econòmica, com l’actual, alguns dels més emblemàtics projectes d’aquest àmbit corren perill.

Acabo de llegir vàries notícies desagradables en aquest sentit. La revista Sky&Telescope, per exemple, publica una petita nota sumaritzant alguns d’aquests problemes.

Sembla que un dels més famosos, i innovadors, projectes, el SETI@home, ho està passant molt malament.

El SETI@home (sigles que signifiquen “Recerca de Vida Intel•ligent Extraterrestre des de casa”) empra el temps inactiu dels ordinadors de multitud de voluntaris. Més de 8 milions de voluntaris tenen, a l’ordinador de casa seva, instal•lat un programa gratuït, el qual descarrega al PC dades que el enorme radiotelescopi de Arecibo, a Puerto Rico, recull. Els ordinadors se n’encarreguen d’analitzar els senyals, en busca de “marques” o pautes que puguin indicar que aquells “sorolls” que venen de l’espai són artificials.

És tan enorme la quantitat de dades a analitzar que aquesta idea del SETi@home, creada l’any 1999, és una enginyosa solució per a superar la manca de temps d’anàlisi que els grans ordinadors no volen/poden dedicar a aquest projecte “descabellat “.

Doncs bé, aquesta iniciativa ha hagut d’acomiadar ja una part del seu personal, i de fet perilla la seva continuïtat. Els diners han deixat d’arribar dels seus mentors i patrocinadors.

També sembla que algun dels radiotelescopis dedicats a aquesta recerca de senyals de civilitzacions llunyanes estan a punt de tancar.

Al darrera de l'enorme pressió sobre aquesta part de l’exploració de l’univers es troba el sentiment, d’una part important de la comunitat científica, sobre les poquíssimes probabilitats d'èxit que aquest tipus de recerques tenen, i la necessitat, per tant, de dedicar els cada dia més escassos recursos econòmics a altres investigacions més útils.

Per què encara no hem detectat res?

Hi ha molts factors a tenir en compte per a poder respondre aquesta pregunta.

En primer lloc, es tracta, certament, de buscar una agulla en un paller. L’espectre de radiofreqüències és molt gran, i el senyal podria venir de qualsevol direcció. Escombrar sistemàticament totes les freqüències en totes les direccions és una tasca senzillament impossible avui per avui.

A més, com podem estar segur que no ens ha passat per alt algun avís d’un altre món? Estem segurs que podríem reconèixer el senyal?

En principi, aplicant el sentit comú, estem buscant senyals repetitius, els anomenats “fars”. Senyals que una hipotètica civilització enviaria a l’espai dient “Som aquí!”. Una mena de beep-beep rítmic, amb espais de silenci, i seguint una pauta repetitiva. Sembla que això si que podríem separar-ho del “soroll” de fons. Però dependria d’altres factors, com la intensitat del senyal (com de forta o feble ens arriba).

Un altre aspecte, lògicament, seria el nombre de civilitzacions relativament properes. Els més pessimistes pensen que, si no estem sols a l’univers, poc ens falta. O, dit d’altra forma, que la probabilitat de trobar vida intel•ligent “a prop” (a la nostra galàxia, per exemple) és molt petita.

Al damunt de tot això, està la pròpia utilitat de tot plegat. Efectivament, descobrir un senyal intel•ligent seria l’esdeveniment del segle. Què dic del segle! Possiblement de la història de la humanitat. Però, més enllà de constatar que no estem sols, poca cosa més, degut a la problemàtica de les enormes distàncies.

Com bé sabeu, enormes distàncies equivalen a enorme temps en el passat. És a dir, detectar signes d’una civilització que, posem per cas, es trobés a 2 milions d’anys llum (que vol dir aquí mateix, al costat, en termes de l’univers), voldria dir que faria això, 2 milions d’anys, hi havia “gent” que ens enviava senyals. Qualsevol comunicació seria impossible. És com descobrir fòssils antiquíssims, que ens parlen del passat, i no pas del present.

Nosaltres també estem enviant senyals a l’espai. Les nostres emissions de ràdio i de televisió s’escapen al cosmos, i podrien ser descobertes per algú. Doncs bé, en els anys que fa que tenim aquest tipus de tecnologies (és a dir, que existeix ràdio i TV), els nostres senyals hauran viatjat, posem, 40, o 50 anys llum. Res!

La meva reflexió és la següent. Ara, més que mai, hem de ser pràctics i gestionar millor els pocs recursos disponibles per a la ciència. És molt més profitós, en termes de possibilitat d’èxit, seguir treballant, per exemple, en la nova sonda que s’enviarà a Mart (és una canya, ja ho explicaré en un altre article!) que mantenint determinades instal•lacions. Ara bé, és trist que iniciatives com SETI@home, innovadores, i que costen tan poc en termes de diners (el cost de les poques persones que hi treballen, ja que, com hem explicat, la tecnologia la posen, prestada, els milions de voluntaris anònims) pengin d’un fil per manca de suport.

