Arriba la pluja d'estrelles més famosa

Ja tenim aquí les nits d’estiu. Aquelles nits de revetlles, de música a la fresca. De converses de matinada. Nits perfectes per a mirar al cel.

Com cada any, a meitat d’agost, la pluja d’estrelles més famosa ens espera.

Les anomenades popularment “llàgrimes de Sant Llorenç”, i tècnicament “Persèides”, són un espectacle que poques vegades decep.

Com probablement sabeu, les pluges d’estrelles es produeixen quan la Terra, en la seva òrbita al voltant del Sol, travessa el camí d’un antic cometa. Aquest camí es troba ple de restes d’aquest, normalment petites partícules que segueixen en òrbita.

El punt màxim de la pluja es produirà durant el dia 12, per la qual cosa sembla que la nit del 12 al 13 d’agost serà un bon moment per observar-les. També es pot intentar un dia abans o després.

Aquest any, coincideix amb nit de Lluna minvant. La claror de la Lluna amaga moltes vegades les més petites de les estrelles fugaces, deslluint molt les pluges. Per tant, els millors espectacles arriben coincidint amb l’absència de Lluna.

Com que la Lluna és minvant, es tractarà d’aprofitar les primeres hores de la nit, en les què el nostre satèl•lit encara no hagi sortit per l’horitzó est (ben bé fins a la 1 de la matinada).

És una activitat per a tota la família, de les ben senzilles de realitzar, i pot arribar a ser bastant espectacular.

Aquí teniu algunes recomanacions que us faig:

-Res d’instruments (prismàtics, telescopis, ...). Només l’ull nu. Què més voleu?
-Visió el més àmplia possible del cel, amb preferència al cel nord.
-Ben còmodes sobre una hamaca, o estirats sobre un matalàs o similar. Es tracta d’evitar el cansament del coll de tant mirar a munt.
-Estar amb bona companyia. Per exemple, dels cops que més he gaudit del tema ha estat amb la meva dona i filles, o amb amics. Perquè la qüestió és estar allà, mirant el cel força estona (una hora mínim), i ben fresquets i acompanyats, ...  la qual cosa es presta a converses de tot tipus.
-Deixar anar la vista, recorrent les estrelles, i gaudint de la Via Làctia mentre es xerra (si sou en un poble o a la muntanya, la visió sense Lluna, i si ens respecte la meteorologia, la imatge de la Via Làctia pot ser fantàstica).
-Jo recomano no obsessionar-se massa intentant mirar a un determinat punt o zona del cel, tot i que és veritat que les pluges d’estrelles tenen, cada una d’elles, àrees del cel des d’on semblen provenir. En aquest cas, si reconeixeu al cel la forma del Gran Carro (Osa Major), aquesta pot ser una bona zona on mirar. Però, com deia abans, recomano més deixar vagar la mirada lliurement.
-Quan surti la Lluna, a la matinada, serà millor donar-li l’esquena, evitant mirar cap a l’horitzó est o cap al sud.


La pregunta típica és: “i quantes en podrem veure?”

Ja us podeu imaginar que no hi ha resposta. Afecten molts factors. No serà el mateix observar-les des del camp que des d’una ciutat, per exemple. La meva experiència és que cada any és diferent. Un cop, la meva filla gran i jo estàvem contant entre 15 i 20 estrelles per hora, mentre uns companys meus, també amb un cel fosc, però observant un parell d’hores abans, quasi no en veien (es varen decebre, i ho varen deixar córrer, perdent-se els millors moments).

Per tant, és qüestió de sort. L’objectiu és passar-s’ho bé. D’aquí la importància de la companyia.

Ah! I recordeu, quan en vegeu una, de demanar un desig!!!