dimecres, de setembre 29, 2010

Primera observació dels seguidors del blog

Amics, queda convocada l’observació astronòmica del proper dijous 7 d’octubre!

En el darrer article publicat, referent al cometa que es podrà veure durant aquests dies, vaig, mig en serio mig en broma, explorar la possibilitat de fer la primera observació astronòmica de seguidors del blog.

Les respostes que he obtingut han estat suficients com per a que m’animi a fer-ho, a pujar el telescopi des de Falset i “improvitzar” aquesta observació prop de Barcelona.

El lloc d’observació serà a Bellaterra, a partir de les 10 de la nit el dijous 7.

Podem fer un punt de trobada a la plaça de l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Bellaterra, cap a tres quarts de deu. D’allà anirem al lloc d’observació.

Per als que preferiu venir directament o fer-ho més tard, us indico a continuació l’adreça exacte del lloc d’observació i les coordenades per a que programeu el vostre GPS:

Carrer Amadeu Vives s/n, Bellaterra (GPS: N 41.50663 E 2.07609)

El carrer Amadeu Vives puja des de la plaça de la Mare de Déu de Montserrat, i de seguida entra en el bosc. Arribareu a una explanada en mig del bosc,... i allà és (si poseu les coordenades en el GPS us hi portarà sense problemes).

Ja us podeu imaginar que observar prop de les ciutats no permet gaudir de la mateixa manera que des d’un lloc fosc, però penso que ens podem marcar els objectius següents:

• una petita sessió d’orientació a ull nu: quin cel veiem, algunes constel•lacions
• Júpiter, amb les seves bandes de color i els seus satèl•lits
• El cometa 103P/Hartley
• I uns quants objectes de “cel profund”, entre els què estarà la resta de la mor d’una estrella, la gran galàxia d’Andromeda, etc.

Tot això si no està núvol, és clar. Depenem ara del temps. És per aquesta raó que si veig que les previsions meteorològiques no són favorables us proposaré ajornar l’event. Estigueu per tant atents al blog, un parell de dies abans (dilluns o dimarts) confirmarem l’observació.

Tot i que les temperatures són molt agradables, porteu-vos quelcom per si refresca. Ah! I si algú de vosaltres té telescopis que vulgui portar, perfecte!

Està tothom convidat. És a dir, si teniu coneguts als qui pugui interessar, benvinguts. Igual que el blog, l’observació està pensada per a no iniciats, amb un objectiu divulgatiu.

Així doncs, atents a la confirmació que farem dilluns o dimarts, eh?


dimarts, de setembre 21, 2010

Un cometa a la vista!


El podrem veure, sembla ser, a simple vista des d’un lloc fosc, i perfectament amb ajut de prismàtics o telescopi des de qualsevol lloc.

El cometa en qüestió és el 103P/Hartley, cometa periòdic descobert al 1986 i que dóna tombs al Sol cada 6,5 anys (tots els periòdics tenen una “P” en la seva denominació. El número “103” indica que és el cometa periòdic número 103 en ordre de descobriment. Per exemple, el famós Halley és el 1P/Halley).

Aquest cometa en qüestió arribarà a magnitud 5, suficientment brillant com per veure’l amb ull nu des d’un lloc fosc, i més que suficient per a veure’l des de la ciutat amb l’ajut d’un petit instrument (fins i tot uns prismàtics).

Tot i que ja es pot començar a veure ara, la millor data serà al voltant del 8 i 9 d’octubre. Sense Lluna que molesti amb la seva llum, el cometa es situarà sobre la constel•lació de Perseo, al costat de Cassiopea (hey! Ja heu aprés a reconèixer-la?). A partir de mitja nit, aquesta constel•lació estarà ben alta i molt fàcil de localitzar mirant al nord.

Us adjunto un esquema, amb el pas del cometa aproximadament marcat.


S’espera que el cometa, en aquest pas, exhibeixi dues cues (no crec que això es pugui veure a simple vista, i necessitareu instrument).

Jo l’intentaré fotografiar el cap de setmana del 8/9 des de Falset.

Ummm.... podria utilitzar aquesta excusa del cometa per a organitzar una primera observació telescòpica pels lectors del blog que s’hi apuntin? No sé, potser és massa improvitzat? Dijous dia 7 d’octubre, en algun lloc a determinar a prop de Barcelona?
Si hagués massa crítica potser ho faria, ok? (necessito la “massa crítica” per a animar-me a fer el muntatge de moure el telescopi i altres parafernàlies des del Priorat a Barcelona!)