D’acord, la probabilitat de trobar res és molt petita, ínfima. Però no val la pena seguir dedicant un pressupost que, a ben segur, és ridícul, a contestar la gran pregunta? Aquella pregunta que ens fem quan, en una nit freda i clara, ens quedem pensant, mentre mirem a dalt, a la multitud de puntets tentinejants.

dissabte, de novembre 05, 2011

Un asteroide que passarà ben a prop de la Terra


El proper dia 8 de novembre, un asteroide passarà ben a prop de la Terra.

Es tracta d’una roca sideral d’uns 400 metres de diàmetre, que passarà, com un míssil, a una distància un xic més propera que la Lluna.

Aquest errant còsmic, conegut com 2005 YU55, batrà el rècord, de moment, de proximitat observada per a un objecte d’aquesta mida. Altres objectes han passat, a ben segur, més a prop, però mai han estat observats (és allò de “ojos que no ven, ...”). El mateix 2005 YU55, per exemple, devia passar ben a prop de la Terra l’any 1976, però ningú no ho va detectar.

Els càlculs de trajectòria, ben refinats (espero!), indiquen que aquesta bomba no té probabilitats de caure al nostre planeta, al menys en els propers 100 anys. En el cas que això passés, els efectes serien extraordinàriament devastadors. El seu impacte tindria una força equivalent a vàries bombes d’hidrogen.

En aquest blog n’hem parlat sovint d’aquest tema. Recordeu que existeix un programa d’estudi i observació americà que te l’encàrrec del Congrés d’aquell país de tenir sota control totes les roques i objectes potencialment perillosos per la Terra. Aquest programa segueix l’òrbita de milers de cossos, de mides diverses, i cada any se n’afegeixen de nous.

També hem revisat algun cop la tecnologia que tindríem per a intentar desviar o protegir-nos d’alguna d’aquestes bombes potencials. Si voleu llegir sobre això, podeu consultar “Tractors espacials per a salvar a la Terra”.

El que l’asteroide comentat anteriorment passi a prop és notícia simplement perquè ho coneixem. Vull dir que, durant milers d’anys d’existència de l’home sobre la Terra, objectes iguals, i molt més grans, hauran passat igual d’aprop, o fins i tot més. Asteroides i cometes grans, que han visitat el nostre planeta, mentre sota la vida seguia, inconscient del perill que s’aproximava des del cosmos.

Estadísticament, alguns d’aquests objectes cauen (han caigut, i cauran) contra la Terra. És, simplement, qüestió de temps.

Està bé, de tant en quant, pensar en aquestes coses, no com a catastrofistes o pessimistes, sinó per a relativitzar els nostres problemes quotidians, que ens semblen tan importants, i recordar que formem part d’un experiment magnífic, que es diu univers.

El dia 8 de novembre, sortirem de casa, per anar a treballar, o portar els nens a l’escola. Per sobre nostre, una pedra de 400 metres passarà com una exhalació, i no podrà per menys que meravellar-se de lo preciosa que lluirà la Terra a aquella distància.



Voleu llegir més sobre el tema?




dimecres, de novembre 02, 2011

Ajornem l'observació per a nens. Nova data: 2 de desembre

A la vista de les previsions del temps, que indiquen núvols i pluges per a tota la setmana, inclòs el divendres, ajornem l’observació astronòmica per a nens i famílies que teníem programada per aquest divendres dia 4 a Sant Cugat.

Com podeu veure en el gràfic del Servei Meteorològic de Catalunya, no pot pintar pitjor. Tot i que he vist canviar les previsions en qüestió de dies, i també tots de vegades les hem vist errar, he preferit ajornar aquesta trobada, ja que considero que no hi ha pitjor decepció que desplaçar-se (amb nens) i no poder observar.


Aquesta observació tenia doble objectiu. Per una part, veure amb telescopi la sempre espectacular Lluna, i també Júpiter. I per l’altre divulgar aspectes senzills, referents a l’astronomia, adreçats als nens i nenes. Seguirem mantenint aquests mateixos objectius, i per aquesta raó fixem una nota data per a l’observació.


La nova data prevista serà el dia 2 de desembre, també a les 9 del vespre i a Sant Cugat (mateix lloc, al parc que hi ha al darrera dels cinemes). Aquesta data ens permet tenir la Lluna en fase creixent, ideal per a ser observada a primeres hores del vespre. Recordeu que la Lluna plena, malgrat lo bonica que és a ull nu, no és un bon objectiu per a un telescopi, ja que els rajos de Sol hi cauen verticals i no produeixen ombres. I sense ombres, no hi ha sensació de relleu.


Així doncs anoteu a la vostra agenda, el divendres 2 de desembre. Com sempre hem fet, uns dies abans confirmarem l’observació, en funció del temps.


Aquest avís d’ajornament, i proposta de nova data, també s’anunciarà al lloc web de l’Associació Astronòmica de Valldoreix-Sant Cugat.

Estels i Planetes

TOP