diumenge, de setembre 04, 2011

Arribada al Cercle Polar

Aquest estiu he tingut l’enorme fortuna de veure realitzat un dels meus somnis: visitar Alaska amb la meva família.


Com enamorat de la natura que soc, un viatge a aquesta part del món havia estat, durant molt anys, un dels meus objectius. I, us puc ben assegurar, que aquest viatge ha ultrapassat totes les meves expectatives.

Des del punt de vista astronòmic, les observacions que puc compartir amb vosaltres es basen en la crònica de la meva arribada al Cercle Polar Àrtic. Per contra, no us puc explicar com és el cel nocturn allà: per una banda, l’agost és l’estació de pluges; per l’altra, quasi no es feia de nit!

Com sabreu, el cercle polar marca el punt de la Terra en el què, un cop a l’any, el Sol no es pon mai (solstici d’estiu per a l’hemisferi nord), o bé no surt mai (solstici d’hivern per a l’hemisferi nord).

En el cas del nostre hemisferi, doncs, qualsevol punt més al nord (per sobre) del cercle polar àrtic experimenta més d’un dia de sol de mitjanit a l’any, fins al cas extrem del pol nord, en el què, en teoria, aquest fet extraordinari s’experimenta durant mesos.


Bé, doncs cap al cercle polar àrtic vàrem anar.


Tot i que el lloc concret no tenia més interès que l’espectacularitat del paisatge de tundra i vida salvatge que el rodejava, volia sentir en primera persona els efectes de posar un peu sobre aquesta línia imaginària.

Aquestes són algunes de les meves observacions:

- La majoria de la gent va allà a fer-se la fotografia, al costat del cartell, sense tenir ni idea de què significa el cercle polar. D’acord, no tothom té per què saber-ho, però penso que si vas a un lloc al què arribes després de fer-te 300 quilòmetres per una carretera no asfaltada, per no comptar amb el vol internacional si vens de fora, com a mínim estar informat del què vas a veure no estaria de més, no?

- Les explicacions de la guia que ens va portar allà, emprant una bola del món i una representació del Sol, van ser molt justetes, per dir-ho de forma fina. Per com movia els models, em temo que ni ella mateixa sabia què ens estava explicant.

- Alguns natius de la zona afirmen gaudir del sol de mitjanit sense arribar al cercle polar. Ummmm... com s’ho fan? Simple. Pugen a una muntanya! Si, és clar, pots estar una mica al sud del cercle polar, però si guanyes alçada podràs veure el mateix efecte com si fossis per sobre: el 21 o 22 de juny el Sol no s’amagarà sota l’horitzó.

- Als mosquits no els importen els límits. En efecte, vaig poder observar (i notar) com aquests insectes passen totalment de la línia del cercle polar.


A part d’això, comentar-vos que la latitud del cercle polar, com podeu veure assenyalada en la fotografia adjunta, correspon a 90 graus menys l’angle d’inclinació de la Terra, com no podia ser d’una altra manera.

Les aurores boreals no les vàrem poder veure, simplement per què el cel nocturn de l’estiu no ho permet: tot i ja ser meitats d’agost, hi havia claror ben bé fins les 11.30 de la nit, i no s’arribava a fer fosc complertament fins bastant més tard. Amb nits tan curtes i lluminoses, l’època d’observació de les aurores es centra, doncs, en les clares i serenes de l’hivern.

La tornada ha estat dura. El canvi horari, l’enyorança dels paisatges que deixes al darrera, el final de les vacances, la tornada a la calor de les nostres latituds, ...


Treure la pols al telescopi, i als seus accessoris, haurà de ser el proper pas. Això serà, però, si el temps acompanya... ja que, de moment, sembla que ens haguem portat la pluja des d’Alaska!

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada

Categories

Estels i Planetes

TOP