Ummm.....

dijous, de setembre 16, 2010

Per què el cel de la nit és fosc?

Aquesta pregunta, aparentment innocent, és, ni més ni menys, que la prova que vivim en un univers dinàmic, canviant i finit.

El que el cel de la nit es vegi fosc (o, el que és igual, que l’espai sigui negre) és el que es coneix com a paradoxa d’Olbers, astrònom alemany del segle 19 que ja va formular aquesta pregunta (llavors sense resposta).

Per entendre la resposta, raonem-ho al revés: si l’univers fos infinitament gran, infinitament vell, i uniformement ple d’estrelles, el cel nocturn seria brillantíssim. Veiem el per què.

En aquest cas, qualsevol línia de visió (és a dir, miréssim on miréssim) ens portaria a la superfície d’una estrella, més propera o més llunyana. Perquè hem suposat que l’univers és infinit, i a més immutable (les estrelles no es “moren”), i a més uniforme. Aquesta línia de visió (una imaginària línia recte sortint dels nostres ulls) sempre acabaria topant amb una estrella.
El nostre cel seria brillantíssim.

Un exemple per acabar-ho d’entendre: si estiguéssim mirant un bosc ple fins l’infinit d’arbres blancs, tot i que uns estesin situats més a prop i altres molt lluny... no veuríem tot blanc?

Si el cel de la nit és fosc és per què falla alguna de les tres hipòtesi anteriors... o les tres a l’hora!

El nostre univers és finit en la seva edat (uns 13,7 mil milions d’anys), i no és immutable, sinó que està en constant canvi (la vida finita de les estrelles, per exemple). Segurament, l’altra hipòtesi també és falsa, i l’univers, al menys l’univers “visible”, és també finit en la seva dimensió.

Una pregunta tan senzilla com aquesta ens condueix, com veiem, a una conclusió d’enorme importància: el nostre univers és ben viu (per a més dades, tot i que això ja no es dedueix de la pregunta, el nostre univers s’està expandint acceleradament, no sabem encara si sempre serà així o si en algun moment es contraurà i tot tornarà a començar, i, atenció, estem quasi segurs que més del 70% de la matèria que hi ha a l’univers és desconeguda i formada per partícules encara per descobrir!)

Però tranquils. Això que l’univers sigui tan canviant no us ha de fer córrer a cancel•lar les vostres inversions o dilapidar els vostres estalvis. El rellotge de l’univers marca en desenes, centenes i milers de milions d’anys!

dissabte, de setembre 11, 2010

Heu vist avui la Lluna i Venus?

Tal i com dèiem en aquest blog, la Lluna creixent i Venus han passat molt a prop visualment una de l’altra. L’escena, si l’heu vist, ha estat impressionant.

En l’article del cel del mes de setembre (http://estelsiplanetes.blogspot.com/2010/08/el-cel-aquest-mes-de-setembre.html) ja us comentava que la meva simulació de la posició dels dos astres pel dia 11 de setembre no us l’havia pogut posar per què el programa dibuixava la Lluna pràcticament sobre Venus (el meu programa exagera la mida de la Lluna en els dibuixos, per a fer-la més “atractiva”, i d’aquí la petita imprecisió al dibuixar). A canvi, us posava la simulació del dia 12.


Doncs bé, just quan s’ha fet fosc he fet una fotografia amb la meva reflex:

Venus és el punt lluminós que es troba a la dreta de la Lluna, per sobre de les llums de Sant Cugat i tocant ja els arbres, amagant-se per l’horitzó Oest.

La Lluna sembla mirar al planeta, oi?

dijous, de setembre 09, 2010

Dos asteroides passen ben a prop de la Terra

Entre el dimecres 8 i el dijous 9 de setembre, dos asteroides d’uns 10 metres de diàmetre, han passat a una distància menor que la que ens separa de la Lluna.

Els lectors d’aquest bloc ja coneixeu el tema, i segur que ja no us espanteu.

Tot i que estadísticament és inevitable anar tenint impactes d’asteroides i cometes al llarg dels anys, impactes realment grans, que puguin significar catàstrofes o fins i tot posar en perill la continuïtat de l’home en el nostre planeta són, afortunadament, infreqüents (tot i que, també estadísticament, acaben “tocant”).
Els dos objectes que hem comentat van ser detectats diumenge, i ràpidament es van calcular les trajectòries per a assegurar-se que no estaven en curs de col•lisió.

