Un xalet a Titan

També hauria pogut titular aquest article com "No només plou a la Terra".

Com bé sabeu, es pot dir que el descobriment més impressionant en tota la història de la humanitat vindrà quan es descobreixi vida, en forma elemental, fora del nostre món.

Fins a que no arribi aquest moment tan esperat, les sondes segueixen explorant el nostre sistema solar, descobrint noves i fascinants coses.

Avui parlarem de Titan, un dels satèl•lits principals de Saturn, i que de fet és a la llista de la NASA com un dels llocs que s’hauran de visitar properament.

Per començar, Titan és l’únic satèl•lit en tot el Sistema Solar que presenta una atmosfera digna de ser anomenada així. De fet, és tan densa que riu-te’n tu de la boira de Londres.

Però el què és més sorprenent és que aquest petit “planeta” (és un 50% més gran que la nostra Lluna) sembla tenir un cicle de pluges! És a dir, una circulació de líquid, entre els seus grans mars i llacs i els seus núvols!

Atenció: no estem parlant pas d’aigua, però. Els rius, els mars, els núvols, estarien formats per mescles de metà i età (components bàsics del nostre “gas natural”), que en aquell satèl•lit substituirien el paper de l’aigua en el cicle d’evaporació i pluja.

Fa temps ja que se sap de l’existència de grans mars d’hidrocarburs a Titan. Les fotografies de la sonda Cassini (que és orbitant Saturn des de fa anys), i les mesures a partir de telescopis d’infrarojos, ens han permès disposar de fotografies de les grans masses de líquid.

Vegeu la fotografia: és impressionant! Diries que és una imatge d’algun lloc de la tundra al nord de Canadà, ple de llacs, oi? (hi haurà també, com a Canadà, mosquits?)

Estem davant un “cicle de l’aigua” que encara no entenem del tot bé. El que sembla clar és que el líquid d’aquests grans llacs s’evapora, forma núvols, que després provoquen precipitacions. Ostres, com deu ser mullar-se quan plou gas líquid?

Altres fenòmens, “propis de la Terra”, ja estan sent observats, també. Com ara el que semblen llamps.

Pot un món així haver desenvolupat alguna forma bàsica de vida?

De fet, els científics ja fa temps que treballen en hipòtesis de vida en les què l’aigua és substituïda per altres dissolvents (sembla bastant clar que l’existència d’un dissolvent és vital, com a medi on es poden desenvolupar les reaccions químiques complexes).

Fins i tot sense vida, aquest Titan és un lloc fascinant, que s’ha d’explorar.

El que si sembla evident és que no serà un lloc on construir-te el xalet. Amb temperatures d’uns -180 graus, rodejat de gas per tot arreu, i amb núvols densíssims. I de vistes, res de res. El que podria ser una vista impressionant de Saturn ben a prop, amb els seus anells immensos, sortint per l’horitzó (us ho imagineu com deu ser?) es convertiria només en una foto publicitària falsa de l’agència immobiliària: amb aquella atmosfera, no veuríem ni Saturn, ni el Sol, ni cap estrella. Només boira (de gas).

Bé, us deixo amb una altra de les fotografies impactants de Cassini. En ella, veiem a Titan, com una gran bola taronja, i a Epimetheus, un dels 62 satèl•lits de Saturn, com una roca flotant per sobre dels anells d’aquell magnífic planeta.

Ah, i quasi m’oblidava. A més de no tenir vistes, encara no m’han confirmat el tema dels mosquits!