dimecres, d’octubre 24, 2012

L'exploració de Mart i la qüestió prohibida

La fotografia que veieu aquí és una de les moltes que està prenent cada dia la sonda Curiosity, mentre recorre la superfície del planeta Mart.

Com ja vàrem comentar en el seu moment, la Curiosity és l’enginy més sofisticat que s’ha enviat fora de la Terra. Amb la dimensió d’un cotxe, ple d’instruments d’anàlisi i càmeres, i amb una petita pila d’energia nuclear, aquest laboratori amb rodes ens canviarà els propers anys, segur, la visió que tenim de Mart.

En concret, la fotografia mostra el primer gran descobriment de la Curiosity, quan no fa ni 3 mesos encara que va arribar al planeta roig. Les pedretes que hi veieu, i especialment les que estan integrades en les roques més grans de la fotografia, conglomerats, demostren sens dubte que aquell lloc és un antic llit de riu.

De fet, els científics han pogut, fins i tot, calcular coses com ara la profunditat del corrent i la seva velocitat.

Que hi havia hagut aigua a Mart era una cosa que ja sabíem, especialment gràcies a les fotografies d’alta definició que els satèl•lits que hi tenim voltant aquest planeta ens havien mostrat. Aquestes fotografies mostraven formes orogràfiques, com ara canons, que ens portaven a deduir la presència d’antigues corrents d’aigua. Però ara, per primera vegada, l’evidència és a tocar: no es tracten de fotografies fetes a gran alçada; es tracta que tenim material analitzable i “tocable” (pel llarg braç de la Curiosity!).

Si. Sembla que Mart tenia molta aigua fa milions d’anys.

Aquesta qüestió de l’aigua és, realment, excitant. Per una banda, ens condueix a les misterioses preguntes: “I on és ara tot aquella aigua? Què li va passar al planeta i per què?”.

Però, a més, fa sorgir, inevitablement, la pregunta per excel•lència. Aquella que, segons alguna entrevista que he pogut llegir recentment, els científics de la NASA han declarat quasi com a prohibida.

La NASA s’esforça per explicar que la missió de la Curiosity no és la recerca de vida, actual o passada (és l’assumpte “prohibit”). La seva missió, diuen, és la d’esbrinar si hi havia condicions propícies per al desenvolupament de vida.

Sembla un petit matís, ... però és molt més que això.

Una primera reflexió ens pot portar a deduir que el que està fent aquesta gent és baixar el llistó de la dificultat del descobriment. Efectivament, posar-se com objectiu descobrir proves de vida passada sembla una fita massa ambiciosa, que, en cas de no assolir-se, deixaria una cicatriu de frustració que podria posar en perill futures missions.

Però personalment penso que el motiu és un altre.

Fixar-se l’objectiu de la vida és tancar-se les perspectives. Si dissenyem un enginy especialitzat per a descobrir proves de vida extinta, per exemple, haurem partit, en fer-ho, del nostre concepte de vida. Un concepte segurament massa estret, massa emmirallat en el tipus de vida que habita a la Terra. La vida que necessita aigua, i coses que van des del carboni, oxigen i nitrogen per a formar aminoàcids. Aquests serien els elements, doncs, que la nostra sonda hipotètica buscaria.

En canvi, l’objectiu de buscar condicions favorables per a la vida obre molt més la ment i les possibilitats, simplement perquè no estem condicionant la forma de vida que hi podria haver existit, ni, per tant, els instruments i experiments que la nostra sonda realitzarà.

Buscar “condicions favorables” pot voler dir analitzar cada un dels descobriments que “cridin l’atenció”, siguin roques amb composicions estranyes, o la presència de determinats compostos químics en les roques antigues. L’associació dels descobriments amb “vida” vindrà, en tot cas, després, i podria portar-nos a postular formes de vida completament diferents als nostres estàndards terrícoles.

