Cometa ISON: en què s’assemblen els cometes i els gats?

Molts de nosaltres estem esperant, creuant els dits, l’arribada del famós cometa ISON.

Des que el varen descobrir dos astrònoms russos ara fa una mica més d’un any, aquesta bola de gasos i gel ha despertat l’interès i atenció de tothom, ja que les primeres previsions apuntaven a que podria ser el cometa del segle.

En concret, el cometa ISON passarà per darrera del Sol a finals del proper mes de novembre (100 vegades més a prop del Sol que l’òrbita de la Terra), i quan en surti, especialment durant les dues primeres setmanes de desembre, podria convertir-se en un objecte magnífic, visible a ull nu en el nostre cel, i amb una cua espectacular.

Bé, aquestes eren les previsions.

Els fets fins al moment, però, són bastant descoratjadors. Com ja avisàvem des d’aquest blog, els cometes són imprevisibles, especialment aquells que s’apropen per primera vegada al Sol. Durant la seva primera aproximació, els cometes perden la majoria dels components més volàtils, a l’escalfar-se, la qual cosa pot provocar un augment dramàtic en la seva lluentor, i cues llargues i molt espectaculars.

Però no sempre és així. I de vegades, aquests cometes primerencs es converteixen en autèntics kamikazes, i cauen al Sol o simplement no sobreviuen sencers el pas pel punt més proper a l’astre.

De moment, les mesures de lluminositat de l’ISON semblen indicar que es quedarà ben curt dels titulars que alguns mitjans de comunicació havien publicitat.

No és el primer cas en el que s’anuncia un esdeveniment únic i la cosa acaba en decepció. La història de l’astronomia conté algun fiasco ben sonat.

Per tant, prudència.

M’imagino que, igual com ha passat en altres casos, començaran de seguida a aparèixer emails trampa, inundant les bústies. D’aquells que diran que si el cometa es veurà com la Lluna de gran, que si afectarà a la fortuna de la gent, o que anunciarà la vinguda de la fi d’alguna cosa (de la crisi?).

Dit  tot això, us puc ben assegurar que cap aficionat a l’astronomia es perdrà el seguiment de les notícies d’aquest cos, especialment, com us deia, durant inicis de desembre. Perquè tot pot ser, i no seria el primer cop.

Recordo l’any 2007, quan un modest cometa que havia de passar sense pena ni glòria es va tornar boig, inesperadament, i va brillar de forma molt potent durant algunes nits de la tardor. 

El mateix any, un super-espectacular cometa va poder ser vist des de l’hemisferi sud, i  va donar lloc a algunes de les imatges més belles que es recorden (vegeu la imatge, és el cometa McNaught, fotografiat per Akira Fuji l'any 2007).

Els cometes són indomables i, a més, capriciosos. 

Fan el que volen, i quan volen. I semblen especialistes en fer lo inesperat, en deixar en ridícul i esgarrapar als que pretenen saber cóm es comportaran, però també a premiar amb carícies als que simplement esperen il·lusionats per si un cas.

Els cometes no es poden domar.

Esperarem a les sorpreses que ISON ens pugui portar. Caldrà estar connectat a les notícies. Però serens, i sense formar-nos d’entrada masses expectatives.

Atenció, doncs, al gat... perdó, vull dir al cometa.