dijous, d’agost 13, 2015

Astronomia, un Celler, un Castell, ... i l'Ignasi

Tal com estava previst, dissabte dia 8 i dimecres dia 12 vaig fer les activitats de divulgació astronòmica al Celler Torres Priorat i al Castell del Vi de Falset. Malauradament, el mal temps va fer ajornar l'altre esdeveniment, al Celler Jean Leon del Penedès, en un inici d'agost molt atrafegat i meteorològicament complicat.

El dia 8, el Celler Torres Priorat, ubicat en un indret envejable, sota mateix de la muralla del  Montsant, va acollir-nos per a organitzar, per primer cop, un acte en el que sumàvem vi i astronomia. Una visita al Celler, un tast del vi, un aperitiu, i una xerrada d'astronomia. Per la part que em toca, l'astronomia, us haig de dir que els assistents, unes 27 persones, varen fer preguntes molt interessants, i durant l'aperitiu posterior es van acostar per seguir xerrant de les temàtiques discutides. Vaja, el que li encanta a qualsevol divulgador. Per altra banda, no vàrem tenir sort amb el temps. Teníem esperances que la pluja de la tarda escampés i deixés un cel net i fosc, però no va ser així. De forma que no vàrem poder fer la part d'observació del cel.



Vull agrair als assistents el seu interès, i al Celler Torres Priorat l'acolliment i la gènesi d'aquesta idea, tan engrescadora, de vincular vi i estrelles.

I va arribar el dia 12, data prevista per organitzar, en  el magnífic i inspirador escenari del Castell del Vi, una xerrada al vespre i una observació a la nit, dins els actes de la festa major de Falset.

Falset és un  poble  fascinant i entranyable. La simpatia, obertura i senzillesa, en el millor dels significats possibles, de la seva gent el fan únic. És un d'aquells pobles en els que els esdeveniments notables es comuniquen a través del sistema de megafonia instal·lat pels carrers. I així va ser, també, aquest cop. S'anunciava que a les 7 del vespre, i al Castell del Vi, tindria lloc una conferència sobre astronomia. Suposo que aquest anunci sonor, i l'aparició de la xerrada al programa de la festa major varen actuar d'iman.

A l'hora prevista, la gent va anar omplint el castell. L'incògnita de si aquella conferència atrauria assistència va quedar de seguida resolta. Es va fer curt de cadires, i els darrers en arribar se seien a les escales que donaven accés a l'interior del recinte. Castell ple, el somni de qui us escriu.


Sobre el torn de preguntes només puc dir que va ser espectacular, per la gran quantitat d'elles i per les temàtiques. Una hora de conferència i 45 minuts de col·loqui posterior.

L'assistència a la xerrada ja feia sospitar que la gent acudiria en nombre important al castell de nit, per a l'observació del cel. Era la nit de la pluja d'estrelles de Sant Llorenç, i jo portava el telescopi per ensenyar Saturn i els seus anells. Però, honestament, no esperava l'assistència massiva que es va produir. Us asseguro que mai no he intentat fer una observació amb tanta gent. Sort del micrófon i altaveus. No puc precisar el número d'assistents que es congregaven a l'exterior del castell, però devien ser entre dos i tres-centes persones. Malauradament, el temps ens va tornar a fer la guitza i no va acompanyar. Potser la meitat dels assistents varen aconseguir veure Saturn, entre núvol i núvol, abans no haguéssim de donar per acabat l'esdeveniment, quan el cel es va tapar completament. Tot i els núvols, algunes de les fugisseres més brillants es van deixar veure, entre les exclamacions de les persones afortunades que en aquell moment les veien al cel.

Aprofito per agrair l'assistència als dos actes fets al Castell, i l'acolliment tan calorós de la gent de Falset. I als organitzadors, l'Ajuntament de Falset, la comissió de festes i responsables de l'activitat, i a totes les persones que varen fer possible aquest acte.

Acabo aquesta crònica parlant-vos de l'Ignasi. Els que em seguiu ja sabeu cóm m'agrada xerrar amb nens. L'ignasi va assistir, acompanyat dels seus pares, a la xerrada del vespre al Castell, i a l'observació a la nit. Després de la conferència, em va venir a saludar. La seva mare m'explicava la passió del seu fill per la astronomia. Cóm havia corregit als mestres de l'escola quan havien ensenyat una imatge de Júpiter que estava a l'inrevés (ell havia detectat que la gran taca vermella del planeta estava girada a la fotografia). Cóm l'Ignasi es connectava cada dia a internet per veure les darreres fotografies de la NASA. Cóm es referia a Plutó com a planeta nan. Mentre ens ho comentava, el nen ens mostrava un munt de dibuixos que havia anat fent durant la conferència. Eren xulíssims.



Jo li vaig demanar que ens dediqués un dibuix per penjar-lo al blog. I me'l va portar a la nit. En aquest dibuix, apareixen tots els planetes del Sistema Solar, i el mateix Sol. I, atenció, no només porta anells Saturn, sinó també Urà (perfecte!). Mart surt pintat de vermell. Júpiter amb les seves franges i la gran taca vermella situada correctament a l'hemisferi sud.

I per què us explico tot això? Doncs perquè l'Ignasi té 4 anys. Sí, ho heu sentit bé, 4 anyets. Jo no soc pas psicòleg ni pedagog, però crec que no cal ser-ho per reconèixer amb aquests trets a un nen amb un enorme talent.

Moltes gràcies, Ignasi, pel dibuix.




divendres, d’agost 07, 2015

Arriben les Llàgrimes de Sant Llorenç, possiblement les millors dels darrers anys!

Com cada agost, ja tenim aquí la pluja d'estrelles de les Persèides, col·loquialment conegudes com les Llàgrimes de Sant Llorenç.

El seu màxim es preveu per a la nit del 12 al 13 d'agost, tot i que podrem veure força fugisseres des d'uns dies abans a uns dies després.

Sabeu què? Doncs que aquest any prometen. Que sí, ja veureu. Per què?

En primer lloc, perquè coincideix en període de Lluna Nova. És a dir, sense llum de Lluna al cel. La llum, òbviament la humana, però també la selenita, és enemiga de les pluges d'estrelles, ja que ens dificulta apreciar les fugisseres més febles. Aquest any, però, la Lluna s'ha retirat i la cosa pinta molt bé.

En segon, perquè les Persèides no fallen mai. Tenen olor a vacances i sabor a festa major. Aquelles nits d'agost, amb la família o els amics, tornant de les revetlles dels nostres pobles, sense cap gana d'anar a dormir. Què millor que trobar un bon lloc fosc, i estirar-nos sota un cel estrellat, amb la magnifica Via Làctia a dalt. Xerrar. Deixar volar la ment, saltant d'estrella en estrella. I és llavors quan, tot de sobte, ... allà vaaaaaaaaa! L'heu vista? Temps de demanar un desig, i ràpid, que ja ve la següent!


Cóm veure-les? És ben senzill. No es necessita cap instrument, més allà dels nostres ulls. Recordeu triar bé el lloc: fosc, a ser possible per damunt de les llums dels carrers (una terrasseta?). Deixeu que els vostres ulls s'adaptin a la foscor (res de mòbils tancant-vos les pupil·les!). Poseu-vos còmodes. És molt important, per tal d'evitar mal de colls, especialment pels que ja tenim una edat. I mireu a dalt. Ja està. I espereu, que no trigareu en veure'n.

I què són? Les pluges d'estrelles, tan temudes antigament, no són res més que petits fragments que queden orbitant l'antic pas d'un cometa. Quan la Terra, que es desplaça a tota pastilla al voltant del Sol, creua aquest pas, multitud de fragments impacten contra l'atmosfera del planeta, com un eixam d'insectes impactaria contra el parabrises del cotxe circulant a tota velocitat per l'autopista. És per aquesta raó que les pluges d'estrelles es produeixen sempre als voltants dels mateixos dies (els dies en què la Terra creua l'òrbita del cometa). Això també explica que les fugisseres, en una pluja d'estrelles, semblin venir totes d'un punt al cel (el lloc del parabrises contra el que xoquen els insectes).

Quan veieu una fugissera intenteu traçar mentalment l'origen, seguint amb una línia recta la trajectòria deixada. I podreu comprovar el que acabo d'explicar. Totes semblen radiar de'l mateix punt.

En el cas de les Persèides, el cometa responsable és el Swift-Tuttle, un objecte de 130 anys de període, i que podria ser bastant perillós pel nostre planeta en uns quants milers d'anys (poca broma, que té més de 25 Km de grandària). Per a que us inspiri, us adjunto una fotografia meva d'un dels darrers cometes xulos qye va passar fa uns mesos.




I quantes en podrem veure? Ah, amics meus, aquesta és una pregunta sense resposta. Mai se sap, amb les pluges d'estrelles. La qüestió és que s'ha d'estar atent, ja que la llei universal de Murphy diu que l'any que no les miris resultarà el més espectacular del segle. En principi, no és infreqüent veure'n una cada minut i mig o dos minuts. Però hi ha anys que superen fàcilment aquesta xifra. Recordo, fa uns anys, estirats a la nostra terrassa de Falset, amb la meva família i uns amics, que creuaven el cel contínuament i allò era fabulós, i.... (cóm m'enrotllo!)

Per cert, que tot això ho explicaré aquest dissabte al vespre a l'espai de notícies de "8 al dia" de 8tv.

El dia 12 jo seré a Falset precisament. M'han ofert obrir el Castell del Vi, un escenari preciós, per donar una xerrada d'astronomia, oberta a tothom, a les 7 del vespre.  I a les 10, observarem plegats el cel, buscant fugisseres, a l'exterior del castell, mentre amb un punter làser explico el firmament, i fem cua al telescopi per veure algun objecte llunyà. La Cooperativa Agrícola de Falset-Marçà ens oferirà un tast del seu vi, així que la cosa promet de debò. Tot això dins el programa de la Festa Major. Així que si sou per la zona, i voleu compartir emocions, cel i vi, ja ho sabeu, esteu convidats.


Bones Persèides , i molt bon estiu a tothom.

Estels i Planetes

TOP