El destí de la Curiosity és una muntanya de 5,5 quilòmetres d’alçada, que es va formar com a conseqüència de l’impacte d’un gran meteorit, fa milers de milions d’anys. En aquest procés, la gran quantitat de material excavat per l’impacte es va acumular formant la muntanya. Pujar-la és com viatjar pel passat del planeta, tot seguint els diferents estrats de roques antiquíssimes que estan exposats i que formen la muntanya.

Els grans descobriments, estan, per tant, encara per venir.

He compartit amb vosaltres, vàries vegades en aquest blog, la fascinació que em genera l’exploració de Mart. Quan veig fotografies com l’anterior, no puc evitar identificar-me amb els vehicles, com si de persones es tractés. Veure el que veuen. Pensar el que pensen.


Hipnotitzat per la similitud que els paisatges que tinc al davant  tenen amb alguns indrets de la Terra, alço la vista, buscant en aquest cel rogenc un puntet lluminós. El puntet d’un món blau i ple de vida  al què no tornaré mai més.

divendres, d’octubre 19, 2012

Xerrada sobre astrofotografia bàsica el dia 29 de novembre. Voleu venir?

Responent a peticions rebudes, ens alegra molt anunciar que aquest blog organitzarà una xerrada, i col•loqui, sobre astrofotografia, per a tothom interessat en el tema, el dijous dia 29 de novembre a les 21 hores a Sant Cugat.

La xerrada la farem al restaurant pizzeria Paisá, a la Rambla Jaume Sàbat 4 de Sant Cugat del Vallès. Aquesta pizzeria disposa d’un espai que hem reservat i en el què podrem dur a terme perfectament aquesta activitat mentre sopem.


L’única condició que ens posa el restaurant és, lògicament, realitzar una consumició. A tall orientatiu, un menú pot costar sobre els 17 euros, una pizza amb beguda sobre els 12.

El contingut d’aquesta xerrada s’orientarà a conceptes bàsics d’astrofotografia per a tothom (especialment amb CCD, que és l’àmbit en el què m’he mogut). L’objectiu és poder orientar als aficionats que s’estiguin plantejant iniciar-se en aquest camp, i també a tothom qui, simplement, tingui curiositat sobre el tema, o en vulgui sentir a parlar. No és necessari partir de cap coneixement previ per assistir-hi!

En la xerrada farem èmfasi en aspectes pràctics, i compartiré amb els assistents tot allò que pugui ser d’interès respecte de la meva pròpia corba d’aprenentatge, és a dir, lliçons apreses. Veurem exemples, i debatrem sobre ells. I segur que ens ho passem molt bé.

Tractant-se d’un camp amplíssim, i en funció de l’interès que pugui derivar aquesta primera xerrada entre els assistents, ja decidirem entre tots si val la pena repetir periòdicament aquesta trobada sobre astrofotografia, convertint-la en un cicle, en el què puguin participar altres companys o, fins i tot, puguem convidar a persones expertes.

Hi sereu tots molt benvinguts, com sempre que organitzem activitats.

Com que hem de concretar amb el restaurant el número d’assistents, us demano que aquells que vulgueu venir envieu un email de confirmació a l’adreça estelsiplanetes@gmail.com. També podeu emprar aquesta adreça d’email per a qualsevol dubte o aclariment que necessiteu.

Ens veiem, doncs, el dijous 29 de novembre!

dimecres, d’octubre 17, 2012

Ajornem l'observació d'aquest proper dissabte dia 20

Degut a les nefastes previsions meteorològiques, hem d’ajornar l’observació que teníem previst realitzar aquest proper dissabte dia 20.


Sembla que s’acosta un veritable temporal de pluges generalitzades, així que, aquest cop, no voldrem lluitar contra la natura, i esperarem a millor ocasió.

Mirarem properes dates en les què els astres ens siguin propicis i us ho direm, com sempre, a través del blog (i del twitter associat).

Vull agrair-vos l’interès, no només en llegir aquest blog sinó també per a venir a les observacions. Sou molts els què esteu contactant aquests dies amb nosaltres per tal de confirmar la vostra assistència. Gràcies a tots!

dimecres, d’octubre 10, 2012

Vols navegar sobre la Lluna? Vine el dissabte dia 20 d’octubre a l’observació que organitzem

El dissabte, dia 20 d’octubre, per a tothom qui vulgui venir, muntarem una observació de la Lluna, ... i “navegareu” per sobre de la seva superfície com si comandéssiu una nau.


