Astronomia fàcil, astronomia difícil

La idea per escriure aquest article em va venir l’altra dia, mentre m’estava barallant amb el meu telescopi a Falset.

Resulta que, quan et vas aficionant a això de l’astronomia et vas sofisticant, com sempre passa amb les aficions. Van passant els anys, i vas millorant els teus equips, pots fixar-te objectius cada cop més ambiciosos, i aconsegueixes fites que potser mai no havies pensat de poder arribar a assolir. És molt gratificant.

A això li diré astronomia difícil. Per què difícil? Doncs per què a mida que et vas sofisticant, també creixent els problemes tècnics, les dificultats, i el temps i esforços que necessites dedicar per anar superant els reptes, cada cop més complicats.

Un cop estàs dins la roda, gires amb ells de forma frenètica. Llegeixes cada cop més. Et subscrius a cada cop més revistes i blogs especialitzats. Estàs a la última en equipament. I fins i tot acabes tenint una llista de coses que compraràs quan tinguis més diners per a millorar encara més el teu observatori.

L’astronomia difícil necessita temps, diners, i sacrificis. No sempre tens el què t’agradaria tenir (sempre hi ha equips millors i més cars!). No sempre te’n surts (els reptes són cada cop més complexos).

També és molt agraïda: la satisfacció de veure un treball ben fet, una fita assolida, unes dificultats superades.

L’astronomia difícil, però, té un inconvenient enorme, que sincerament no m’havia parat a considerar... fins l’altra dia.

Com bé sabeu (perquè estava publicat en aquest blog :-) ), fa poques nits hi va haver la pluja d’estels de les Persèides (les llàgrimes de Sant Llorenç familiarment parlant). Aquest tipus d’esdeveniments són ideals per a gaudir del cel en companyia.

En el meu cas, amb la meva dóna, les meves filles, i uns amics a Falset, tots estirats en còmodes hamaques, i gaudint d’un cel fosc i espectacular.

Mentre esperàvem al següent estel fugaç, repassàvem el cel. Ajudat d’un punter làser, jo anava explicant les constel·lacions, les seves formes, el lloc per on passava la Via Làctia, el nom dels estels més brillants, etc.

Va ser una nit magnífica en companyia. Va ser astronomia fàcil.

La nit següent, vaig tornar a la meva “rutina” d’observació habitual. El telescopi, l’ordinador i la càmera CCD connectada, els càlculs, les proves... La meva sessió aquella nit va durar fins a les 3 de la matinada, i el meu objectiu era aconseguir fotografiar amb color i nítidament una galàxia modesta (és el què parlava abans de fixar-se objectius complexos!).

Tot semblava anar bé. A les 3, amb la feina feta, vaig desmuntar-ho tot i me’n vaig anar a dormit, amb ganes de poder processar les fotografies al dia següent.

Doncs bé, vaig descobrir que un canvi sobtat (i segurament minúscul) de condicions de temperatura en la meva modesta càmera CCD va omplir les meves fotografies de “brossa electrònica”... Total, que les hores de treball de la nit anterior no havien servit de gaire. Em vaig sentir frustrat i enfadat amb mi mateix.

Veieu la diferència? Astronomia fàcil versus difícil.

El dia de la pluja d’estels vàrem fer astronomia fàcil. No calien equips, només els nostres ulls (bé, el tema del làser s’hagués pogut obviar... tot i que és molt recomanable!!!!). Només una nit tranquil·la, una horeta o dues d’observació, estirats, amb família, amb amics.

Ja quasi ho havia oblidat! Dedicat a l’astronomia difícil, ja no recordava què era una nit estirat, mirant a dalt, sense fer res més, preguntant-me què hi ha allà dalt, i deixant volar l’imaginació.

Preocupat pel telescopi, la CCD, l’ordinador, les fotos, .... feia molt i molt temps que no “mirava” i prou. De fet, ara, amb l’equip que tinc, ja ni miro a dalt... en tot cas miro abaix, a la pantalla de l’ordinador!

No es tracta de renunciar a l’astronomia difícil. És el meu hobby, i el recomanaria sempre a tothom.

Es tracta més aviat de saber “desconnectar-se” de vegades de les especialitzacions, escapar-se d’elles, per a poder simplement gaudir d’un espectacle incomparable, que està a l’abast dels nostres ulls, i que, a més, no costa diners!

El cel nocturn, ple de sols. Els planetes. Algunes nebuloses visibles a simple vista. La impressionant presència de la Via Làctia en una nit d’estiu fosca. El tintineig de les estrelles en una nit freda d’hivern. Una pluja d’estels. La Lluna, absolutament espectacular (hey, quan fa que no mireu la Lluna, sense instruments, simplement asseguts i gaudint d’ella?). Els eclipsis.

I tot això, si a més complementem amb uns prismàtics... uffff, és que ni ens ho acabem!

Us proposo que dediquem una mica més del nostre temps a l’astronomia fàcil, i que ho fem en companyia. Descobrirem (o re-descobrirem alguns) una magnífica activitat.