divendres, de gener 13, 2012

L'objecte que gira més ràpid

El nostre univers no deix de sorprendre’ns. És un lloc magnífic, ple de coses extraordinàries.

Avui us parlaré d’un objecte increïble. Ni més ni menys que l’objecte macroscòpic que gira més ràpid en tot l’univers conegut.

Cordeu-vos el cinturó i agafeu-vos bé a la cadira!

L’objecte en qüestió és una estrella de neutrons, de les què ja hem parlat en el blog. Aquestes estrelles super-denses giren molt ràpid. Però la nostra protagonista, l’estrella PSR 11748-2446 bat tots els rècords de lluny, al girar 716 vegades per segon!!!

Les estrelles de neutrons es formen al morir una estrella gegant. Quan el seu cor nuclear deix de funcionar, i després de vàries fases, una de les quals porta aquesta estrella a l'estadi de supernova, l’enorme gravetat del material que la forma desencadena una catàstrofe impressionant.

Sense res que pugui parar aquesta força de gravetat, la matèria cau cap a dins. L’estrella es contrau en qüestió de segons. I com més densa es fa, més imparable es torna aquesta caiguda cap a dins.

En una estrella normal, tot es pararia quan la densitat de l’estrella resultant fos tan gran que els electrons dels àtoms ja no es poguessin comprimir més. Però en una estrella gegant, la massa és tan gran que ni els electrons poden parar el col·lapse. L’estrella segueix caient cap dins seu, comprimint la matèria fins a límits inimaginables.

Finalment, tot es para quan la matèria s’ha convertit en neutrons: en els àtoms, els electrons s’han vist comprimits contra els protons. Ja no queden elements químics. Ni rastre d’hidrogen, d’heli, o de ferro. Tot ara són neutrons.

En aquest procés de contracció passa una cosa molt interessant. Teniu present un patinador sobre gel quan gira amb els braços oberts? I el que li passa quan enganxa els braços contra el cos? En aquell moment, el patinador comença a girar molt més ràpid del que ho feia. Això és conseqüència d’una llei de la física, que obliga al patinador a girar més veloçment a l’ocupar menys espai.

Aquesta llei de la física és la que fa que la nostra protagonista estrella de neutrons giri tan ràpid.

Anem ara a les dades espectaculars.

El nostre objecte té una massa equivalent a varis milions de Terres, ... ocupant tan sols un espai d’uns 32 quilòmetres!

Ja hem vist que gira a un ritme de 716 cops per segon. Això és molt més ràpid que una batidora.

Us podeu imaginar una bola de 32 quilòmetres, que pesa milions de vegades més que el nostre planeta, i girant a aquest ritme? Jo no.

La gravetat és tan enorme en la seva superfície que qualsevol cosa que hi caigués, inclosos nosaltres, quedaria convertida immediatament en una capa finíssima de neutrons, ... d’un àtom d’alçada!

Contemplar-lo girar ha de ser tot un espectacle. Puc veure’m a mi mateix mirant-lo, fascinat. La seva llum intensa il·luminant-me els ulls. Hipnotitzat per aquesta meravella, incapaç de reaccionar, mentre atrau imparablement la meva nau cap a la destrucció.

Així també eren atrets els vaixells, pels encisadors cants de les sirenes, cap a la fi del món.

2 comentarios:

Anònim ha dit...

Tots aquests nombres impresionen molt, però, encara més, que algú des d'aqui, tan lluny, sigui capaç de fer-los, aquesta 'boleta' de 32 qm (suposso que de radi però poca diferència si fos qualsevol altre paràmetre de l'esfera) a milions de qm la poden 'pesar', messurar, 'veure' com gira... impressionat em deixen.

JAC ha dit...

Si, Xavier_o. Això és una de les coses més impactants.
Afortunadament pels científics, aquests objectes, a pesar de ser tan minúsculs i estar a desenes (o centenars) d'anys llum de distància, emeten poderosament senyals en diverses parts de l'espectre (ràdio, rajos X, etc.).
Les estrelles de neutrons es converteixen, així, en autèntics fars de l'espai: emeten senyals que podem rebre i direccionar (és a dir, venen d'un punt exacte de l'espai, on es troba l'objecte) que, al girar, ens arriben en pulses, la freqüència dels quals ens revela la velocitat de rotació de la font.
Per altra banda, aquests objectes són "invisibles" òpticament a les nostres tecnologies actuals. És a dir, que si no fos per les emissions que fan, no podríem saber que existeixen (bé, potser en algun cas ho deduiríem per l'efecte gravitacional que tenen sobre altres estrelles properes)

Gràcies pel comentari

Publica un comentari a l'entrada

Categories

Estels i Planetes

TOP