Això ho farem a través d’una càmera instal•lada en el telescopi, i connectada a un ordinador. Mentre mireu la pantalla de l’ordinador, que apareixerà plena amb els detalls de la superfície de la Lluna, podreu accionar els controls del telescopi i anar movent-vos com si voléssiu per sobre del nostre satèl•lit (els nens també ho podran fer).

La Lluna estarà creixent, moment ideal per a observar-la. Veurem cràters i muntanyes. Veurem obres, projectades pel Sol. Veurem cims il•luminats mentre les valls romanen fosques.

L’observació la farem al mateix lloc que les darreres que hem organitzat: al parc Arboretum de Sant Cugat, al darrera dels cinemes i de l’auditori.

Com que ara es fa fosc més aviat, i la Lluna la podem observar fins i tot amb llum de dia, començarem la sessió a les 8 del vespre, per a comoditat de les famílies.

Aquesta observació la cataloguem com a senzilla, i apta per a tots els públic (inclosos nens).

Com acostumem a fer, el meu amic Xavi i jo mateix acompanyarem l’observació amb explicacions, entre les què hi haurà el típic recorregut per les constel•lacions i estrelles visibles des de la ciutat en aquesta època.

Ben entrada la nit, per a qui aguanti, podrem també observar Júpiter, sempre espectacular, amb els seus satèl•lits principals i els seves bandes de color. Això ho podrem fer cap a les 12 de la nit aproximadament.

Ja ho sabeu, doncs. Anoteu-vos a l’agenda el dissabte dia 20 al parc Arboretum de Sant Cugat a les 8 del vespre.

Si pensàveu que no pilotaríeu mai una nau espaial, ... ara és el moment! Us hi esperem.

dimarts, d’octubre 09, 2012

Les organitzacions i la fi del món

És curiós, però en la meva activitat professional cada cop hi trobo més similituds entre l’astronomia i el món empresarial.

De fet, l’astronomia m’ha anat molt bé com a fil conductor per a més d’una sessió de treball amb directius, i fins i tot per a algun joc grupal basat en els planetes i la Lluna.

Anem arribant a la fi del temut any 2012, la fi del món. Recordeu?

Internet segueix ple de prediccions en aquest sentit. Personalment, me n’he llegit algunes.

Són interessants. Arriben a relacionar coses com:

- La predicció de la fi del món basada en el calendari Maya
- La posada en marxa del gran accelerador de partícules a Europa, màquina infernal que generarà “forats negres” que engoliran a la Terra (al menys, de moment això no ha passat, i ja fa mesos llargs que l’accelerador més gran del món funciona sense problemes)
- L’augment d’activitat del Sol, que a finals del 2012 produirà tempestes solars catastròfiques
- L’explosió de Yellowstone, “calculada” pels “científics” també per a finals del 2012

Aquests mags de la predicció em recorden poderosament a un dels personatges més tradicionals i omnipresent a qualsevol organització.

Aquella persona que pensa que, si ara tot va malament, és que encara anirà pitjor. Aquell que sap, de fonts ben informades, que ens vendran, compraran, acomiadaran. El company que habita els passadissos de les nostres empreses, esperant pacientment a les seves preses, a les què aborda amb un cafè a les mans, i una cara en la què es llegeix l’expressió “saps què?”.

Per a aquest estereotip de treballador, els rumors són la seva teranyina. I la manca d’informació, l’entorn propici que el permet teixir-la (quantes vegades les empreses descuidem la informació, o no la gestionem bé!)

Les prediccions sobre la fi del món també es nodreixen de la manca d’informació. En aquest cas, més aviat del poc coneixement que el públic té de coses que, al cap i a la fi, no són tan complicades. I no són tan complicades perquè, afortunadament, sempre podem recórrer al sentit comú.

Malauradament, a aquests personatges no els derrotarem fàcilment. Sembla que han d’existir permanentment en el nostre entorn. El company de l’empresa, aquell del què parlàvem, acostuma a ser-hi sempre, en qualsevol organització, i en tot moment.

Les prediccions igual. Recordo de petit quan es parlava de la fi del món prevista per les profecies de Nostradamus. Quan va passar no-recordo-quin-any sense que la Terra desaparegués, van admetre petits errors d’interpretació, i, simplement, varen canviar l’any previst per a la fi de tot.

Els que vaticinaven que el canvi de segle, amb el seu famós efecte “2000”, portaria catàstrofes bíbliques van, senzillament, passar-se a partir del 2001 a la profecia Maya.

I segur que ara, quan es despertin l’1 de gener de 2013, el primer que faran serà dir-nos que, com que els Maies eren molt intel•ligents (cosa que no dubto pas), no hem interpretat bé els seus càlculs i que la fi del món real serà ja veurem quan. I així van fent.

El pitjor de tot és la gent que arrosseguen. Igual que en les empreses.

La mateixa recepta que prescric per als professionals de les organitzacions de cara a afrontar aquella fatídica trobada de passadís amb els portadors de males notícies, és efectiva, també, per a tractar amb els predictors de la fi de la civilització: un somriure.

dimecres, d’octubre 03, 2012

El cometa més brillant que mai haurem vist és de camí

Sabeu aquestes imatges que alguna vegada hem vist, a les revistes, d’espectaculars cometes amb llarga cua visibles a ull nu? Doncs una d’aquestes meravelles està ara mateix de camí cap a la Terra.


El cometa C/2012 S1 (ISON) podria convertir-se en el cometa més brillant dels què s’han vist en desenes d’anys.

Dos astrònoms russos el van descobrir fa només uns dies, encara lluny dels dominis del Sol i del nostre planeta.

Els càlculs que s’han realitzat per a conèixer la seva òrbita el situen en un camí que el portarà, al novembre del proper any 2013, a apropar-se molt al Sol. Però l’espectacle és previst per al gener del 2014, quan aquest viatger de l’espai, havent deixat al sol al darrera, passarà només a 60 milions de quilòmetres de la Terra.

Amb les dades que es tenen actualment, s’espera que arribi a brillar més que Venus (l’objecte més brillant del nostre cel, excepte el Sol i la Lluna), i que exhibeixi una espectacular i llarga cua.

Si les previsions es compleixen, doncs, tenim un any per anar preparant les càmeres (no caldran telescopis!) i els trípodes. Segurament, molts de nosaltres ja no tornarem a veure una cosa així.

Haurem d’estar atents a les actualitzacions que es vagin fent, cosa que asseguraré, també, de fer en aquest blog.
Recordeu que un cometa és un objecte bàsicament composat de gel i petits fragments de roca, poc compactes. Segueixen òrbites molt el•líptiques (en forma d’ou) al voltant del Sol, que els porten a passar dels confins gèlids i foscos del nostre Sistema Solar fins a ben a prop de la nostra estrella.

En aquestes passades al costat del Sol, molts cometes simplement es desintegren, per efecte de l’escalfor i del vent solar. Són cometes que duren només un pas. N’hi ha, fins i tot, que són engolits per l’estrella.

Altres, però, aconsegueixen passar, no sense deixar, com una cicatriu, un llarg rastre de fragments despresos del seu nucli: són les famoses cues dels cometes. Alguns d’ells surten “disparats” cap a buit del cosmos, empesos per l’acceleració que els dóna la gravetat del Sol. I uns poquets segueixen en les seves òrbites: són els cometes periòdics, aquells que tornaran algun dia (si no impacten contra un planeta, és clar) a passar (l’exemple més conegut és el Halley).

En el seu anar i venir, els cometes omplen les seves òrbites de petits fragments, dessagnant-se pas a pas. I mentre ells es van morint, els seus fragments despresos ens il•luminen les nits en forma de pluges d’estrelles, quan la Terra travessa les zones per les què vaguen.

Quasi no puc esperar al final del 2013. I tu?

Estels i Planetes

TOP