La realitat és que es calcula que CADA DIA passen objectes d’aquesta dimensió a distàncies relativament properes. I també es calcula que un cop cada 10 anys un d’aquests viatgers decideix fer-nos una visita.

Podeu visitar la web http://neo.jpl.nasa.gov/risk/ per a tenir una idea de la quantitat d’objectes “NEO” (que vol dir “Near Earth Objects”) que es monitoritzen constantment (però n’hi ha milions allà fora, que encara desconeixem!).

diumenge, de setembre 05, 2010

Telescopis sota terra per a capturar al fantasma

Qui ho diria! En un món en el què els instruments per a estudiar l’univers els col•loquem ben amunt, en el més alt dels cims, o fins i tot en òrbita fora de la Terra, uns curiosos aparells s’esforcen en analitzar el cosmos des de les profunditats d’immensos pous i mines sota terra.

Les reaccions nuclears que es produeixen dins el nostre Sol, com en qualsevol altra estrella, estan perfectament descrites per la física de partícules.
En les més senzilles d’aquestes reaccions, 4 àtoms d’hidrogen (l’element més senzill i abundant de l’univers) es fusionen per a produir 1 àtom d’heli (el segon element més senzill de l’univers).
Però aquesta reacció, que té lloc en el cor super-calent de les estrelles, dóna lloc a altres partícules, que serien com els “subproductes” de la fusió: radiació electromagnètica (en definitiva, llum), i neutrins.

Neutrins. Una partícula ben divertida! Vegem per què.

El neutrí és una partícula sense càrrega elèctrica i increïblement petita. Tan petita, que quasi no té massa: pesa menys que una milmilionèsima part del què pesa un protó (que ja es ben petit, us ho ben asseguro!).

Això és ser molt, molt petit. Sent així, el neutrí ho travessa tot sense xocar.

Si volguèssim parar un neutrí hauríem de construir una paret de plom que tingués com a amplada...ummm... un any llum! (hey! Us imagineu una paret d’aquesta amplada, quasi 10 bilions de quilòmetres? Quina passada, oi?)

I és que el neutrí no està per distreure’s. A velocitats properes a les de la llum, passa per entre mig de tot, sense immutar-se.

Penseu en això que us vaig a dir. Si llegiu aquest article de dia, trilions de neutrins provinents del Sol entren pel vostre cap cada segon, travessen tot el vostre cos i es submergeixen en la Terra per també travessar-la sense parar-se ni un moment. Si llegiu de nit, aquests trilions de neutrins per segon us entren al cos pels peus, després de travessar el nostre planeta des de la cara il•luminada pel Sol, i surten pel vostre cap en direcció a l’espai. Travessen el nostre planeta com si res, en una vintena part d’un segon.

El seu estudi és important. Per què? Doncs per què com qualsevol partícula que ve de l’espai ens porta informació (la seva velocitat, la seva direcció).
A part del Sol (de qualsevol estrella), molts altres fenòmens produeixen rius de neutrins: les supernoves per exemple (les immenses explosions de les estrelles gegants).

Com detectar, i estudiar, aquestes partícules tan insolidàries?

Doncs aquí és on ens endinsem en les profunditats de grans mines sota Terra, on s’han construït enormes dipòsits de líquid (de l’ordre de 40 metros d’alçada per 40 de diàmetre) –en concret, d’una varietat de l’aigua que es coneix com aigua pesada-. Una gran quantitat de detectors espien el líquid, esperant fotografiar l’impacte d’un neutrí amb l’aigua.

Per què sota terra? Doncs per què els instruments són tan fins i precisos que aconsegueixen fotografiar l’impacte d’altres partícules que no interessen i que també ens venen de l’espai (rajos còsmics). No hi ha res com posar terra pel mig: com un gran colador, només els neutrins són capaços de passar!

Com us podeu imaginar se’n detecten poquíssims (la immensa majoria segueixen el seu camí). Però de tant en quant una petita fosforescència en el líquid indica l’impacte d’una d’aquestes partícules.

Vagant per sempre per l’espai, immutables a tot, impertorbables. Només la curiositat d’algun d’ells per a provar l’aigua d’una enigmàtica piscina a més de 1.000 metres de profunditat ens permet estudiar una mica més aquestes partícules fantasma.

Categories

Estels i Planetes

TOP