Tres planetes a ull nu després de la posta de Sol

Aquests vespres estem tenint, al cel de ponent, una magnífica conjunció planetària, visible a ull nu. Mercuri, Venus i Júpiter s’han agrupat, formant una bonica, i lluenta, figura.


Tot i que els núvols dels darrers dies s'han esforçat en impedir aquesta visió, ahir, finalment, es van obrir (suposo que ja estaven cansats de fer la guitza) i el triangle dels tres planetes es va poder veure sense problemes, al menys des de Sant Cugat (vaig piular un twitter d’avís abans de la posta de Sol).

Es trigarà molts anys en tornar a veure una agrupació similar. No és gens freqüent que tres planetes es vegin tan junts al cel. A més, aquesta és una oportunitat per poder veure Mercuri.

Aquest elusiu planeta sembla que va escapar a l’atenta visió de gent tan notable com Copèrnic, que mai no el va poder veure. Mercuri sempre es localitza molt a prop del Sol, la qual cosa dificulta enormement poder obervar-lo. Només quan se separa una mica de la nostra estrella, podem intentar caçar-lo, baix a l’horitzó est o oest. És el cas d’aquests vespres: el veureu sobre l’horitzó oest després de pondre’s el Sol.

Les tres fotografies que adjunto són d’ahir (dia 27 de maig). El triangle és format pel lluent Venus (el més potent, amb diferència, dels 3, que forma el vèrtex inferior dret), Júpiter (vèrtex inferior esquerre), i Mercuri (vèrtex superior).

A partir d’ara, cada dia el triangle se separarà més. Us poso una simulació de cóm els veureu aquests propers dies.

Val la pena que ho intenteu. A ull nu, i si teniu prismàtics, millor. Espereu a que el Sol s’hagi amagat (cura! No intenteu emprar els prismàtics amb el Sol encara per sobre de l’horitzó!). La foscor anirà caient, i cap allà les 21:30 o 21:45 no tindreu dificultat en veure’ls, per sobre d’on el Sol s’ha amagat. Lògicament, necessiteu un bon horitzó oest (aquells que llegiu això des de Sant Cugat, un lloc excel•lent és dalt del turó de Can Mates, des d’on vaig fer les fotografies).

Primer localitzareu Venus (no té pèrdua). I a partir d’aquest planeta, i amb l’ajut de les simulacions que us adjunto, els demés.

Veure Mercuri, com us deia, no és una cosa que es pugui fer tots els dies. I tampoc ho és veure la conjunció dels tres junts.

Si voleu fotografiar-la, no té cap mena de dificultat. Empreu un trípode, i programeu la càmera per a que dispari uns segons després que hagueu premut el botó (per tal d’evitar la vibració que haureu induït amb la vostra ma al disparar). Utilitzeu un ISO 400, per exemple, i proveu amb varis temps d’exposició, en funció del teleobjectiu que empreu. Probablement la major dificultat serà l'enfocament, que haureu de fer manualment (ja que, en condicions de poca llum segurament l'enfocament automàtic no us funcionarà). Quan hagueu assegurat la foto, moveu-vos i busqueu un enquadre més artístic, aprofitant arbres o construccions properes.

Si voleu, podeu enviar-me les vostres fotos, a estelsiplanetes@gmail.com, i les publicaré.

Animeu-vos, doncs, a veure aquests tres planetes!