El proper dijous,
dia 15 de maig, a les 8 del vespre, i al
Centre d’Estudis de Sant Cugat (carrer Sant Antoni 24), donaré una xerrada d’astrofotografia,
organitzada i promoguda per l’Associació Astronòmica de Sant Cugat-Valldoreix
(AASCV, més informació al web de l'entitat)
Bàsicament, la
temàtica es centrarà en l’astrofotografia amb CCD, amb conceptes molt bàsics i
recomanacions per a qui es vulgui iniciar en aquest camp o, simplement, vulgui
conèixer una mica sobre el tema.
Sens dubte, la
fotografia digital va revolucionar l’astrofotografia. Abans de l’aparició dels
CCD (xips que són capaços de recollir la llum que els arriba i transformar-la
en senyal elèctric,... com els que porten les càmeres de fotos digitals) la
captura d’imatges astronòmiques es feia amb pel·lícula fotogràfica, amb tots
els inconvenients que us podeu imaginar.
Però si hagués de
quedar-me amb un avantatge fonamental dels CCD front la pel·lícula fotogràfica
és la seva sensibilitat. Per a que us feu una idea, de tota la llum
que arriba a les millors i més sensibles de les pel·lícules fotogràfiques, només genera senyal una petita fracció, per sota del 5% (la resta de llum es perd). Un CCD d’ús astronòmic és capaç de recollir més del 90%
de la llum que li arriba! I, és clar, en astronomia no ens sobra pas la llum,
ja que els objectes que volem estudiar són molt febles i es troben a grans
distàncies.
Els primers CCDs
eren cars i, com normalment passa amb la tecnologia, rudimentaris si els
comparem amb els xips que viuen dins de qualsevol càmera familiar de fotos.
Però avui els CCDs estan a l’abast de l’aficionat a preus molt baixos, i amb
unes capacitats que serien l’enveja dels astrònoms professionals de fa
a penes 20 o 30 anys.
Aquest fet,
juntament amb la baixada de preus de les òptiques dels telescopis per aficionats,
fa que actualment un es pugui plantejar capturar imatges senzilles amb
relativament poc pressupost. Per suposat, un cop comences t’animes, i això ja
no té límit. Vols millorar. Vols més detall, objectes més difícils, imatges més
espectaculars. I l’afició es complica. Bé, però això ja és una altra història.
Com a aperitiu a
la xerrada del dijous, us deixo, per a la reflexió, una imatge. Quan era
jove em seia al sofà de casa dels meus pares, i fullejava les enciclopèdies,
cercant imatges de nebuloses i galàxies. Per suposat, les més espectaculars
llavors eren les del telescopi de Mont Palomar, el més gran del món en aquella
època. Els CCD no s’havien inventat, i les fotografies d’aquell magnífic
telescopi de 5 metres de diàmetre es feien amb plaques fotogràfiques.
L’imatge mostra
la comparació d’una d’aquelles imatges històriques, de la galàxia M51. La foto, a l'esquerra, està escanejada, amb totes les limitacions que això comporta. A la dreta, el mateix objecte capturat,
fa uns pocs anys, pel meu modest equip amb CCD. Per suposat, el meu
telescopi mai no podrà ni acostar-se a la ciència que va fer el venerable gegant, ni mai no
podrà oferir la precisió i capacitat de veure tan lluny, ... però ja veieu la
satisfacció que un pot arribar a tenir amb mitjans modestos, una mica de
dedicació.... i la sort d'una nit clara!
Fins dijous al vespre!
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada