Buscant vida intel·ligent

Us imagineu quina notícia, si demà es confirmés que estem rebent senyals provinents de l’espai que han estat emeses per alguna forma de vida intel•ligent? Sens dubte, seria la notícia del segle. No, del segle no, de la història!

Quants interrogants ens generaria: qui, com, fa quan, on. Quines pors: què significa, hem de témer, hem de contestar.

El projecte SETI (sigles en anglès que signifiquen recerca de intel•ligència extra terrestre) funciona des de fa molts anys. Radiotelescopis, gegants i petits, escolten cada dia el què ens arriba de l’univers. I potents ordinadors processen aquesta informació per a intentar detectar, en mig del soroll, senyals periòdiques, pautes repetides, en definitiva algun indici d’emissió intel•ligent.

Què busquem? Busquem vida? O vida intel•ligent?

La recerca de vida s’està fent a través d’experiments directes o observacions indirectes, bàsicament en els planetes i satèl•lits del nostre sistema solar. És una de les principals missions, per exemple, dels robots que tenim sobre la superfície de Mart.

El que busquem en aquests casos són indicis de vida, que ja suposem que serà microscòpica i segurament molt elemental.

Pel que sabem avui, probablement hi haurà pocs llocs al sistema solar on buscar vida elemental. Un d’ells pot ser sota la superfície de Mart. L’altre en les profunditats dels oceans de metà d’Europa, satèl•lit de Júpiter. O potser en el prometedor Titan, satèl•lit de Saturn en el què podrien existir reserves d’aigua líquida.

Si no trobem vida en el nostre sistema solar, ens costarà molt trobar-ne en altres llocs. Penseu que per arribar a l’estrella més propera hem de viatjar una mica més de quatre anys... a la velocitat de la llum!!!

Com es diferencia això de la recerca de vida intel•ligent? Doncs és una altra història, no té res a veure.

Òbviament, ja no pretenem trobar-la (si encara no hem trobat cap forma senzilla de vida fora de la Terra). El que es busca és establir contacte.

Suposem que les civilitzacions que puguin existir allà fora han estat emetent senyals durant el temps suficient com per a que, algun dia, aquests senyals ens arribin. Penseu que els senyals emesos poden estar provocats inconscientment. En el cas de la Terra, des que es va inventar la ràdio, i després el televisor, fa molts anys que estem “emetent” a l’espai “soroll”: ones de ràdio i televisió que s’escapen a l’espai.

Aquests senyals viatgen a la velocitat de la llum (perquè són “un tipus de llum”). De forma que els senyals que s’han escapat de la Terra poden haver viatjat ja a distàncies de unes quantes desenes d’anys llum. Més que suficient com per arribar a milers d’estrelles properes, cada una de les quals pot tenir els seus planetes.

Veieu? Al final, una galàxia on hi hagi civilitzacions, que estan massa lluny unes de les altres per a establir mai contacte directe, es pot “omplir” amb emissions, al llarg de milers i de milions d’anys. I això és el què estem intentant capturar.

Què fascinant. Perquè mireu una altra conseqüència. Com serà la Terra, i què haurà estat de la nostra civilització, quan una de les emissions que hem enviat a l’espai arribi a ser detectada per una civilització a milers d’anys llum? Efectivament, hauran passat milers d’anys des que vàrem emetre el senyal! Potser ja no existim quan el receptor doni la notícia que acaben de descobrir senyals de vida intel•ligent!

Amb la millora de la tecnologia de detecció i dels ordinadors, les possibilitats de rebre senyals estan augmentant cada any. I cada any també el senyal emès, voluntària o involuntàriament per una llunyana civilització fa milers o milions d’anys, està més a prop de la Terra, ... potser ja a punt d’arribar.

Bé, tot això, és clar, suposant que hi hagi vida intel•ligent a l’univers, a part de nosaltres.

Respecte aquesta qüestió, deixeu-me dir el que penso.

En primer lloc, no podem, per principi, pretendre que som especials, i que l’univers “s’ha fet” per a nosaltres. En segon lloc, és una qüestió de números: milers de milions de galàxies, cada una amb milers de milions d’estrelles. En tercer lloc, encara no entenem com va aparèixer la vida a la Terra. No podem, per tant, descartar d’entrada que hi pugui haver fenòmens en altres llocs de l’univers que acabin produint resultats similars.

I, en quart lloc, em resisteixo a pensar que visc en un univers trist i buit!

La notícia ens pot venir qualsevol dia. Demà, l’any proper, d’aquí a 20 anys, o en 200. Però vindrà.